divendres, de novembre 27, 2009

Sobre les tres lleis de la robòtica-política

LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA
  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que això no contradigui la primera llei o la segona.
Podríem aplicar-les a la classe política?
Substituïu robot per polític i ésser humà per ciutadà o elector.
Pot ser som més visionàris, fantàstics, especulatius i utòpics que el propi mestre Asimov.

dimarts, de novembre 03, 2009

Una sorpresa agradable i una decepció



Una agradable sorpresa l'ambientació, m'han vingut ganes de visitar Guernsey. El món tancat d'una illa i com la literatura ens permet enfrontar-nos a situacions límit. Bonic video

Una decepció, potser per partir d'unes expectatives molt altes i més encara, en veure el desplegament mediàtic eljocdelangel.cat. Bon començament i bon final encara que li sobra tota la novel·la policíaca del mig.

divendres, d’octubre 23, 2009

diumenge, d’octubre 04, 2009

La Comtessa de Vagar vs. La Comtessa de Tornabous

És el que té això de portar diverses lectures al mateix temps. La casualitat ha fet que aquests dos personatges, la Comtessa de Vagar i la Comtessa de Tornabous, es creuen el mateix dia.

La història és la mateixa als dos llibres, un personatge golafre que balafia tota la seua fortuna en àpats suculents, cau en la misèria i es posa a demanar almoina, li ofereixen pa amb nous i contesta:
- "Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra la senyora de Vagar!"
- "Si jo hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la comtessa de Tornabous!"

-Era el prodigi de les paraules, el resum de tota la faula en un parell de versos que ens quedarien gravats al cap per sempre més, la lliçó poètica i moral, el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap esclexa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir. (E. Teixidor, Pa Negre)

-Els relats tenen també, dins la comunitat rural, la funció d'esbarjo, d'entreteniment. Per uns moments, hom oblida la feina de cada dia i s'obre un món d'imaginació, de fantasia. Deixem de tocar de peus a terra i ens posem a somniar desperts (...). De la mateixa manera, doncs, que els nostre cos necessita un descans físic, a l'ànima li'n cal un d'espiritual. Un poble sense relats fantàstics- que no somniés despert- fóra un poble sense il·lusió, un poble sense futur. (Pep Coll, Quan Judes era fadrí...)

dissabte, d’octubre 03, 2009

Ruperto Chapí (1851-1909) censurat per catalanista

Ben bé censurarien també Ramon Muntaner per dir que "som vers catalans i parlem del bell catalanesc del món" o Ausiàs Marc "cavallero valenciano de nacion catalan", o els papes Borja "Oh Dio, la chiesa romana en mani di catalani", o Vicent W. Querol i les seues Rimes Catalanes, i tants altres...
La paranoia anticatalana arriba al ridícul, veieu la notícia a Racocatalà i a El Mundo. Ara que les justificacions d'un suposat "ciudadano del mundo" sí que són ben patètiques, veieu la notícia a Levante-emv.
És bo conéixer els seus noms i les seues caretes i no oblidar.

diumenge, de setembre 27, 2009

Valencianocentrals als confins de l'antic regne

Em diu Joan Carles Martí al seu blog: "xè Josep, tens raó. He d'escriure l'article sobre els valencianocentrals que vinguéreu als confins de l'antic regne per un curs -o una estada curta- i acabàreu empadronant-vos i arrelant. Tant a les escoles, instituts com hospital comarcal o altres: Tudi, Emília, Narcís, Vicent Felip, tu mateix estimat Josep Perucho, Consol i tants altres que farien una llista llarga. Una miqueta de valencianitat afegida i sovint militant que s'agraeix molt."

I després de fer un extens repàs en un llarg apunt sobre immigració i llengua a Elx, i d'explicar com alguns hem intentat contrarestar amb el nostre treball i esforç tendències que pareixien insalvables, diu de mi:

"Podríem seguir però, al capdavall, açò és un blog. Hauré de cloure, però, amb en Josep Perucho el qual sempre em retreu que no recorde el nom del poblet comarcanocentral on passà infantesa i primeríssima joventut. Observe al/s seu/s blog/s que és nascut el 1968. Josep Perucho és dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià. Ha estat un altre luxe que hem rebut a Elx. Els comarcanocentrals que s'han enamorat d'Elx estan entre els militants més actius que tenim. Cadascú en val per cent. Vaig tenir la sort -durant molts anys- de comptar amb ell a l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir i malgrat que no ens veiem tant com m'agradaria sabem cadascú qui som i quina cosa fem.

Tan sols he d'afegir una curiositat. En Josep treballà uns anys a Catalunya i sa muller és una barcelonina preciosa -catalana de la soca-arrel- mare de dues xiquetes que tenen una ressemblança tant a la mare com al pare. Per als amants del dialectalisme rabiós faig requesta. En quina llengua parlaran unes xiquetes d'Elx, de pare d’un poblet pròxim a Xàtiva -acaba de comunicar-me Josep que es tracta de Rotglà i Corberà- i mare de Barcelona? Doncs, aquesta vegada sí que toca citar la cita famosa de Ramon Muntaner referida a l'Extrem Sud del País Valencià un llunyà 1325: "son vers catalans e parlen del bell catalanesc del món." Som al 2009 i vet aquí el futur si és que en tenim algun. "

Estic profundament orgullós de la tasca, modesta, que tota la gent citada per Joan Carles fem en un territori aparentment inhòspit i que és vist sovint com un desert. No som els últims almogàvers que venim a reforçar la frontera sud, molts altres estan venint i vindran.
Al 2009 i al futur ja no tenim refugi on resguardar-nos, es diga com es diga aquesta terra promesa, ni Berga, ni Ripoll, ni Simat, ni Bocairent, ni tant sols Arenys.
No ens emmirallem, tots junts hem de donar la cara allà on estem, ací i ara.

dimarts, de setembre 15, 2009

VINYL RULES!



Aquest agost he aprofitat el segon passeig pel carrer Tallers i, després de la desagradable sorpresa de trobar-me Castelló-Overstocks tancat, me'n torne ben carregat de música en vinil.

A la part de dalt teniu els vinils nous (2008-2009) i a la part de baix els de segona mà de la botiga Revolver, tots editats entre els anys 1972 ( Uriah Heep) i 1982 (AC/DC).

Ara sol falta temps per gaudir-los, un mes després encara no he arribat a escoltar-ne la meitat.



diumenge, d’agost 30, 2009

Els confins de la llengua - AVUI.TV-AVUI.CAT


Molt interessant la sèrie de sis capítols que el diari AVUI ha realitzat durant l'estiu i que estan dedicats als confins de la llengua: El Matarranya, El Carxe, l'illa de Tabarca, Formentera, L'Alguer i Perpinyà.
Una realitat viva que perdura malgrat tot.

dilluns, de juliol 27, 2009

INCERTA GLÒRIA - "The uncertain glory of an april day"

Ja ho deia la setmana passada Sebastià Alzamora a l'Avui que calia llegir Incerta Glòria no sols per recuperar la memòria sinó sobretot la dignitat.

Ho he fet, i tret d'algunes alusions catòliques, sí que la veig com la gran novel·la de la guerra i de la joventut i també de la postguerra i la pèrdua de la joventut.

"... la fam, la misèria i la desesperació d'aquells anys mentre les ràdios vomitaven discursos triomfals i se succeïen les commemoracions i les parades victorioses, ¿qui sabrà dir mai tot això?"

"... envejava els que havien mort a la guerra, que morint abans dels trenta anys no havien traït la seua joventut, que s'havien refusat a envellir, que no coneixerien mai l'angoixa d'envellir i no caurien mai als peus de la Mentida que és la reina del món."

Més informació a Lletra i a Vilaweb

divendres, de juliol 24, 2009

Castillejos: Cartell festes d'agost 2009

Espectacular el cartell que ha fet el gran artista Andreu Castillejos per a les festes d'agost d'enguany.
Pocs com ell han retratat amb tanta sensibilitat aspectes de la Festa; tant de bo tots aquells que la defensen tingueren també al cap les quatre barres.
De moment resistim encara.

Imatge i notícia extretes de elchedigital.es

dijous, de juliol 09, 2009

Blackmore´s Night - Under A Violet Moon

Res millor que la bona companyia, el bon menjar i veure eixir la lluna plena sobre Tabarca.

Més informació a:

http://www.infoexpres.es/n92679-El-7-de-julio-se-ha-programado-la-Cena-de-Luna-Llena-en-Santa-Pola-del-Este.html

http://www.laverdad.es/alicante/20090709/elche/cena-luna-llena-reunio-20090709.html

dissabte, de juny 27, 2009

Clica Catalunya Ràdio: 10 emissores per internet


Catalunya Ràdio ens presenta en un sol panell les 10 emissores que ofereix per internet. Més facilitat i més varietat, a partir d'ara aprofitaré la banda ampla i deixaré de jugar amb la meua ràdio per trobar el 106.7 FM.
Sols falta un directori general amb totes les ràdios i televisions disponibles en català, tot arribarà i no els servirà de res la censura, de moment tenim Clica Catalunya Ràdio

dimecres, de juny 03, 2009

Barça Gladiators

Video que va ensenyar Pep Guardiola als jugadors abans de la final de la Champions League de Roma 2009. També el com va preparar-se

diumenge, de maig 31, 2009

VIDA PRIVADA Josep Maria de Sagarra

VIDA PRIVADA
Josep Maria de Sagarra

EDICIONS PROA, S.A.
Col·lecció: A Tot Vent, 201
Pàgines: 416
Any d'edició: 2007

La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. D'ençà la seva publicació, ara fa 75 anys, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible. Per aquesta raó, Edicions Proa es complau a festivar el 75è aniversari de la novel·la amb aquesta edició especial, amb textos de Lluís Permanyer i de Xavier Pla. Ressenya de LLibres.cat

Una altra ressenya aquí a Sega de mots

Una altra ressenya aquí a llibròfags

Una altra ressenya aquí a Corpus literari Ciutat de Barcelona

Una altra ressenya aquí de Carles Miró Bloc de Manuel Trallero

Entrevista a Joan de Sagarra a Vilaweb


dijous, de maig 28, 2009

El PP continua la seua línia dura

Si entreu a les següents notícies de Vilaweb ens adonem que el PP continua en la seua línia dura.
No han servit de res els contactes entre els dos presidents de les dues Generalitats, ni la incipient obertura pel que fa a tractar d'una manera racional la reivindicació del corredor mediterrani, ni els contactes entre els empresaris, ni l'oferta de diversos múltiplex, ni la creació de l'Acadèmia, ni..., ni totes les renúncies per intentar dialogar, negociar, acordar....
No volen cap diàleg, no volen cap negociació, no volen cap acord...
Sols ens queda l'opció d'expulsar-los del poder i tractar-los com el que són, uns feixistes antivalencians.

El PP refusa a les corts la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9

ACPV i STEPV denuncien Font de Mora per un presumpte delicte de desobediència i malversació, Per a la conselleria d'Educació la titulació de Filologia Catalana no acredita coneixements de català

dilluns, de maig 25, 2009

MANEL EN CONCERT - VILAWEB

DILLUNS, 25/05/2009 - 06:00h

Manel: El concert més gran

El grup revelació de l'any omple la sala Apolo de Barcelona · Us n'oferim un ampli reportatge

La tardor passada van publicar el primer disc i ara són a la boca de tothom. En mig any els barcelonins Manel han esdevingut el grup de moda, en un inesperat fenomen d'èxit. No debades divendres van omplir la sala gran de l'Apolo de Barcelona dins el Festival de Guitarra de Barcelona. Del concert antològic que hi van oferir, us en servim tres cançons senceres, a més a més de les impressions del públic, com podreu comprovar en aquest vídeo.

Amb les entrades exhaurides des de setmanes abans, el grup va comptar en aquesta ocasió, per primera vegada dalt l'escenari, amb cor i seccions de vent i de corda per a algunes cançons. 'És nit freda per ser abril' va obrir el recital, seguida de 'Pla quinquennal' i d'una corejada 'Els guapos són els raros'.

La banda va repassar de dalt a baix el seu curt repertori davant un públic fervorós, que va arribar al clímax quan el baixista Martí Maymó va fer sonar les primeres notes de 'Al mar!'. Les 'Corrandes de la parella estable', amb l'habitual participació espontània del públic, i 'El bròquil', una versió de 'La tortura' de Shakira, van posar fi a una hora llarga de concert.

'La gent normal'

Una de les cançons més aplaudides i cantades fou, tanmateix, 'La gent normal', una versió del tema 'Common people' dels anglesos Pulp. Tot i que no és cap de les cançons de l'únic disc de la banda ('Els millors professors europeus') ni de la seva maqueta, 'La gent normal' ha esdevingut una de les peces més populars d'ençà que és pot sentir, amb tres cançons més, al MySpace del grup. Seguiu-la també en aquest vídeo, interpretada pel grup en ple mercat de Sant Antoni.


+ Reportatge anterior de VilaWeb TV: Manel i els millors professors europeus.
+ YouTube: Vídeos dels Manel.

diumenge, de maig 24, 2009

Monarquia bananera amb democràcia de baixa intensitat

Quina setmaneta que han tingut...!:

- Xiulada massiva i censura informativa a la TVE, molts se n'han adonat ara que no els volem i que no viuen en un país lliure, veieu article de López-Tena

- Intenten rentar-se la cara amb el premi príncipe de Astúrias a Pep Guardiola i aquest diu que li'l donen a algú altre.

- Intent d'il·legalització i pífia jurídica amb Iniciativa Internacionalista, ni jugant fent trampes guanyen, l'escàndol europeu seria massa gros.

- Per acabar-ho d'adobar un altre escàndol militar, després de la condemna als comandaments militars ( i Trillo?) implicats en el Yak-42 ara la grip els ataca i en voler-ho amagar han posat en perill la salut d'uns escolars

- Finalment el seu futur es veu enterbolit Camps i Fabra als jutjats, falta el Rus,...

Censura, corrupció, incompetència, centralisme,..., això ens vol oferir Espanya, ho volem?...

dimarts, de maig 19, 2009

Variacions sobre la Muixeranga - vilaweb d'avui

DIMARTS, 19/05/2009 - 20:00h

Variacions sobre la Muixeranga

Internet és plena de versions interessants d'aquest simbòlic tema musical valencià

Imatge gran de la noticia

Aquest cap de setmana s'ha fet a l'Olleria (Vall d'Albaida) el V Aplec de Muixarangues, organitzat per la Federació de Muixarangues del País Valencià i amb l'actuació de set colles.

La muixeranga (moixiganga, ball de valencians) és un conjunt de danses i castells humans que es practiquen des del segle XVIII a Algemesí, i posteriorment s'ha implantat en alguns altres municipis del País Valencià. A diferència dels castellers, dels quals en són el precedent, en la muixeranga l'alçada de les torres no és crucial, i es valoren més els quadres plàstics i la intenció representativa i simbòlica.

L'aixecament de les torres és acompanyada per una estremidora peça musical, considerada un himne pels nacionalistes valencians i acollida amb solemnitat arreu del país. Tot i que la interpretació més habitual és amb dolçaina i tabal (com aquesta de la Xafigà o aquesta a quatre veus), se'n troben moltes versions, més allunyades o menys de l'original. N'hi ha de tocades amb harmònica de blues, guitarra, piano, sac de gemecs, violí, banda de música i vents. També en trobem en versió de cambra, amb swing i fusionades (versió d'Emili Somenyo i de Dolçtab Jazz Project).

I a l'aplicació Spotify (ací s'explica com us hi podeu registrar) n'hi ha dues versions excepcionals: d'Al Tall, amb lletra, i del jazzman Ximo Tébar.

Buscant més, a internet també n'hi ha d'interpretades per grups com la Companyia Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Gossa Sorda i els Bandolers, entre altres. De fet és possible que la Muixeranga sigui la peça de música popular més versionada del país.

Al portal de cançons GoEar n'hi ha una dotzena, i al directori d'enllaços Comparteix se'n poden descarregar una vintena.

És clar, també n'hi ha versió per a mòbil.

diumenge, de maig 10, 2009

'The Hunt For Gollum', subtitulat al català - VILAWEB




Un internauta ha subtitulat el film ambientat al món de Tolkien que es pot veure per internet

Fa ben pocs dies us presentàvem 'The Hunt For Gollum', un film britànic ambientat en el món de JRR Tolkien que es pot veure de franc per internet. Doncs bé ara, un internauta ha aprofitat el servei de subtitulació de DailyMotion, el portal on és el vídeo, i n'ha fet una versió en català. 'The Hunt For Gollum', fet per un grup de seguidors de Tolkien i un jove cineasta, també es pot veure subtitulat en francès, hongarès i suec.



+
Arxiu de VilaWeb: 'Un film, fet per un grup de seguidors de Tolkien, es pot veure de franc a internet' (04/05/2009).


dissabte, de maig 09, 2009

AZ. Núria Cadenes. Premi de narrativa Ciutat d'Elx 2008

He llegit AZ amb el mateix sentiment que vaig tenir en veure la portada, m'he sorprés i m'he intrigat i he aguardat la següent ganyota i el següent gir argumental.

L'autora ens sorprén finalitzant els contes d'una manera inesperada i llançant-nos a la cara la realitat més crua. Una sola frase final fa que gire tot i que veiem com la realitat ens atrapa i ens incomoda i ens assetja i ens empeny a un món insospitat i dur que defuig tots els tòpics.

AZ. Núria Cadenes

Informació sobre el llibre i l'autora ací.


Trobades 2009 - 10 de maig al Parc Nou de Crevillent

Ens podrem ajuntar tots i així vindrà el Rus a "rematar-nos".

diumenge, de maig 03, 2009

Barxeta, Premi Joan Pellicer 2009

Pep Gimeno “Botifarra”, Premi Joan Pellicer 2009

Classificat com a: Notícies, Medi Ambient — ValldignaDigital @ 5:55 am Editar això

El guardó atorgat per l’Associació en Defensa del Massís del Boscarró -ADMB, ha estat concedit en la seua primera edició al cantaor d’estil socarrat Pep Gimeno, “El Botifarra”. L’escriptor Toni Cucarella ha estat l’encarregat de fer el parlament introductori als premis en nom de l’entitat convocant. Gimeno ha estat reconegut per la seua trajectòria en la defensa de la cultura popular i el patrimoni medioambiental. El premi l’ha rebut de mans de Lluís Seguí, President de l’Assossiació. IMATGES

Feliu Ventura ha disculpat la seua presència a Barxeta per imprevistos d’última hora. El grup d’Ontinyent “La Gent del Desert” i els també socarrats “Mil Batalles” han possat el punt i final a la diada convocada hui a La Costera que ha acabat a les dues de la matinada als sons d’una Muixaranga. Parlament de Toni Cucarella -ADMB, publicat a Llibertat.cat.

En record de Joan Pellicer - Barxeta 2 de maig -ANNAnotícies

dijous, d’abril 16, 2009

Records de Montalegre i Pont de Misarela

Aquí teniu un video com a record d'uns dies menjant feijoada i vitela do Barroso a Casa Rocha, a més de bons pitxers de vi i copetes de "bagazo", i també passejant amb bona companyia per Montalegre , Paredes do Rio, Ponteira, Pitoes, Guimaraes, Cambezes, Citania de Briteiros, la ruta dels fojos do lobo, el monestir das Junias,... i també pel pont de Misarela com a la cançó, (també hi ha una versió a la manera de Marilyn Manson).


Salut amics.

dimecres, d’abril 01, 2009

Pep Gimeno "Botifarra" a Vilaweb d'avui


Pep Gimeno 'Botifarra' comença a enregistrar 'Te'n cantaré més de mil'
El cantador de Xàtiva farà un xat amb els lectors de VilaWeb demà a les vuit del vespre

Pep Gimeno 'Botifarra' prepara un disc nou. Després de l'èxit de 'Si em pose a cantar cançons' (Cambra Records, 2006), produït per Nèstor Mont, n'enregistrarà, des de dissabte, un altre: 'Te'n cantaré més de mil'. Hi col·laboraran Miquel Gil, l'Orquestra Àrab de Barcelona, Obrint Pas i Efrén López. Dijous a les vuit del vespre 'Botifarra' conversarà amb els lectors de VilaWeb sobre aquest disc i sobre alguns projectes que té entre mans.

Botifarra' no solament tindrà l'acompanyament dels músics que hi col·laboraran, també dels seus músics habituals: Juanjo Blanco, Paco Lucas, Pere Ródenas i Nèstor Mont. Quant als arranjaments, són de Cristóbal Rentero.
El disc començarà a enregistrar-se dissabte a l'Estudi Xaloc de l'Olleria (la Vall d'Albaida). Els tècnics de so seran Pere Ródenas, Juanjo Blanco i Cristóbal Rentero, i de la mescla i masterització, se'n farà càrrec Alfons Almiñana. El responsable del disseny de la portada i del llibret serà l'artista Jordi Albinyana.
Més detalls d'aquest segon disc que VilaWeb ha pogut esbrinar gràcies a Juanjo Blanco: 'Te'n cantaré més de mil' ha d'eixir a la venda al setembre i la presentació oficial serà a l'octubre al Gran Teatre de Xàtiva, on Botifarra ja va presentar el primer disc. Serà una 'barreja estranya', car s'hi mantindran la música i les lletres tradicionals, però fusionades amb músiques altres, com 'el fado portuguès o els ritmes caribencs.'

Trenta anys cantant cançons
És ara que els afeccionats a la música, sobretot a la música tradicional, han conegut 'Botifarra'. Però ell ja fa trenta anys, quan en tenia catorze, que es va posar a cantar cançons. Uns quants anys més tard va començar a cantar amb el grup Sarau de la Llosa de Ranes (la Costera), amb el qual va enregistrar 'Balls i cançons de la Costera'. Des de llavors 'Botifarra' també ha col·laborat (i col·labora) amb grups de danses d'Alcoi, Alzira, Canals, Carlet, Cocentaina, la Llosa de Ranes, Ontinyent i Xàtiva.
D'ençà que publicà 'Si em pose a cantar cançons' ha fet, així mateix, col·laboracions amb grups i cantants de tot el país. Intervé en les cançons 'Camins' i 'Malaguenya de Barxeta' del disc 'Benvingut al paradís' d'Obrint Pas, i no ha dubtat a acompanyar cantants i grups a l'escenari.

A 'Malaguenya de Barxeta', 'Botifarra' canta: 'Mira si he corregut terres, / que he estat en Alfarrasí, /en l'Atzaneta i Albaida, / en el Palomar i ací' i, certament, n'ha recorregudes moltes, de terres. I amb una manera de cantar ben característica, s'ha posat a la butxaca crítica i públic. 'Si em pose a cantar cançons, te'n cantaré deu mil', fa la dita popular. I precisament això fa Pep Gimeno 'Botifarra'. I com les canta!

diumenge, de març 29, 2009

Hipoteca Espanya - enviat per Santi-Xama

Hipoteca Espanya

- Hola, bon dia. Mire, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180€.
- Ah, no! No és cap error. És la comissió per la seua hipoteca Espanya.

- Però si jo no l'he demanada!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàticament als titulars de les llibretes País Valencià, Catalunya i Illes Balears.

- Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Ui, molts! Pense que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella, o subvencionar-los la nova i multimilionària terminal T4 de Barajas.

- Però si jo no en tinc, d'ordinador!!! I he de pagar les autopistes cada vegada que viatge!!! I als aeroports de L’Altet, El Prat, Manises i Son Sant Joan no tenim vols transoceànics ni terminal flamants!!!! I per a mi què hi haurà?
- Per a mi, per a mi... Au, home, no siga tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180€ al mes!

- Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La meua dona? Els meus dos fills?
- Sí, sí, és clar, Tots els titulars.

- Però això són més de 700€ cada mes!!! És una vergonya!!!
- Mire, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!

- Doncs mire, sap què li dic? Que a la que puga canviaré de banc!!! No, millor dit, el muntarem nosaltres, el banc.

Au, que tinga un bon dia senyor...Sr. Solbes. Bon dia.

Des de fa més de 300 anys, les ciutadanes i els ciutadans dels Països Catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?
No, no, sinó de deixar de ser imbècils. Adéu Espanya, adéu.

SANTI

adaptat i ampliat per Xama

dissabte, de març 28, 2009

LA MISÈRIA, Manel Rodrígez Castelló a Levante-EMV

Si per alguna cosa paga la pena llegir el periòdic Levante-EMV és per alguna de les brillants col·laboracions de la secció Panorama, i especialment per alguna columna d'opinió com aquesta:

LA MISÈRIA per Manel Rodrígez Castelló

La pregunta és fins quan es mantindrà dempeus el miratge valencià que, contra la rotunda evidència de les xifres, projecta en l´imaginari col·lectiu la il·lusió d´un oasi en el desert. Les ones de la crisi ja s´emporten el castell d´arena que tan alegrement va aixecar al País Valencià la trama que conformen gorvernants i empresaris de la xauxa, amb el beneplàcit d´una societat contenta amb les molletes que li queien del festí de les feres, les últimes despulles de la carronya i el bombardeig sistemàtic de gasofa verbal i imatges de quinzet. La riquesa, ara ho sabem, pot ser enganyosa, però la misèria és incontestable. Superades totes les cotes de la indigència política i moral que encara anomenem democràcia valenciana, està per veure en quin punt l´empobriment material desfarà el somni infantil en què ens han entretingut per a major glòria dels seus negocis i privilegis. Desempolsegaran, una vegada més, la teoria del contuberni dels vells manuals franquistes per negar les dades de l´Institut Nacional d´Estadística que situen el país a la cua espanyola de creixement del PIB i una renda per càpita molt inferior a la mitjana. Diran que a Europa ens tenen mania i enveja perquè l´informe Auken torna a posar el dit en la nafra urbanicida, o que el fracàs escolar és un invent dels mestres. Deia Unamuno que ens ofegava l´estètica, però amb un mínim de sentit estètic mai no hauríem permès l´espectacle macabre del formigó emmerdant la terra. El que ofega és el miratge i la desmemòria de nous, efímers rics, la gran falla de cartó pedra. Impassible com un cadàver, el President vestit per Orange, insisteix amb la recepta que ens fa pobres i ens empeny una mica més cap a l´abisme amb el verí de la rajola. La pregunta és: i després qui, i després què?

dimecres, de març 25, 2009

PEP GIMENO "BOTIFARRA" EN CONCERT A CREVILLENT


PEP GIMENO "BOTIFARRA" EN CONCERT

EL PROPER DISSABTE 28 DE MARÇ, 20H.
A LA CASA DE CULTURA DE CREVILLENT

ORGANITZA: CASAL JAUME I DE CREVILLENT

www.pepebotifarra.com

PREU ENTRADES: 4€
PUNTS DE VENDA: CASAL JAUME I DE CREVILLENT / CASAL JAUME I D'ELX (DE DILLUNS A DIVENDRES, 19-22H crevillent@acpv.cat, elx@acpv.cat)
AFORAMENT LIMITAT, DONEU-VOS PRESSA A COMPRAR LES ENTRADES QUE DE BEN SEGUR S'ESGOTARAN.

- EL MILLOR CANTANT DE MÚSICA POPULAR VALENCIANA DELS ÚLTIMS TEMPS VISITA PER PRIMERA VEGADA AQUESTES COMARQUES
- GUARDONAT AMB EL PREMI "MILLOR DISC DE
FOLK 2007"