dilluns, de desembre 31, 2007

CAMPANYA CABLE CATALÀ


Arrenca la campanya «Cable català»

Cable Català és una campanya que té per objectiu aconseguir la màxima recepció de canals en català per mitjà de les diferents empreses de televisió per cable. Especialment fan referència a la recepció dels canals de la Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33-K3, 3/24, Canal 300 i TVC Internacional), la Televisió Valenciana (Canal 9, Punt 2 i TVV Internacional), la Televisió Balear (IB3), les Emissions Digitals de Catalunya (City TV) i del Grup Canal Català (Canal Català TV). No obstant això, els impulsors de 'Cable Català' no tanquen la porta a ampliar la campanya a d'altres televisions que emetin programació totalment o parcialment en llengua catalana.




SEMPRE EN CATALÀ - del racocatala.cat

Hola i bon any a tothom,
No sé si coneixeu el col·lectiu Català Sempre [http://www.sempre.cat/]. És un grup de persones que s'han proposat parlar sempre en català (sobre tot, per superar aquest costum que tenen la majoria de catalans de passar-se a l'espanyol a la mínima ocasió). La iniciativa va néixer el març i ja són més de 2.000 membres. Per a ser-ne només cal enviar un correu electrònic a catala@sempre.cat. També tenen un grup de debat a Google. He cregut molt interessant publicar aquí el testimoni d'aquest senyor:

-----Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans. L'experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona! En contra del que es diu tot sovint, parlar en català arreu i amb tothom no només és possible, sinó francament gratificant. I no visc a Olot ni a Banyoles: visc a Barcelona, i faig vida al Poble Sec i al Raval, on a hores d'ara ben bé la meitat dels habitants són immigrants recents, i encara de l'altra meitat la majoria són castellanoparlants. Els catalanoparlants nadius hi som una migrada minoria. Però viure en català és possible: jo ho he pogut comprovar dia a dia, al llarg d'una dècada. Com ho he pogut comprovar també a llocs que d'entrada semblarien inversemblants, com ara Montcada i Reixac i Alacant.
He tingut algunes experiències positives, i d'altres de negatives, però tampoc no voldria ara perdre'm en anècdotes. M'agradaria, en canvi, comentar alguns aspectes generals que penso que podrien ser d'utilitat pels companys i companyes d'aquesta comunitat del Català Sempre.
Després de deu anys m'he anat fent normes bàsiques que em faciliten tenir les coses clares i no desviar-me del meu objectiu de contribuir a la supervivència de la nostra llengua -que d'això i no de cap altra cosa es tracta. Són les meves guies, i cadascú es fa les seves, és clar, però m'agradaria compartir-les per si són d'interès per algú:
1) Parlo sempre en català a tothom, facin la cara que facin, tinguin el color que tinguin, responguin com responguin. Només faig excepció amb els turistes, i només si ells fan evident que no m'entenen i sol·liciten una altra llengua: si no, els parlo en català. És sorprenent la de coses que entenen els turistes si s'acompanyen amb gestos i amabilitat. Però tot aquell o aquella que visqui aquí, fins i tot si acaba d'arribar -corregeixo: sobretot si acaba d'arribar, només em sentirà parlar català des del primer dia. Si ho faig així, he comprovat que mai no s'estranyen ni mai em demanen que canviï. Curiós, oi?
2) Mai comento ni dic res sobre la llengua que els altres parlen: els altres que parlin el que vulguin, mentre a mi em respectin la meva llengua. Ni tan sols els animo a que parlin català, deixo que siguin els fets que parlin per mi, i penso que és molt més potent que em sentin parlar català sense que els pressioni que no que els intenti convèncer.
3) Quan algú que fins ara no ha usat el català s'atreveix a fer-ho, segueixo parlant normal com si res: no em meravello ni els adulo dient falsament que el parlen molt bé. Ni tan sols comento el fet. Sembla contradictori, però he comprovat que aquesta és la millor resposta, això sembla que els dóna seguretat i els anima a seguir. En canvi quan en feia escarafalls, i em mostrava content del canvi, o ho comentava amb d'altres davant d'ells, etc., això tendia a avergonyir-los: els "fa tall" i de seguida ho deixen córrer i tornen al castellà. (De fet, ben mirat no ho és, de contradictori: si afirmem que el normal seria que tothom parlés en català, inclosos els nouvinguts, per què en fem escarafalls? Fent-los festes només demostrem que, de fet, no ho és gens de normal, ni tan sols per a nosaltres, i ells ho capten de seguida! A ningú no li agrada ser un ninot de fira...)
4) No m'enfado mai, ni discuteixo mai sobre si tinc o no dret a parlar català. És una qüestió que no està en discussió, i punt. Els drets no es discuteixen, s'exerceixen. Si algú m'intenta provocar, senzillament no responc: si em pressiona molt, li dic que potser té raó, o potser no. I prou. Una sortida molt útil en aquest sentit és dir senzillament: "Si tu ho dius..." seguida del silenci. És pura màgia! Ah, i sobretot, sobretot, mai discuteixo en castellà el meu dret a parlar català: fer això és haver perdut la discussió abans de començar!!!
5) Quan algú fa conyeta sobre el meu català, els responc amb la mateixa moneda, girant-lis la truita. Per exemple, uns paquistanis del barri al principi reien quan m'hi dirigia en català, tot dient "hi hi hi, catalan, hi hi hi"...i jo els responia sempre dient, en to burleta "hi hi hi, urdu, hi hi hi"... I la conyeta es va acabar ben aviat. Avui no diuen res, i un d'ells m'ha començat a parlar en català! Si no veig manera de girar la truita, senzillament no responc, com si sentís ploure.
6) No tolero els "intèrprets" ni els intermediaris. Ja sabeu: aquells que quan et senten parlar en català amb un immigrant es fiquen pel mig i et critiquen perquè "pobrets" ells no en saben, o els que tradueixen el que dius al castellà, tots cofois de ser més simpàtics, "oberts i solidaris" que tu, etc etc. Amb aquesta gent sí que no tinc cap mena de mirament, i els faig saber, molt seriosament -sempre sense enfadar- me ni discutir- que jo ja sóc grandet i que ja em defenso tot solet pel món, o bé els dic que el meu interlocutor sembla prou intel·ligent, que aquesta conversa és entre ell i jo, i que em sembla una falta de respecte que el tractin de subnormal com ho estan fent. Res més, amb això sol haver-n'hi prou. La immensa majoria de les vegades, el "traductor espontani" ho deixa córrer, i l'immigrant ho agraeix: probablement no dirà res, però somriurà mentre ignora al "salvador" espanyolista. No és broma, proveu-ho!
7) Quan algú em diu que no entén el català, responc amb una senzilla pregunta, i sempre amb amabilitat: "Per què?" Això normalment li trenca totes les defenses, es queda de pasta de moniato perquè no s'ho espera, és probablement la primera vegada que li ho pregunten així sense embuts. Però gairebé mai s'ofèn, si no és que es tracta d'un militant anti-català, que sol defensar-se amb el rotllo de "estamos en España y a mi nadie me puede obligar bla bla bla". I jo els dic, novament amb tota amabilitat, que té raó, que ningú no els pot obligar a tenir més cultura de la que tenen. I és quan s'enfaden per això que ja els tinc enganxats: "Ho veus, com sí que m'entens?" I si es posen molt idiotes, passo d'ells: adéu, ja trobaré un altre bar, botiga o el que sigui on la gent sigui més educada, i els ho faig saber mentre marxo.
Pel que fa als que realment no entenen el català perquè porten molt poc temps aquí o veritablement no han tingut oportunitat d'estar- hi en contacte, normalment no s'enfaden i responen explicant-ho amb naturalitat. I aleshores la meva resposta, en català sempre, és "bé, sempre ets a temps per començar, no?" o "tranquil, ja l'aniràs entenent, és molt fàcil", o alguna cosa per l'estil. I un somriure. I aleshores segueixo amb allò que havia començat -demanar un cafè o el que sigui- acompanyat de gestos. I ho repeteixo tantes vegades com cal, sempre sense enfadar-me: la immensa majoria de la gent m'acaba entenent o crida algú que m'entengui. Quan això passa, no m'oblido mai de despedir-me amablement del nouvingut. Si més no, així aprèn les seves primeres paraules en català: "adéu i gràcies"!
Doncs aquestes són les meves normes o guies generals per poder sobreviure en català. A mi em van força bé, espero que a algú li puguin ser útils.
Editat al dia 31 de desembre de 2007 a les 19:20

ENDAVANT LES ATXES!!!! INFORMACION D'AVUI


PREPARATIVOS PARA UNA NOCHE MÁGICA Las «atxes» brillan con más fulgor
La Comisión de Fiestas de Avenida Candalix se une a la tradición de la quema de antorchas el día del Roscón


Fotos de la noticia
M. J. SANMARTÍN La Comisión de Fiestas de Avenida Candalix volverá a fomentar este año la tradición de quemar las «atxes» la noche de Reyes, repitiendo así la experiencia piloto del pasado año.
El secretario de la comisión, José Francisco Díaz, explicó que desde Avenida Candalix se pretende «contribuir a fomentar esta tradición ilicitana que aún continúa en El Raval y en la plaza de San Jaume». Asimismo, la iniciativa también servirá para recaudar algunos fondos para esta comisión de fiestas y, por ello, sus miembros se han esforzado y han aprendido a realizar estas singulares antorchas. Así, los socios de este colectivo que surgió hace ahora poco más de un año han estado trabajando hasta ayer mismo todos los domingos de los últimos tres meses para realizar alrededor de 120 «atxes».

La comisión de fiestas las pondrá a la venta por un precio de tres euros entre los ilicitanos que quieran formar parte de la tradición y acercarse por este barrio, ya sea para adquirirlas y llevárselas o participar allí mismo en la quema. Concretamente, los miembros de la comisión de fiestas estarán en la plaza situada junto a la Cruz Roja, cerca de la calle del mismo nombre, el próximo viernes, a partir de las cuatro de la tarde, y el sábado tras la cabalgata de los Reyes Magos. Además de la quema de las «atxes», la comisión recibirá allí mismo la visita de Melchor, Gaspar y Baltasar, que han acordado visitarles sobre las 23.30 horas, tras la cabalgata, y antes de iniciar su larga noche de trabajo repartiendo todos los regalos.
Por otro lado, donde también se repetirán las escenas que quema de las «atxes» en la plaza de San Jaume, donde tiene su taller de palma y comercio de dátiles una conocida familia de palmereros ilicitanos que siempre han mantenido viva la tradición y que, un año más, también venderán «atxes» para la noche de Reyes. Francisco Serrano Valero señaló que ya son sus nietos los que se encargan ahora de realizarlas en el campo. «En unos días, el jueves o el viernes, se comenzarán a vender» por un precio de entre tres y cinco euros, «dependiendo del tamaño» y expresó que sí se nota que cada año participa más gente.
Tradición

La antigua tradición consistía en que los niños quemaban estas singulares antorchas la noche de Reyes en la puerta de sus casas, que entonces eran plantas bajas, para iluminar simbólicamente el camino a los Reyes Magos. Con el tiempo, esta costumbre estuvo a punto de desaparecer y se mantuvo latente gracias principalmente al gremio de los palmereros, que continuaban con esta costumbre en el ámbito familiar. Hoy en día, parece que está resurgiendo y los lugares de la quema, las puertas de las casas particulares, se han sustituido por determinadas plazas o zonas en Elche que siguen manteniendo esta tradición. Éste es el caso de la plaza de San Jaume y el barrio de El Raval, al que se sumará por segundo año el lugar elegido por la Comisión de Fiestas de Avenida Candalix.


MÉS INFORMACIÓ I FOTOS A:



divendres, de desembre 28, 2007

OLENTZERO 2007 - TRIBUNA.CAT

DIGUEU SI NO US SONA LA SITUACIÓ...

Olentzero i els seus regals, també sota sospita

28/12/2007 · Bilbo
Imagineu-vos l'estampa: un tipus que de nit baixa de les muntanyes basques, porta txapela, la cara bruta de carbó "en plan comando", com si volgués fer-se encara més fonedís amb la foscor, que camina amb recel mirant a esquerra i dreta per no ser vist i que va carregat amb un gran sac a l'esquena. Si es topa amb un dels habituals controls de la Guàrdia Civil a les carreteres d'Euskal Herria, té molts números per ser confós amb un membre d'ETA a punt de cometre un atemptat amb la bossa que porta carregada d'explosius. I en canvi, allò que arrossega no són explosius sinó regals per als nens bascos. És l'Olentzero, qui cada any té més difícil repartir les joguines la nit del 24 al 25 de desembre. A la competència del Pare Noel anglosaxó i la dels Reis Mags d'Orient, cal afegir-hi la persecució de la Guàrdia Civil.

Fa uns anys, una patrulla de la Benemérita va segrestar, de matinada, un ninot que representava l'Olentzero a la plaça d'una vila navarresa. L'endemà, l'Olentzero va aparèixer a la cuneta d'una carretera comarcal tirotejat. Dos agents van ser expedientats. Bé, doncs, com que tot és susceptible d'empitjorar, aquest any el mític carboner basc ho ha tingut més complicat encara per fer la seva feina, com si també l'afectés l'ofensiva desfermada per l'Estat espanyol contra tots els sectors de l'esquerra abertzale. A l'Olentzero, pobre, alguns també volen fer-li pagar la factura del trencament de la treva d'ETA i de la ruptura del procés de pau.

A Pamplona, ciutat que els socialistes van regalar literalment a UPN en les últimes eleccions municipals, la cavalcada de l'Olentzero pateix el mobbing de Yolanda Barcina, l'alcaldessa. Per aquesta dona i la gent del seu partit, l'extrema dreta navarresa, Olentzero és sinònim de basquisme i, per tant, un personatge que cal desterrar de la comunitat foral, ja que pot exercir una influència negativa entre els més petits. El carboner parla euskera!

Des de l'any 2003 el setge és total i també econòmic. L'ajuntament d'UPN exigeix als veïns que organitzen la cavalcada de l'Olentzero una mena d'impost reaccionari, una fiança de mil euros per assegurar-se que durant el recorregut no es mostraran símbols o reivindicacions polítiques (basquistes, és clar). Els veïns ho consideren un despropòsit, l'any passat es van negar a pagar la fiança i l'ajuntament els ha acabat multant amb 24 mil euros. El delicte: haver participat en una festa popular i en un cas –mireu fins on arriba el zel i l'obsessió d'UPN– s'ha arribat a multar una persona per "portar txapela". A més, la cavalcada de l'Olentzero pateix una nombrosa escorta policial, agents locals que identifiquen els organitzadors i que prenen nota de les matrícules dels tractors que estiren les plataformes des de les quals es llencen caramels als més petits.

Totes aquestes molèsties, per suposat, no les tenen els Reis quan visiten Pamplona. L'alcaldessa Barcina, molt monàrquica ella, té la deferència, fins i tot, de convidar Gaspar, Melcior i Baltasar a saludar des de la balconada de l'ajuntament. Enguany, els d'UPN han tingut un bon ensurt. Dies abans de Nadal l'ajuntament va penjar una enquesta en la seva pàgina web amb aquesta pregunta gens innocent: "Qui prefereix que li deixi els regals per Nadal?" El 88% va respondre que l'Olentzero, l'11'1% els Reis i un 0'9% el Pare Noel. Davant aquests resultats contundents, l'equip de Yolanda Barcina va decidir retirar "temporalment" l'enquesta per "realitzar alguns ajustaments". Fet que demostra no sols l'esperit nadalenc de la dreta espanyola-navarresa, sinó també com reacciona davant els resultats d'una consulta democrática que li és adversa. Simplement, no els accepta i fa desaparèixer l'enquesta, com si mai l'hagués plantejat.

Els socialistes navarresos, per cert, callen, deixen fer a UPN i, ja posats, li aproven fins i tot els pressupostos pel 2008 al president de la comunitat, Miguel Sanz, company de partit de Barcina. Si tenen por d'una enquesta impulsada per ells mateixos i guanyada per l'Olentzero, com no han de tenir por d'una consulta d'autodeterminació que regali als basco-navarresos la possibilitat d'un futur de llibertat i sobirania? A més d'un li agradaria il.legalitzar també al carboner basc sota l'acusació de pertànyer o de col.laborar amb banda armada. No diu el jutge Garzón que "tot és ETA"?

dilluns, de desembre 24, 2007

LLIBRES I POCA VERGONYA

La Barbaritat Valenciana ha deixat perdre dos milions d'euros en subvencions del govern central a llibres per a les biblioteques públiques.

No han volgut fer la seua part, donar dos milions més del seu pressupost que d'una manera tan esplèndida balafien (vegeu els 9 milions d'€ de la visita del papa).

Es veu clarament quines coses interessen i quines s'estimen més censurar, prohibir o amagar.

Hem sigut l'única "autonomia" que no ha accedit a aquesta subvenció. És aquesta la seua manera de gestionar els diners públics? I encara no els ha caigut la cara de vergonya?...




Vegeu també aquesta opinió del Levante d'avui

Llibres i poca vergonya. Salvador Vendrell
La Generalitat Valenciana té diners, i força, per a emprendre tots els grans projectes emblemàtics: la Copa de l´Amèrica, la Fórmula 1, el Palau de les Arts i la vinguda del papa a les nostres terres. El govern valencià, però, no té diners per a llibres. Les nostres biblioteques públiques perdran quatre milions, perquè la Generalitat no disposa dels fons necessaris per a poder accedir al pla estatal que preveu l´aportació de dos milions d´euros per part del Govern central que han de ser correspostos amb dos milions més del Consell. La directora general del Llibre, Arxius i Biblioteques, Silvia Caballer, intenta culpar l´actitud de l´executiu, perquè ha rebutjat totes les solucions possibles que s´han proposat des de València. No té raó, la nostra directora, i no té tampoc cap excusa convincent. Ella havia d´haver previst la subvenció en els seus pressupostos, sobretot, perquè es tracta d´un pla que no és nou. Això és la primera faena que cal que s´ensenye a fer a un càrrec de l´administració. Però és més fort encara que, sense que li caiga la cara de vergonya, s´atrevisca a sol·licitar que es faça efectiu el conveni només amb els diners del ministeri. Es pot tenir més barra? Quanta raó que té Rosa Serrano que, com a presidenta de l´Associació d´Editors del País Valencià, diu que els professionals del negoci editorial són sempre la Cendrellosa del conte. I quan demana, molt oportunament, que, si decideixen aplicar una política d´austeritat, haurien de fer-la extensiva a tots i no només als professionals del llibre. I jo afegiria que no es tracta únicament dels professionals, també dels lectors. De quants llibres no disposarem, els lectors, en les nostres biblioteques públiques? Quants se´n poden comprar amb quatre milions d´euros? Aquestes són les mesures que el Govern Valencià diu que ja ha pres, abans de l´informe PISA, sobre el foment de la lectura?

dijous, de desembre 20, 2007

Ensurt de bon matí



Avui he tingut un ensurt quan he reconegut els protagonistes d'un fet violent.

Estava disposat a desdejunar després d'acomiadar la família que anava a escola, avui tinc el luxe de treballar tard i puc començar el dia a poc a poc, he posat la tele i mentre anava canviant d'emissora he anat a caure a Canal 9 (sí, encara no l'he desintonitzat) i he vist el meu amic d'infantesa Frederic Ferri que parlava d'un robatori al nostre poble.
Immediatament he reconegut la casa i els seus habitants i m'he espantat en imaginar-me el pànic que suposa una agressió així a casa i amb la família a dins.


Últimament vinc sentint notícies preocupants sobre la inseguretat a la comarca de la Costera i a la resta del País Valencià, algú no està fent bé la seua feina i es preocupa més de la lluita política que de solucionar els veritables problemes del ciutadà, ja fa temps que es demana més vigilància als pobles petits de la comarca i els assalts i robatoris continuen.
Potser amb una força de seguretat arrelada al territori que conega la gent i es vega reconeguda pel ciutadà aquestes coses no passarien, eixa feina no es pot fer amb un cos militaritzat i encastellat a la seua caserna, eixa policia autonòmica com altres que hi ha a l'estat espanyol és el que cal.

Pel que es diu al Levante d'avui sembla un assalt poc preparat d'algú inexpert o que comença, espere que caiguen prompte.


Ocho encapuchados torturan durante una hora a una familia en el asalto a su chalé en Rotglà
01:41
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Unos encapuchados asaltaron en la madrugada de ayer el chalé de un empresario de Rotglà i Corberà (la Costera) y, tras golpearlo con una llave inglesa en la cabeza, le maniataron y obligaron a su mujer a darles las joyas y el dinero de la caja fuerte. Ricard Gallego, Xàtiva

Para sonsacar al matrimonio, de 36 y 34 años, los delincuentes «nos dijeron varias veces que si no colaborábamos se llevarían a nuestros pequeños», dos niños de dos y cuatro, que dormían en ese momento en una habitación contigua y que «no llegaron a despertarse pese al follón», según relató ayer a Levante-EMV la mujer del empresario, todavía «aturdida» por el suceso.
Cuatro de los ocho miembros de la banda habían logrado acceder a la vivienda por una puerta trasera mientras dormían sus moradores. El resto se quedó vigilante en el jardín. El primero en darse cuenta de la presencia de los intrusos fue el propietario, que llegó a forcejear con uno de ellos, pero rápidamente fue reducido con un golpe de llave inglesa que le causó una fuerte hemorragia y que precisó 14 puntos de sutura.
Tras atar de manos al marido, los asaltantes se llevaron a la esposa: «Me sacaron a empujones de la cama y me dijeron que les dijera dónde estaba la caja fuerte porque decían que les habían dado información de que guardábamos mucho dinero en casa», contó la mujer.
Rechazaron llevarse un Audi Q7
«Pero nosotros -continuó- no solemos tener dinero en metálico. Les dije que se llevaran el todoterreno que nos acabamos de comprar, un Audi Q7. Incluso les di las llaves y todo, pero cuando se iban, me las devolvieron. Sólo querían dinero y joyas».
Finalmente, según detalló, los delincuentes lograron llevarse un botín de unos 600 euros en metálico y «las joyas de 14 años de casada», cuyo valor económico no supo cuantificar. Los asaltantes también entraron a la vivienda contigua, habitada por los padres del empresario. Allí, después de amedrantar a los ancianos, lograron robar las joyas del matrimonio y una pequeña cantidad de dinero en metálico, según la denuncia.
«Fue una experiencia horrible. Estuvieron más de una hora recorriendo la casa, buscando dinero y objetos de valor por todas partes; me tuvieron dando vueltas por el chalé sin saber cómo estaban mi marido y mis hijos», recalcó la mujer, que ayer recibió innumerables muestras de solidaridad de vecinos y familiares.
Relacionado con otros atracos
Fuentes de la Guardia Civil relacionan este asalto con otros que se habían producido semanas atrás en la zona de Banyeres de Mariola y Alcoi.
Estas mismas fuentes señalan que la banda que cometió el asalto en Rotglà i Corberà podría estar integrado por delincuentes «poco especializados» o que manejan una información «equivocada». Este tipo de golpes, con un operativo de ocho personas, aclararon las mismas fuentes, buscan «objetivos muy concretos y después de una vigilancia exhaustiva», de la que careció este robo, explicaron.
El caso está siendo investigado por los agentes de la policía judicial de la Guardia Civil de Canals, que durante todo el día de ayer se dedicaron a buscar huellas e indicios que les puedan llevar a los asaltantes. Éstos se dejaron en su huida algunas prendas de abrigo, tales como bufandas y guantes.

diumenge, de desembre 16, 2007

15 dies i deja vu

Han passat tantes coses en quinze dies, mani 1-D, execució d'ETA i consegüent onada espanyolista coincident amb el 6-D, fins i tot el PP s'ha tret la seua carassa democràtica i s'ha atrevit a fer allò que el PSOE va intentar i no va aconseguir, el tancament de tv3 al País Valencià...
Quinze dies i tantes coses a dir i jo de feina fins a dalt, exàmens, correccions, compromissos diversos i l'inevitable refredat de les primeres gelors de desembre.

Hi ha coses que no canvien i que van a més, (uns creen l'ambient-pp-, altres s'ho miren i no actuen -psoe-, i altres executen- feixistes-) fins quan?

mireu això:

Testenguaret. | Retroenllaços. | diumenge, 16 de desembre de 2007 | 08:35h
Nou atac feixista, ara a Sueca, segons informa Levante-EMV, una vintena de membres del GAV atacaren el Casal Jaume I de Sueca mentre es feia la presentació del llibre “Èric i l’exèrcit del Fènix” amb el propi Èric Bertran. Els atacants feriren de consideració a diferents assistents a l’acte que necessitaren d’atenció mèdica d’urgències. Els atacants utilitzaren cascos de moto i cadenes mentre increpaven els assistents i al propi Èric Bertran. A hores d’ara no s’ha realitzat cap detenció. No és la primera volta que el Casal Jaume I de Sueca ha estat atacat, fa uns dies va patir un atac fals de bomba.

Més informació ultimtocteatre

cucarella | diumenge, 16 de desembre de 2007 | 12:11h

Quan el PSOE de Juan Lerma va arrasar al País Valencià en aquelles primeres eleccions al Parlament Valencià, calia esperar que per fi s’aturaria la violencia terrorista de l’espanyolisme blavero; calia esperar que s’acabaria la impunitat amb què aquest terrorisme havia actuat al País Valencià gràcies a la UCD; calia esperar que, per fi, coneixeríem els autors i els còmplices de l’atemptat terrorista a Joan Fuster. En comptes d’això, però, Juan Lerma va aprovar l’himno que canta “para ofrendar nuevas glorias a España nuestra región supo luchar”, i que l’extrema dreta brama amb tanta passió espanyolista.

Avui el PSOE no governa la Generalitat Valenciana. Però Governa a Espanya, i al capdavant de la Delegación del Gobierno hi ha un militant del PSOE, Antonio Bernabé. Continuen les bombes i les agressions a partits polítics i sindicats, entitats culturals i persones per part de l’espanyolisme blavero. I avui Bernabé, com abans Lerma, calla I deixa fer als terroristes espanyols. Sens dubte perquè està convençut que fan un gran servei a la “unidad de España”. Sens dubte està convençut, com el terroristes que entraren al Casal Jaume I de Sueca, que Éric Beltran ha de morir a la foguera, perquè el foc no fa cosconelles: mata. L’Éric, doncs, ha de morir i tots els qui defensem la mateixa nació que l’Éric també. I qui diu morir a la foguera diu morir d’una bomba a la porta de casa o d’una pallissa en tornar-te’n cap a casa.

No ha canviat gens la cosa. Avui com abans, el PSOE dóna el mateix suport a la callandeta al terrorisme blavero. I tots dos, espanyols ultres de GAV i espanyols progres del PSOE, canten abrandats la cançó que els agermana en el mateix objectiu estratègic, amb l’acció terrorista d’uns i amb l’omissió democràtica dels altres: “Para ofrendar nuevas glorias a España”.




divendres, de novembre 30, 2007

Tots a jugar al catavolta, el joc del català

Divendres, 30 de novembre de 2007 a les 11:00
Informa: Guillem
catavolta_32.jpegLa Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana "Catavolta, el joc del català", una nova campanya de l'entitat que cerca "trencar tòpics i facilitar informació útil sobre la situació, vigència, ús i legislació del català". Mitjançant una ruleta que planteja 10 preguntes, es posarà a prova el nostre coneixement real sobre tots els aspectes relacionats amb la llengua catalana.

El joc inclou preguntes sobre l'oficialitat del català; sobre la seva posició i vigència en relació a la resta de llengües del món; sobre la legislació vigent actualment en relació a l'ús de la nostra llengua; sobre el percentatge de ciutadans que entén el català; i sobre la situació de la llengua en diversos sectors socioeconòmics, com el cinema, la telefonia mòbil o la nova immigració, entre d'altres aspectes. Cada pregunta té diverses respostes possibles i només n'hi ha una de correcta. A més, cada cop que es contesta una de les preguntes, tant si la resposta és encertada com si no, el joc dóna la possibilitat d'ampliar la informació sobre el tema en qüestió, de manera que la vessant més lúdica es complementa amb una informació molt útil sobre diversos aspectes de la llengua catalana.

L'objectiu final del joc, que s'ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, és destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar la nostra pròpia llengua i reclamar que es treballi per augmentar-ne l'extensió en diversos sectors on el grau d'ús és encara molt escàs.

Les persones que encertin les 10 respostes del joc obtindran diversos premis.

dijous, de novembre 29, 2007

El nostre Rei es regirarà a la tomba

El Rey Juan Carlos conversa con el presidente de la Comunidad Valenciana, Francisco Camps, tras recibir la Alta Distinción de la Generalitat. EFE/J. C. Cárdenas

El nostre rei Jaume I s'haurà regirat a la seua tomba, la Generalitat donant-li un premi a un rei castellà amb cognom francés!

Fins a quin punt arriba el llepaculisme del PP valencià, no teníem prou amb el Museu de les ciències "Príncipe Felipe", el Palau de les Arts "Reina Sofía", la marina "Juan Carlos I", encara els hem de donar premis, medalles i distincions...
Afortunadament aquestes caducaran amb el proper adveniment de la república.

No, si encara em caurà simpàtic el Marichalar que els ha enviat a cagar i damunt patrocina la digitalització dels arxius Borja com a president de la fundació Axa-Winterthur.....

ACTUALITAT D'AVUI. I AQUESTOS QUAN ELS IL·LEGALITZEN?


Aquesta matinada uns desconeguts han fet esclatar un petit artefacte, pressumptament de fabricació casolana, davant la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a València. La deflagració ha causat alguns desperfectes tant al pati com als cotxes delsvoltants, segons han informat els teletips d'agències i fonts del partit. El fet que des d'ERPV no s'hagués rebut cap avís previ s'ha vist des del partit com a un intent de causar "el màxim mal possible".

El president d'ERPV, Agustí Cerdà, ha lamentat que el govern espanyol no hagi pres mesures per aturar aquesta mena d'atacs, que fa temps es reprodueixen al País Valencià contra qualsevol que no proclami la seva espanyolitat. Fa pocs mesos la seu del Bloc Nacionalista Valencià també va ser atacada, i no era la primera vegada. La Policia espanyola ha assegurat que està investigant els fets.

Notícies relacionades:

Atac terrorista a la seu d'ERPV amb un explosiu
http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=2744

Esclata un artefacte a la seu d'Esquerra de València
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2648270

Condemnes d´Iniciativa del País Valencià i Esquerra Unida
http://annanoticies.com/2007/11/29/iniciativa-condemna-l%e2%80%99atac-a-la-seu-d%e2%80%99erpv-i-reclama-mesures-urgents-per-a-frenar-l%e2%80%99escalada-de-violencia-feixista/

http://annanoticies.com/2007/11/29/esquerra-unida-condemna-l%e2%80%99atac-a-esquerra-republicana-i-alerta-que-el-consell-%e2%80%9ces-responsable-del-clima-que-l%e2%80%99ha-provocat%e2%80%9d/

Explota un artefacto casero en la sede de Esquerra Republicana en Valencia
http://www.panorama-actual.es/noticias/not242891.htm

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3736_19_376600__COMUNITAT-VALENCIANA-Explota-artefacto-casero-sede-Esquerra-Republicana-Valencia

Roda de premsa d'Agustí cerdà al congres dels Diputats.

dimarts, de novembre 27, 2007

Notícies d'Astúries i disc recomanat

http://www.glayiu.org/modulosphp/img/thumbnail.php?image=analisis/329.jpg&w=250
Una de les poques notícies que ens arriben al racocatalà d'un País encara en pitjor estat que el nostre i un mirall sobre el que ens hauria pogut passar als valencians si Catalunya no hagués existit.
Malgrat tot la vitalitat de l'escena musical està a prova de tots els entrebancs imaginables. Com a mostra un disc que vaig adquirir a l'Arcu la Vieya a Uviéu i que ha estat més d'any i mig al carregador de Cd del cotxe. Un munt de records i de cançons delicioses, hem fet junts molts quilòmetres i les meues filles en canten unes quantes.

Visiteu les següents pàgines per a més informació: http://www.glayiu.org/?accion=ver&tipo=analisis&id=329 http://www.asturshop.com/asturshop/infoprod.asp?idproducto=1449


Dilluns, 26 de novembre de 2007 a les 9:00
Informa: Guillem
mani_asturianu_42.jpegDiversos milers d'estudiants es van manifestar a Oviedo dissabte passat per demanar al govern d'Astúries que inclogui l'oficialitat de l'asturià al nou Estatut d'Autonomia que s'està redactant a Astúries. A l'acte hi donaven suport més de 250 organitzacions, partits, sindicats i entitats socials i culturals d'Astúries, i va comptar amb la lectura d'un manifest i un concert del grup La Bandina.

El Conceyu Abiertu Pola Oficialidá (CAO), part de la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana, va afirmar que Astúries es troba "en desigualtat" respecte de molts territoris de l'Estat espanyol, perquè "no tenim reconeguda oficialment la nostra llengua pròpia". El portaveu de la CAO va exigir als partits majoritaris espanyols, PP i PSOE, voluntat política per anar més endavant en el reconeixement de l'asturià.
327 lectures i 10 comentaris


L´asturianu vive, la llucha sigue

Autor: Xunta Moza - VV.AA.

Discu recopilatoriu, doble, con 32 grupos asturianos que canten n´asturianu. El discu AZUL ta dedicáu a la tonada y grupos de música folk y el discu MARIELLU, a grupos de pop, rock, música llectrónica, etc.

Descripción llarga:

Xunta Moza (sección xuvenil de la Xunta pola Defensa de la Llingua) en collaboración cola discográfica L´Aguañaz asoleya esti discu recopilatoriu onde participen 32 grupos asturianos, 16 en cada CD, de los más diversos estilos y tendencies nes dos vertientes de música folk y rock.. Un discu doble, onde ún d´ellos el discu AZUL ta dedicáu a la tonada y grupos de música folk y l´otru, el discu MARIELLU, a grupos de pop, rock, música llectrónica, etc.
Aparte de lo púramente musical, inclúyense elementos interactivos como semeyes de los grupos, lletres de los cantares y vídeo de les grabaciones. Nun de los discos ensiértase un documental con vídeos y semeyes sobre les campañes de Xunta Moza y imáxenes en vídeu de manifestaciones históriques pal movimientu de reivindicación llingüística. Munches d´estes imáxenes, del archivu de la propia Xunta, tuvieron inédites hasta agora. Nel segundu discu va poder vese información de los artistes participantes nel discu, como semeyes, biografíes y les lletres de los cantares.
La mayor parte de los temes son versiones yá grabaes, pero hai tamién regrabaciones de temes antiguos, asina como temes inéditos de dellos grupos y el debú de dalgún otru. Los beneficios económicos que se saquen d´esti discu van dir pa sufragar la llucha pola oficialidá de la llingua asturiana.

Cantares de los 2 CDs (Azul y Mariellu):

Discu AZUL

1. La facienda Mª Luz Cristóbal y Lliberdón
2. Añada Cuerria
3. Danza carreña Xéliba
4. La gaita Corquiéu
5. Chalaneru Felpeyu
6. La casa gris Llan de Cubel
7. Enguedeyu Skitarna
8. Esti pandeiru N´Arba
9. Onde la mar Balandrán
10. L´emigrante La Col.lá Propinde
11. La tenada La Cigua
12. Queixúmenes de les agües Brenga Astur
13. Flor de les Agües Skanda
14. Lluna Xaranzaina
15. Tengo de rondar to valle Nuberu
16. Coyí d´un artu una flor Anabel Santiago

+ Pista Interactiva: L´ASTURIANU VIVE
Discu MARIELLU

1. Palabres Xabel Vegas
2. Na to cintura Toli Morilla
3. El cantar del folgazán Andecha
4. Nenyures Nosoträsh
5. Caer, rodar Diariu
6. Puzzle Soviet Sister
7. Sinvergüenza Los Berrones
8. La semeya Avientu
9. Contratos de práutiques Fe de Ratas
10. Quema guah.e Intolerance
11. Gausón el Terrible Oi! N´Ast
12. Asturies arde!!! Escuela de Odio
13. Asturalia Dixebra
14. Denotabazío Cambaral
15. Tradicional Mus
16. Restallu

+ Pista Interactiva: LA LLUCHA SIGUE

Preciu: 15,03 euros (2.501 pta)
Amuesa d'audio (171,1 Kb.)

dissabte, de novembre 24, 2007

REPSOL-BUTANO: "entre mañana y pasado"?... A FER LA MÀ!!!!



Avui he decidit enviar a fer punyetes el servei de repartiment de bombones de gas butà.

No m'estranya que es vaja reduint el consum de bombones , m'han vingut ganes de posar-me una vitro o esperar-me a Gas Natural que rebente el carrer i puga instal·lar-me gas ciutat.

Dilluns se t'acaben dues bombones (quina sort, eh?), truques i una veu et contesta " tomo nota, entre mañana y pasado" t'esperes un parell de dies, tornes a trucar i et responen "entre mañana y pasado", no sé si ha vingut el repartidor, si passen no es molesten a deixar-te l'avís que han passat i has de tornar a trucar.

Així que avui dissabte vaig a la benzinera més propera, carregue les dues bombones les puge al tercer pis per l'escala, me'n recorde de diverses generacions de butaners i torne a telefonar a repsol per encomanar dues bombones. Quin gust, si venen, poder-los dir "torna entre mañana i pasado".

dijous, de novembre 22, 2007

llatí - vulgar - llengües romàniques?




He tingut notícia d'un altre estudi que representa una altra sotragada i una descàrrega contundent en la línia de flotació dels aparentment tranquils i estables estudis filològics, en aquest cas del paper dels etimologistes, planteja dubtes, aporta solucions i desemmascara la secta etimologista i les seues fantasioses derivacions de paraules, cosa que ja sospitàvem quan estudiàvem gramàtica històrica.
Faig referència als estudis d'Yves Cortez Yves Cortez "Le français ne vient pas du latin" Paris (2007)ISBN 978-2-296-03081-7 també veieu el Temps números1222 i 1223 de13 i 20 de novembre de 2007 i també al següent fòrum http://www.culturaclasica.com/fora/viewtopic.php?t=1294&sid=94e9f786bdc4cad3d2e2ce976e4de1ca
i al bloc de l'autor http://yvescortez.canalblog.com/
I ara pense jo, i si...
Què faig jo amb el meu excel·lent en llatí vulgar!!!!

dimarts, de novembre 20, 2007

resistirem!!!!

La Generalitat comunica que la setmana que ve intentarà segellar el repetidor de TV3 al País Valencià

La Generalitat Valenciana ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià que provaria de tancar la setmana vinent (dilluns, dimarts o dimecres) el repetidor de TV3 situat a la Carrasqueta. No serà fins unes hores abans que la Generalitat comunicarà a ACPV el dia i l'hora exactes en què vol dur a terme el tancament. El PSPV, el Bloc, EUPV i ERPV han criticat durament la decisió de la Generalitat valenciana perquè consideren que limita la llibertat d'expressió. A més, diuen que enmig de la globalització és anacrònic prohibir les emissions entre el Principat i el País Valencià.

De Salses a Guardamar, i Oriola.

Oriola





VICENT SOLER

Oriola fou històricament la segona ciutat del Regne i assumia la capitalitat del migjorn valencià. Aquest paper clau en la història valenciana va durar pràcticament fins el segle XIX, moment en el que el protagonisme i la capitalitat van passar a Alacant. No per casualitat, la cerimònia de baixada al carrer de la seua senyera municipal, l´Oriol, és ben semblant a la del cap i casal, la del Rat Penat.
La seua valencianitat és, per tant, incontestable. I, potser, la presència històrica del valencià a la ciutat és l´aspecte més suggerent que hi podem trobar en tant que avui en dia Oriola és una ciutat de parla castellana
La toponímia és l´evidència més quotidiana del que diem. Perquè, dins del marc urbà, hi ha el Raval Roig, el Vallet, l´Oriolet, la Torre d´en Vergonyes, les Espenyetes o el Cantó Foral. Als afores, Molins, el Raiguero, la Campaneta, el Mos del Bou, el cap Roig, Punta Prima, la Punteta o el Estanyo (estany, massa d´aigua).
Doncs bé, malgrat les aparences, els oriolans actuals en són, cada vegada més, ben conscients de tot això. De fet, quasi com donant una lliçó als mandataris municipals de la capital del Regne (que són molt poc amics de practicar el valencià), Oriola té, des de 2004, una guia monumental de la ciutat trilingüe (castellà, valencià i anglès), coeditada per l´Ajuntament i la Universitat d´Alacant, feta pels arqueòlegs Emili Díaz i Mª Carmen Sánchez; una guia gastronòmica en castellà i valencià, i, a més, davant els principals monuments, hi ha columnes informatives en 4 idiomes, incloent-hi naturalment el valencià.
Reblant el clau d´aquesta consciència valenciana, aquests dies (fins el 23 de novembre) hi ha una exposició en la biblioteca pública de l´Estat Fernando de Loazes de la ciutat amb el títol reivindicatiu d´Oriola, referent de la història i la cultura valenciana. Una exposició patrocinada per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la Conselleria de Cultura i la Universitat d´Alacant i que fou inaugurada amb ocasió d´unes jornades de l´AVL a la ciutat.
L´alcaldessa, Mónica Lorente, participà en la inauguració de les esmentades jornades i es féu representar en l´inici del cicle de conferències amb motiu de l´exposició. Un cicle que acabarà el 20 de desembre amb una mesa redona dels professors Josep Torró (Universitat de València), Antoni Mas i Biel Sansano (Universitat d´Alacant) i, finalment, d´Antoni Bernat (Universitat de les Illes Balears).
En la mateixa portada del catàleg de l´exposició apareix la figura del representant de la ciutat a les Corts valencianes forals -que es pot vore al saló de Corts del Palau de la Generalitat-, un protagonisme testimoniat inequívocament per una reunió d´aquelles Corts a l´església de Sant Jaume d´Oriola el 1488 i que fou commemorada per les actuals Corts en una reunió plenària, 500 anys més tard, a la mateixa església.
Però entre el documents que ara ixen a la llum per al gran públic -la major aportació de l´exposició- hi comptem des d´una edició facsímil del Llibre del Repartiment d´Oriola, del segles XIII i XIV, o de la Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328, on s´hi diu que «parlen de bell catalanesc del món» fins a documents posteriors al Decreto de Nueva Planta (1707), ran de la derrota d´Almansa, com aquell en què s´adverteix al Consell de la ciutat per part del rei que «ha de actuar en adelante en lengua castellana... y arreglarse en los derechos a las leyes de Castilla», o la instrucció pública del 1787 dirigida a que «el maestro no permita que los niños hablen en el idioma valenciano... en lo que contribuyan por su parte los curas párrocos con su celo».
També hi trobem les obres d´oriolans, o d´originaris d´aquesta ciutat, fins ara poc coneguts, que van fer un paper destacat en la preservació del valencià literari en l´època contemporània, com són els periodistes i lletraferits del XIX, Rafael Blasco i Josep Pérez Sánchez. Hi podem afegir el conegut pintor Joaquim Agrassot qui, a més de fer moltes obres de tema valencià, parlava valencià, en una època en què no era freqüent entre la burgesia de València, ciutat on va treballar. Sense negligir el Canto a Valencia d´un jove Miguel Hernández -fill de Vicenterre i Conxeta-, un poema en castellà on mostra, però, un claríssim fervor per la seua identitat valenciana.
Els comissaris de l´exposició -els catedràtics Jesús Millán i Brauli Montoya i la bibliotecària Consol Payà- expliquen que tots els documents que s´hi aporten suposen un patrimoni ben valuós de cara al futur del qual Oriola es pot sentir ben orgullosa. N´estem ben segurs que així serà.

*Catedràtic d´Economia de la Universitat de València

dissabte, de novembre 17, 2007

ALERTA ANTIFEIXISTA!!!! Tots a la Carrasqueta!!!!

Aquesta és la veritable cara del feixisme a casa nostra...

Com l'únic llenguatge que entenen és el dels diners, proposaria la retirada de l'oferta per part de l'estat dels dos nous múltiplex de gestió per la Generalitat Valenciana, no ens interessen 7 nous canals en mans dels nostres enemics a canvi d'un de sol (tv3), proposaria fer pressió a les companyies de cable per a que ens oferten tots els canals en català possibles. Segur que els polítics peperos no deixaran escapar l'oportunitat de fer negoci i en veure que no poden beneficiar els seus amics, renegocien a la baixa.

Hem d'aconseguir veure TOTS els canals en català.


El jutjat d'Alacant dóna permís per tancar el repetidor de TV3 de la Carrasqueta

La Generalitat té quinze dies per fer efectiva la clausura

El jutjat d'Alacant ha donat permís perquè la Generalitat Valenciana tanqui per la força el repetidor de TV3 de la Carrasqueta, segons ha informat Acció Cultural del País Valencià. Tot i que encara no se sap la data exacta de la clausura, la Generalitat té un termini de quinze dies per fer-la efectiva. La Generalitat ho haurà de comunicar abans a ACPV, que ha assegurat que convocaria una nova mobilització de protesta com la que es va fer el 27 d'abril.

La decisió judicial autoritza la Generalitat a accedir a les instal·lacions de la Carrasqueta per tal de procedir a l'execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, amb l'apagada i el precintament dels equips corresponents. ACPV també ha comunicat que encara no ha rebut cap notificació semblant respecte als repetidors de Montdúver i Bartolo, però no dubten que ja s'han demanat els permisos corresponents i que podrien arribar aviat.

Tot i això, fonts del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han dit a VilaWeb que confiaven que el tancament no es fes realitat i que la via al diàleg continués oberta, perquè, segons diuen, un pacte polític és l’única via per a resoldre la situació. La Generalitat de Catalunya afirma que ha fet tot el que ha pogut per aconseguir aquest pacte i assegura que la Generalitat Valenciana no ha tancat la porta a les negociacions i que, per tant, les converses continuen.

La Generalitat Valenciana va demanar l'autorització judicial per a executar el tancament a la força perquè ACPV s'havia negat a cessar les emissions tal i com havia requerit el govern valencià a través d'un expedient sancionador (pdf). Segons ACPV, tancar els repetidors és 'un atac a la llibertat d'expressió, un atac a la pluralitat informativa sense precedents a l'Europa occidental i una agressió a la llengua'.

Campanya d'ACPV

ACPV ha començat una campanya a favor de mantenir les emissions de TV3 al País Valencià. A més, Antoni Tàpies ha cedit aquesta obra original de la qual se n'han fet reproduccions per recaptar diners per sufragar la multa de 300.000 euros que la Generalitat Valenciana ha imposat a l'entitat. La campanya té el suport de Jordi Pujol i de Pasqual Margall, que han signat aquesta carta (pdf).


Divendres, 16 de novembre de 2007 a les 17:00
Informa: Guillem
tv3_televisio_catalunya_seu_25.jpegLa Generalitat valenciana ha continuat el seu procés contra els repetidors que Acció Cultural del País Valencià té en terres valencianes i que hi faciliten l'arribada del senyal digital dels canals públics principatins (TV3, C33, 300 i 3/24). L'executiu valencià ha sol·licitat autorització judicial per clausurar tots els repetidors de la xarxa d'ACPV al País Valencià, tot i les negociacions entre els governs espanyol, valencià i principatí per aconseguir la reciprocitat Canal 9 - TV3.

ACPV ha rebut ja la notificació dels jutjats d'Alacant segons la qual s'autoritza al govern valencià a accedir al repetidor de la Serra Carrasqueta (terme municipal de Xixona) per a dur a terme l' "execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l'apagada i precinte dels equips corresponents". Ara la Generalitat disposa d'un termini de 15 dies per a fer efectiu aquest tancament, tot i que legalment està obligada a comunicar-ho a ACPV per endavant, especificant dia i hora.

L'entitat ha informat que encara no ha rebut notificació sobre el tancament els altres dos repetidors (Montdúver i Bartolo) però és molt probable que també s'hagin tramitat i estiguin a punt de ser efectives. Per tot això ACPV ha fet una crida a la societat del país a mobilitzar-se i manifestar-se pacíficament i pública per tal d'evitar el tancament del repetidor de Carrasqueta, un cop es conegui la data i l'hora exacta de l'execució de la sentència.

ACPV considera provat que la Generalitat valenciana no ha tingut mai "cap voluntat política d'arribar a un acord de reciprocitat de les retransmissions televisives amb el govern català", i considera que les declaracions i maniobres en aquest sentit fetes fins avui "tenien la intenció de desmobilitzar els ciutadans i entitats que defensen la pluralitat informativa i un espai de comunicació nacional per tal de garantir el futur de la nostra llengua".

Cal recordar que ACPV també ha estat multada amb 300.000 euros per haver emès el senyal digital de TV3 al País Valencià, una multa absolutament desproporcinada que l'entitat considera "d'un cost inassumible", i que ha originat una campanya de suport popular per ajudar al seu pagament.

La Generalitat valenciana ja va provar de tancar el repetidor de Carrasqueta l'abril d'enguany, però centenars de ciutadans van impedir el pas al funcionari de la Generalitat, i al final el tancament no es va produir.


Notícies relacionades:

divendres, de novembre 09, 2007

Colom, Servent, ara Llàtzer de Tormos i l'autor de la Celestina,... em roda el cap!!!

Després de les convincents qüestions sobre la falsificació de la història proposades per Bilbeny, em sembla que això és tensar massa la corda, hi ha qui ja veu conspiracions per tot arreu.
Convindria no passar-se'n alhora de reclamar-los les glòries als castellans, nosaltres d'aquestes en tenim en història, art, literatura, etc... sols necessitem mostrar-les i que tots les coneguen, ens fan falta uns mitjans de comunicació veritablement nacionals per crear els nostres propis referents; cal mirar el futur sinó en lloc de preocupar, farem riure.

LA CELESTINA també es va escriure en català!

per Talaiòtic Divendres, 9 de novembre de 2007 a les 16:56

Com que n'hi ha que es resisteixen a creure que les dimensions de l'apropiació de la nostra història, la nostra literatura i el nostre art siguin tan descomunals, aquí deix unes dades d'una altra obra del segle d'or que els valencians van donar a la literatura catalana i que la Corona espanyola va fer desaparèixer i convertir en castellana:

Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.

A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu "Con los argumentos nuevamente añadidos" . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.

Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.

Au, que ho gaudiu dient que tot açò són invencions d'en Bilbeny sense haver d'esperar que en facin un llibre! Per cert, que en aquest cas l'investigador és l'Alejandro Sendra.


El "Lazarillo de Tormes" va ser escrit en català

per Nules85 Dijous, 8 de novembre de 2007 a les 14:20

"La vida de Llàtzer de Tormos" no és "La vida de Lazarillo de Tormes", ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca. Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel·la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà.
Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies.
Aquestes són algunes de les tesis que defensen els responsables de la present edició. L’estudi preliminar de l’historiador Jordi Bilbeny, però, va més enllà, plantejant que una part substancial del Siglo de Oro de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la "Celestina" a "La vida de Lazarillo de Tormes").

http://llibresindex.com/llibresindex/node/324

La Fira del Disc de Barcelona

Aquest cap de setmana, amants del vinil, la nostra Meca particular, de visita obligatòria almenys una vegada a la vida.
Tothom a perdre's-hi i a torna-ne ben carregat, amb les butxaques buides, les mans negres, el cap embotit, el cor encès i l'ànima satisfeta de l'objectiu aconseguit.
I jo a 550 quilòmetres...




Pep Sala, Steve Hogart i Atila, protagonistes dels concerts

A la Fira Internacional del Disc de Barcelona, parada al Palau Sant Jordi del cap i casal, s’hi apleguen cada any afeccionats a la música i col·leccionistes que cerquen material de mal trobar enmig d’una gran festa musical a càrrec de Pep Sala, Steve Hogart i Atila (una banda gironina que torna)... Entre els objectes curiosos que enguany s’hi subhastaran hi ha un pèl d'Elvis Presley i el disc de platí de 'Born in the USA', de Bruce Springsteen.

Hi ha expositors de més de dos-cents països: de Mèxic, que torna després d'uns quants anys d’absència, dels Estats Units, del Canadà... La internacionalitat fa d’aquesta fira una de les més prestigioses d'Europa, juntament amb la d'Utrecht (Països Baixos). Quant a material, se n’hi pot trobar de tots els gèneres musicals: clàssica, rock, punk, pop, popular... Segons Joan Carles Vilella, de l'organització, els discos que s'hi vendran van d'un euro a dos mil.

La subhasta

La subhasta, que es farà diumenge a la tarda, és el gran al·licient dels més fetitxistes. El pèl d'Elvis Presley, certificat pel seu barber, sortirà al preu de cinc-cents euros; el disc de platí 'Born in the USA' de Bruce Springsteen (atorgat per la venda de més d'un milió d’exemplars) sortirà a a mil cinc-cents euros; i el disc de platí 'The Joshua Tree' de U2 (per la venda de sis-centes mil d’exemplars), a cinc-cents euros. També s’hi subhastaran objectes dels Rolling Stones, The Doors, The Who, Frank Zappa, Led Zeppelin, Jimi Hendrix i Liza Minelli.

Quant al programa d’actuacions musicals, es completa amb els mallorquins Invasores de Marte, The Beaties i els Heidy Pank.

Una fira amb anys d'història

La primera Fira del Disc de Barcelona es va obrir l’any 1984. En fou l’ànima el periodista musical Jordi Tardà, que va organitzar-la durant divuit anys, fins que per desavinences, principalment econòmiques, amb el gremi de botiguers de discos, va renunciar a dirigir-la. Llavors se’n van fer càrrec els responsables de la Fira del Disc de Mallorca, Joan Carles Vilella i Pere Terrassa, els directors actuals, que van internacionalitzar-la i van convertir-la en la Fira Internacional del Disc de Barcelona.

Cada trenta minuts sortiran del carrer de Lleida, cantonada amb el Paral·lel, uns autobusos gratuïts que portaran al Palau Sant Jordi. El preu de l'entrada costa sis euros per dia (cinc, amb Carnet Jove) i un abonament per a tot el cap de setmana, dotze.

dimecres, de novembre 07, 2007

GOOGLE.CAT (un petit pas endavant)


Dimecres, 7 de novembre de 2007 a les 9:00
Informa: Guillem
google_cat_26.jpegDespres de molt de temps d'incertesa, Google s'ha decidit a estrenar Google.cat, un portal d'entrada en llengua catalana a aquest popular cercador californià. Fou al gener d'enguany quan fonts de Google de la Península confirmaven que la companyia cercava estrenar una plataforma (Google.cat) on reunir-hi totes les aplicacions i serveis que ofereix Google en català, i és clar evidentment també el cercador mateix.

Tot i això, Google.cat no redirecciona automàticament a la versió amb la interfície en català del Google, sinó que es basa en la llengua en què hom té configurat el seu navegador. Per tant en definitiva és com accedir-hi a través de Google.com internacional en versió catalana, tot i que això sí mantenint el .cat enlloc del .com (i exactament igual pel .es, que també permet posar-lo "en català"). De la plataforma de moment tampoc no se'n sap res, però els serveis habituals de Google continuen estant en català, com el Picasa, el Desktop, Blogger, iGoogle o el servei de correu gratuït GMail.

De fet Google.cat no apareix tampoc al llistat de "llocs Google amb el teu domini local" on hi podem veure les banderes dels diferents països amb dominis Google (de dues lletres). Cal donar la benvinguda, doncs, al Google.cat, però sempre tenint en compte que no és més que l'actual Google.com internacional en català, amb el .cat al final. Si s'hi accedeix sense remarcar que hom prefereix la llengua catalana, o des d'un navegador en castellà, Google.cat apareix en castellà per defecte -i per postres hi diu Google Español-, com el Google.es o el .com (quan s'accedeix des d'un rang d'IP's assignat a l'Estat espanyol i sense haver-hi configurat la llengua catalana previament).

googcat_68.jpegCom sempre i tal i com molts dels internautes catalans ja saben, hi ha també "miralls" del Google que sí que hom se'ls trobarà sempre en català s'hi accedeixi com s'hi accedeixi. Un exemple és Google Països Catalans [http://google.ppcc.cat]. Cal recordar, però, que aquesta plana web no té cap vinculació oficial amb Google, Inc. És només això, un portal d'entrada al Google, creat a títol individual per un o diversos particulars.


Notícies relacionades:

dilluns, d’octubre 15, 2007

Editorial de vilaweb d'avui, aclaridor Vicent Partal

DILLUNS, 15/10/2007 - 06:00h
El fracàs de la fraternitat

L'èxit de la cultura catalana a Frankfurt ha propiciat un esclat de fúria mal dissimulada en molts ambients intel·lectuals espanyols, el darrer dels quals un editorial, impagable de tan paranoic i ridícul que era, publicat ahir pel diari 'El País'. Ara, més enllà de l'anècdota, allò que s'ha manifestat aquests dies és un altre gran fracàs de la transició: trenta anys després, tot allò de la 'fraternitat dels pobles d'Espanya' se n'ha anat en orris. I això significa que és Espanya, i no nosaltres, qui ha perdut una gran oportunitat. Potser la darrera.

El 1975 els independentistes eren quatre gats, literalment. Potser perquè molts no enteníem allò que de debò passava, però sobretot perquè l'oposició antifranquista havia posat pertot com a divisa secundària després del famós 'llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', la fraternitat dels 'pobles d'Espanya', dels 'pobles ibèrics', dels 'pobles de l'estat' i tot de variants semblants. L'anàlisi que quasi tothom compartia era que l'opressió nacional era una conseqüència del franquisme i que, mort el règim, era possible d'imaginar un estat en què la convivència entre les nacions fos fraternal i diferent, sense subordinació ni oposició.

És cert que era sobretot des del nostre país que es posava l'èmfasi en això. Hi ha un miler d'anècdotes que expliquen que a Madrid no ho veien igual. En recorde una que conta Eliseu Climent: en el famós concert de Raimon a Madrid un dirigent de l'oposició clandestina li va dir amb desgana que ja ens donarien l'autonomia, als valencians... Encara es movien en la clandestinitat, però ja es pensaven que eren ells qui havien de donar l'autonomia i que els altres hauríem d'estar-los agraïts!

El cas és que han passat trenta anys i, si deixem de banda la descentralització administrativa, no hem avançat gaire. Els espanyols s'irriten per cada pas endavant que fem, per cada acte de normalitat; molts tenim fins i tot la sensació que cada volta s'irriten més. I que s'irriten els espanyol de dreta i els espanyols d'esquerra. I que no hi ha res a fer.

La fraternitat és impossible, si l'altre no sap fer res tret de protestar, renegar i maleir. La fraternitat és cosa de dos; ha de ser cosa de dos, si vol ser. I de fraternals, entre ells no se'n veu ni un, ni mig, ni cap. Aquests dies a Frankfurt podrien haver-se alegrat, els espanyols, del fet que una cultura 'espanyola' (fraternalment, si més no) acaparés l'atenció de tot el món, que un escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Quim Monzó triomfara en el discurs inaugural, o que un altre escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Jaume Cabré tinguera el llibre de la Fira, reconegut pels crítics alemanys. No solament no ho han fet, no solament no han expressat gens de satisfacció, sinó que ens han maltractat, ens han insultat, han fet pallassades com ara escriure una columna en turc, han manipulat els fets convertint una sola pregunta d'un sol periodista en una mena de clam contra el català, han amagat tot aspecte positius i han realçat fins a l'exageració qualsevol coseta que no acabara d'anar bé...

Sincerament, ells hi perden. Llegir els diaris nacionalistes espanyols (de Barcelona o de Madrid) ha estat aquests dies una lliçó. Als anys setanta molta gent va mirar de bastir un pont, molta gent des d'ací va creure que una altra Espanya era possible, però avui, i vist com les gasten, tot això és simplement una monumental pèrdua de temps. Ells no tenen gens de ganes ni de ser fraternals ni de ser amables, ni tan sols de ser educats, ni de res de res. I no sé si saben on ens van portant, però cada volta que ensenyen aquesta cara seua, tan visceral, rabiosa i intolerant, també ens allunyen més d'una fraternitat que segurament ells mai no han ni acabat d'entendre. Ja s'ho faran.

dimecres, d’octubre 03, 2007

CORRELLENGUA A ELX 2007

EL CATALÀ COM A ELEMENT D'INTEGRACIÓ I DE COHESIÓ

PEL NOSTRE VALENCIÀ, EL CATALÀ DE TOTS !!

El Correllengua és la iniciativa per la llengua que anualment mou més persones arreu del país; prova d'això és l'èxit de participació de l'any passat, que va mobilitzar més de 300.000 persones, realizant-se més de mig miler d'actes arreu del país.


dijous,4 d'octubre a les 10:30hores: Arribada del Correllengua al Gran Teatre, amb l'actuació del grup “pallassomania” d'Elx, presenta l'obra “DE NASSOS” Teatre participatiu. Aquesta obra està dirigida per als xiquets i xiquetes d'infantil del col·legis de Primària. Una animació plena de sorpreses, jocs, fantasia i moltes altres coses, però, sobretot, molta diversió. Una meravellosa còmedia, en la que fará falta, l´ajuda de tots els xiquets i on podrem disfrutar tant els menuts com els grans. Duració: 1hora aproximadament.


dijous, 4 d'octubre a les 20:00hores: Eixim des de el Casal amb la flama del Correllengua a les 19:45hores.....Concentració a la porta de l'Ajuntament. Arribada del Correllengua al saló de plens de l'Ajuntament d'Elx, lliurament de la flama del Correllengua a l'alcalde d'Elx i lectura del manifest per la llengua a càrrec de joves de la ciutat. Actuació de la colla de dolçainers i tabaleters.


dijous, 4 d'octubre a les 21:00hores: Arribada del Correllengua al Casal Jaume I d'Elx, actuació de “POT de PLOM” teatre presenta:
CON LA IGLESIA HEMOS TOPAO!” un monòleg de Xavi Castillo.
http://www.potdeplom.com/ca/espectacles/iglesia.html.
També hi haurà “picadeta”