dimarts, novembre 03, 2009

Una sorpresa agradable i una decepció



Una agradable sorpresa l'ambientació, m'han vingut ganes de visitar Guernsey. El món tancat d'una illa i com la literatura ens permet enfrontar-nos a situacions límit. Bonic video

Una decepció, potser per partir d'unes expectatives molt altes i més encara, en veure el desplegament mediàtic eljocdelangel.cat. Bon començament i bon final encara que li sobra tota la novel·la policíaca del mig.

divendres, octubre 23, 2009

Botifarra a Xàtiva. Ja tinc les entrades per a demà

Avui és el gran dia, ho podeu comprovar en aquesta notícia a Vilaweb i en aquest video de Vilaweb.tv.
Mireu també l'entrevista-xat a Levante-emv.
Ja tinc les entrades per a demà.

diumenge, octubre 04, 2009

La Comtessa de Vagar vs. La Comtessa de Tornabous

És el que té això de portar diverses lectures al mateix temps. La casualitat ha fet que aquests dos personatges, la Comtessa de Vagar i la Comtessa de Tornabous, es creuen el mateix dia.

La història és la mateixa als dos llibres, un personatge golafre que balafia tota la seua fortuna en àpats suculents, cau en la misèria i es posa a demanar almoina, li ofereixen pa amb nous i contesta:
- "Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra la senyora de Vagar!"
- "Si jo hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la comtessa de Tornabous!"

-Era el prodigi de les paraules, el resum de tota la faula en un parell de versos que ens quedarien gravats al cap per sempre més, la lliçó poètica i moral, el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap esclexa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir. (E. Teixidor, Pa Negre)

-Els relats tenen també, dins la comunitat rural, la funció d'esbarjo, d'entreteniment. Per uns moments, hom oblida la feina de cada dia i s'obre un món d'imaginació, de fantasia. Deixem de tocar de peus a terra i ens posem a somniar desperts (...). De la mateixa manera, doncs, que els nostre cos necessita un descans físic, a l'ànima li'n cal un d'espiritual. Un poble sense relats fantàstics- que no somniés despert- fóra un poble sense il·lusió, un poble sense futur. (Pep Coll, Quan Judes era fadrí...)

dissabte, octubre 03, 2009

Ruperto Chapí (1851-1909) censurat per catalanista

Ben bé censurarien també Ramon Muntaner per dir que "som vers catalans i parlem del bell catalanesc del món" o Ausiàs Marc "cavallero valenciano de nacion catalan", o els papes Borja "Oh Dio, la chiesa romana en mani di catalani", o Vicent W. Querol i les seues Rimes Catalanes, i tants altres...
La paranoia anticatalana arriba al ridícul, veieu la notícia a Racocatalà i a El Mundo. Ara que les justificacions d'un suposat "ciudadano del mundo" sí que són ben patètiques, veieu la notícia a Levante-emv.
És bo conéixer els seus noms i les seues caretes i no oblidar.

diumenge, setembre 27, 2009

Valencianocentrals als confins de l'antic regne

Em diu Joan Carles Martí al seu blog: "xè Josep, tens raó. He d'escriure l'article sobre els valencianocentrals que vinguéreu als confins de l'antic regne per un curs -o una estada curta- i acabàreu empadronant-vos i arrelant. Tant a les escoles, instituts com hospital comarcal o altres: Tudi, Emília, Narcís, Vicent Felip, tu mateix estimat Josep Perucho, Consol i tants altres que farien una llista llarga. Una miqueta de valencianitat afegida i sovint militant que s'agraeix molt."

I després de fer un extens repàs en un llarg apunt sobre immigració i llengua a Elx, i d'explicar com alguns hem intentat contrarestar amb el nostre treball i esforç tendències que pareixien insalvables, diu de mi:

"Podríem seguir però, al capdavall, açò és un blog. Hauré de cloure, però, amb en Josep Perucho el qual sempre em retreu que no recorde el nom del poblet comarcanocentral on passà infantesa i primeríssima joventut. Observe al/s seu/s blog/s que és nascut el 1968. Josep Perucho és dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià. Ha estat un altre luxe que hem rebut a Elx. Els comarcanocentrals que s'han enamorat d'Elx estan entre els militants més actius que tenim. Cadascú en val per cent. Vaig tenir la sort -durant molts anys- de comptar amb ell a l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir i malgrat que no ens veiem tant com m'agradaria sabem cadascú qui som i quina cosa fem.

Tan sols he d'afegir una curiositat. En Josep treballà uns anys a Catalunya i sa muller és una barcelonina preciosa -catalana de la soca-arrel- mare de dues xiquetes que tenen una ressemblança tant a la mare com al pare. Per als amants del dialectalisme rabiós faig requesta. En quina llengua parlaran unes xiquetes d'Elx, de pare d’un poblet pròxim a Xàtiva -acaba de comunicar-me Josep que es tracta de Rotglà i Corberà- i mare de Barcelona? Doncs, aquesta vegada sí que toca citar la cita famosa de Ramon Muntaner referida a l'Extrem Sud del País Valencià un llunyà 1325: "son vers catalans e parlen del bell catalanesc del món." Som al 2009 i vet aquí el futur si és que en tenim algun. "

Estic profundament orgullós de la tasca, modesta, que tota la gent citada per Joan Carles fem en un territori aparentment inhòspit i que és vist sovint com un desert. No som els últims almogàvers que venim a reforçar la frontera sud, molts altres estan venint i vindran.
Al 2009 i al futur ja no tenim refugi on resguardar-nos, es diga com es diga aquesta terra promesa, ni Berga, ni Ripoll, ni Simat, ni Bocairent, ni tant sols Arenys.
No ens emmirallem, tots junts hem de donar la cara allà on estem, ací i ara.

dimarts, setembre 15, 2009

VINYL RULES!



Aquest agost he aprofitat el segon passeig pel carrer Tallers i, després de la desagradable sorpresa de trobar-me Castelló-Overstocks tancat, me'n torne ben carregat de música en vinil.

A la part de dalt teniu els vinils nous (2008-2009) i a la part de baix els de segona mà de la botiga Revolver, tots editats entre els anys 1972 ( Uriah Heep) i 1982 (AC/DC).

Ara sol falta temps per gaudir-los, un mes després encara no he arribat a escoltar-ne la meitat.



dimarts, setembre 08, 2009

Suport als irreductibles!!!!

Resistim, aquests hispànics estan bojos!!!!
Notícia a racocatalà.