diumenge, de setembre 30, 2007

Això aquí i ara!!!! de l'avanç i el plural, i a t5,4, la 6,a3,tve...?

Això no serà problema de terrorisme veritat? Clar com és del seu no volen esbombar-lo, "que se haga el efecto sin que se note el cuidado"

Un grup feixista agredeix brutalment el secretari local del BLOC de Mislata

La matinada del passat dijous sobre les dues de la matinada, un grup de joves que es autodefiniren com “fatxes”, van emboscar i van copejar al secretari local del BLOC de Mislata, Santiago Rosado, causant-li lesions i morats en la cara , les costelles i les cames. Rosado no va poder declarar davant la policia nacional de Mislata, perquè cap agent coneixia el valencià.

Redacció

La pel·lícula dels fets va ser la següent. Cap a les dues, un grup de joves va llançar tres pedres de gran grandària contra la seu de l'associació artística i musical de Mislata, de la qual Rosado és soci. Al sentir el soroll, les dues persones presents en aqueix moment en el local, van eixir a veure que ocorria, percatan-se que els tres joves causants de l'atac corrien cap al final del carrer.

Rosado i l'altre soci van córrer darrere d'ells per a poder identificar-los. A l'arribar a la carrer Victor Prada, altres quatre joves li esperaven allí i després de realitzar la salutació feixista braç enlaire i identificar-se ells mateixos com “fatxes”, rodeajaren i van copejar Rosado amb ferotgia, fins que aquest va poder fugir corrent de la zona.

En el centre de salut de Mislata va ser atés d'urgència de les contusions, morats i erosions causades. AL personar-se en la comissaria de la policia local de Mislata, el personal allí present li va dir que no entenia el valencià i que a més no tenien perquè entendre'l. Finalment, Rosado va presentar de manera manuscrita la seua declaració davant la policia.

Des del BLOC de Mislata han manifestat la seua absoluta repulsa per aquests fets i van reiterar que han estat moltes les ocasions en les quals han posat en coneixement de l'autoritat municipal la presència d'aquestes bandes de malfactors sense que aquesta haja pres prevenció o amidada alguna contra ells.

A més Rosado ja va ser amenaçat en el fòrum d'España 2000, amenaça que la jutgessa del jutjat nº 2 de Mislata va desestimar. Davant l'habitual d'aquests fets i les reiterades agressions patides per militants del BLOC al llarg dels últims mesos en diverses localitats del país Valencià, van instar a la delegació del govern i a les forces policials que actuen amb diligència contra aquests grups, contra els partits i organitzacions que els emparen i en definitiva contra la ultradreta violenta, xenòfoba, intolerant i feixista.

Cal recordar que a aquesta població de l'Horta Sud José Luís Roberto, amo de Levantina de Seguridad i màxim dirigent del partit feixista España 2000, regenta un restaurant, al qual, segons han denunciat diverses organizatcions antifeixistes acodeix de forma habitual la policia. Alhora, també a Mislata, l'any passat, es van produïr una sèrie d'agressions contra població immigrant i anteriorment l'alcalde del PP havia autoritzat els combats de Vale-Tudo que organitza Roberto, per la qual cosa va ser objecte d'una investigació del programa de Tele 5 "Diario de...".



Un portavoz del Bloc Nacionalista, agredido por un grupo de ultras

La derecha mediática, que se volcó con las amenazas a Rivera, ni siquiera menciona la noticia


ELPLURAL.COM

La madrugada del miércoles el portavoz del Bloc Nacionalista Valencià en el municipio valenciano de Mislata, Santiago Rosado, sufrió una agresión por parte de un grupo de ultraderechistas cuando intentaba impedir que estos lanzaran piedras contra la sede de una asociación cultural. Los propios agresores se calificaron a sí mismos como “fachas”, según explicó Rosado, a quien propinaron una brutal paliza por la que tuvo que ser atendido en los servicios de urgencias.

La de Rosado es otra de las muchas agresiones que sufren los militantes de partidos de izquierda por parte de radicales violentos de ultraderecha. En declaraciones a elplural.com, Pep Chesa, secretario de Organización del Bloc, lamentó que este tipo de ataques se hayan convertido “casi en algo normal”. "Por desgracia no es la primera vez que ocurre algo así. En mayo, a la salida de un concierto conmemorativo, hubo agresiones a varios de los asistentes, y también en muchas ocasiones han quemado nuestras sedes o pintado sus fachadas. Lo peor es que los agresores suelen quedar impunes", señaló.

Resolución de solidarida y condena
Chesa aseguró que hoy sábado el Bloc tiene previsto denunciar los hecho en su reunión con el Consell Nacional, donde presentarán una resolución de solidaridad con Rosado y la condena expresa de estos hechos. Por otro lado, lamentó que la Delegación del Gobierno no haya puesto los medios suficientes "para buscar a los responsables de estas agresiones".

Repersentación municipal
Además aseguró que en los ambientes nacionalistas y de izquierdas existe "cierta preocupación" por el aumento de "grupúsculos de extrema derecha" y recordó que esta tendencia tiene incluso algunos representantes municipales a través de la formación ultraderechista España 2000, lo que "les da una carta de cierta normalidad que hace que cada vez actúen más impunemente".

Piedras contra la asociación de música
Tal como relató el portavoz del Bloc en Mislata al diario Levante, se encontraba en la sede de la Asociación Artística y Cultural de Mislata, de la que es socio, con un compañero la madrugada del miércoles cuando sintieron como alguien tiraba piedras “de gran tamaño” contra el edificio.

"Saludo fascista" y golpes
Cuando salieron a ver qué ocurría, pudieron ver a varios jóvenes que les insultaron llamándole “rojos” y “piojosos”. Tras ello se inició una persecución: Rosado se separó de su compañero y fue entonces cuando cuatro jóvenes arremetieron contra él. Antes de golpearlo, Rosado apuntó que sus agresores “realizaron el saludo fascista brazo en alto y se identificaron ellos mismos como fachas, gritando ‘arriba España’”.

Amenazas desde el otro extremo
Pese a que, como denuncian desde el Bloc, este tipo de agresiones son frecuentes, apenas tienen cabida en los medios de comunicación. Hace solo unos días que la derecha mediática orquestó toda una campaña con motivo de una carta con amenazas que recibió el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

"Batasunización en Cataluña"
Ciertas publicaciones, con Libertad digital a la cabeza, pusieron todo su empeño en arremeter contra este tipo de agresión, no menos importante que las físicas propiamente dichas. Estos medios centraron entonces su discurso en resaltar que se trataba de una “batasunización en Cataluña” por parte de la izquierda más radical.

Sin menciones a los ataques fachas
Salvando las diferencias entre Rivera (cuyo éxito en las autonómicas de 2006 se debió en gran medida al impulso de estos medios) y Rosado, la derecha mediática no han hecho ni una pequeña mención a ninguno de los militantes de izquierdas agredidos por la ultraderecha.

"Absoluta repulsa"
El Bloc ha mostrado ya su más “absoluta repulsa” por los hechos y criticó enérgicamente que no se actúe “con diligencia contra estos grupos violentos, xenófobos, intolerantes y fascistas”. Aseguran que, aunque las autoridades conocen los hechos, “nunca pasa nada y nunca nadie hace nada”. Chesa aseguró que, de seguir dándose este tipo de actos violentos, están dispuestos a elevar el asunto a las Cortes Valencianas.

TIRANT LO HEAVY del bloc Esclafamuntanyes

per a qui li agrade l'excés, la crònica del País és espectacular.


Entreu, entreu i llegiu la crònica que fa el periòdic El País de la versió que s'han muntat a Berlín el Calixto Bieito i el Carles Santos del Tirant lo Blanc... ho titulen "Una mascletà artúrica", i pel que conten ha sigut una bogeria espectacular. Dóna unes immenses ganes de viure-la...

Beth fent de Carmesina mig en pilotes? Castellers? Bou embolat? El text de Martorell-Galba-qui siga, en versió immaculada? Diafebus i Carmesina follant? El rei de Tunísia ofegat amb l'aparell del gota a gota... un Duc de Macedònia cagat a Eduardo Zaplana?

Tirant dóna per a molt, per a tot i per a més. Una alegria que els alemanys l'hagen conegut pel costat més transgressor...!

dissabte, de setembre 29, 2007

nacionalisme amagat de M.Perucho al levante-emv

El nacionalisme amagat
MANUEL PERUCHO D´un temps ençà, un grup d´intelectuals, fòrums i col·lectius de ciutadans s´han dedicat a llençar idees als mitjans de comunicació al voltant dels anomenats nacionalismes. Segons aquest grup, tot el que faça olor a nacionalime perifèric a Espanya és qualificable de tribal o cromanyó. En aquest debat contraposen hàbilment els drets individuals als drets dels pobles, com si aquells que pensen diferent a ells no tingueren els primers en compte, i donen un llarg seguit d´arguments amb els que es presenten com a salvadors de la modernitat i de la raó il·lustrada, mentre situen la resta en una situació d´indigència intel·lectual, si més no.
Caldria dir, per començar, que la desqualificació no és pròpia del debat democràtic i que mal comencem si volem arribar a un punt d´enteniment. Cal acceptar les opinions dels altres sense qualificar-les ja que és aquest un debat molt interessant, enriquidor i sembla que, a més, és important per a molta gent. Tampoc proposar un canvi de llei electoral per que aquells que no pensen com ells no tinguen veu al Parlament sembla molt raonable. Un bipartidisme en clau centralista seria, clarament, la gota que empentaria els nacionalismes perifèrics cap a un carreró sense eixida.
En tot nacionalisme hi ha una qüestió identitària, és a dir, una busca de definició de a quin col·lectiu pertanyem o ens en sentim més identificats. És aquesta una situació prou relativa, ja que, per exemple, trobem el cas que quan un europeu (fins i tot un britànic) va a Estats Units, es troba per primera vegada amb la sensació de ser europeu. No obstant això, la major part de les persones vivim la major part de les nostres vides dins l´entorn espanyol i/o europeu. I és ací on cadascú es defineix o, més bé, es reconeix. Aquest punt tan senzill i amb el que sembla que no descobrim res de nou resulta ser d´allò més complicat d´entendre per aquells que critiquen l´actitud nacionalista perifèrica. La raó de la manca de comprensió pot ser que els qui parlen de tribalismes no valoren allò que ja tenen. Els qui creuen en Espanya tal com és i s´hi senten identificats amb l´Espanya castellana actual tenen una identitat. Però a la resta no ens en volen reconéixer cap.
La promoció d´Espanya a l´estranger com un Estat plurinacional via entitats com el Instituto Cervantes o el reconeixement de les llengües perifèriques com llengües de l´Estat, igual que ho és el castellà, hauria de ser natural a un Estat més modern i tolerant, on tots els espanyols ens coneixem i reconeixem millor. En lloc d´això, ens trobem una propaganda constant en què se´ns diu que el castellà és una llengua universal. I les altres? Bàsicament, no valen per a res. Però, no ens equivoquem, el castellà tampoc no es parla a Europa, el nostre entorn més immediat. Llavors, la insistència amb la lletra ñ com a símbol d´Espanya a Europa, no seria qualificable també de tribal? La insistència en el caràcter nacional d´Espanya, no és tribal?
Finalment, cal plantejar-se si no és un dret individual que al teu país t´atenguen en la teua llengua, tant les forces de seguretat com els funcionaris. O que t´entenguen. O que no et facen la vida impossible per no parlar la mateixa llengua que ells, si més no. D´altra manera l´Estat es converteix, més que en un amic o aliat, en un problema per al ciutadà que exerceix el dret bàsic de parlar la seua llengua, la que ha aprés a casa, i no per emprenyar, com encara pensen molts. Moltes vegades he enyorat que tots els qui parlen del perill que corre el castellà a Catalunya parlaren del perill que corre la nostra llengua a casa nostra o a les Illes. Potser això no els interessa tant. Tampoc no cal oblidar que tot individu també deuria tindre dret a identificar-se amb una o altra comunitat nacional, sense que açò suposara la seua satanització o comparació amb radicals i, fins i tot, terroristes. No serà que qui satanitza és també nacionalista i a més no vol que aparega cap altra identitat que no siga la seua? Al cap i a la fi, ja ho deia Joan Fuster: si som nacionalistes és perquè ens obliguen.
Si no fem res per evitar-ho, l´ús social del valencià desapareixerà per complet i només s´estudiarà a les escoles, com el llatí. I finalment, ni tan sols això. La manca d´una televisió autonòmica que use únicament la nostra llengua i la pressió del castellà als mitjans de comunicació per una banda i perquè té un ús social més estés per l´altra, faran la resta. No sé si a la gent de qui parlem açò els importa molt. Però a nosaltres sí. I, certament, no des d´un punt de vista tribal, sinó crític i racional.
*Valencians pel Canvi

SÓN UNS LLETJOS!!!! (del Levante-emv d'avui)


Resistència Civil





Manel Rodríguez-Castelló

La imposició de la multa de 300.000 euros a Acció Cultural i l´amenaça de tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià són, abans que una qüestió tècnica o legal, l´enèsim atac a la llibertat d´expressió i d´informació dels valencians. L´obsessió pel control dels mitjans de comunicació, tan estesa arreu, arriba a nivells de pur deliri en el cas de la dreta valenciana. Un govern que no es cansa d´alimentar el gran forat negre de Canal 9 (amb els diners dels contribuents), convertit amb paciència i molta canya en rudimentària maquinària de propaganda, no podia permetre l´aire fresc que entra de tant en tant pels canals de Catalunya, i a més a més en valencià del nord, com diria Lluís Llach. Hi ha lletjos acomplexats que voldrien superar el seu trauma matant tots els guapos que passegen pel carrer. Parapetat en la seua omnipotència, el PP pretén dissimular amb un nou colp autoritari els propis complexos: es mira a l´espill de TV3 i els seus espectadors valencians (i en som molts més dels que ells volen i diuen, com diria Raimon) i se sap lleig sense remei i molt desfavorit pels contrastos. Aquesta patologia explicaria en bona part l´absoluta inanitat en què es funda la política del PP en el corral valencià, com un gall que sempre canta malament i a deshora. La reciprocitat d´emissions és una excusa i en el fons els importa un rave, conscients que una televisió que amb prou feines atrau els sectors valencians més domesticables, a penes valdria per vendre quatre xurros a l´altre costat del Sènia. No contents d´anar reduint l´espai nacional valencià a nivell de reserva indígena ara semblen entossudits a aplicar la tolerància zero a qualsevol mena de dissidència (i qui ens havia de dir que veure la tele acabaria sent-ho!). En aquest cantonet d´Europa el termòmetre democràtic està a punt de davallar molts graus sota zero si es consumen tan impresentables amenaces. La resistència democràtica no és només un dret sinó un deure inexcusable de la ciutadania en aquestes circumstàncies.

divendres, de setembre 28, 2007

les agradables sorpreses de la tele

mireu això i entendreu les raons per tancar tv3
que els tanquen a tots!!!!

http://es.youtube.com/watch?v=ZLoi4N-JTTA

22è APLEC AL COLL DE PANISSARS, celebrem victòries!

7 d'octubre, a Panissars: Celebrem també les victòries contra els enemics

22è Aplec al Coll de Panissars

LA MÉS GRAN VICTÒRIA CATALANA DE TOTS ELS SEGLES
Panissars 1 d'octubre de 1285

El proper 7 d'octubre de 2007 a les 11:30h celebrarem a Panissars (Alt Empordà) el 722è aniversari de la més gran victòria catalana de tots els segles.
Fa 21 anys (des del 700 aniversari) que l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana organitza la commemoració d'aquesta victòria que ens permeté conservar la independència 424 anys més, fins el 1714.
Aquesta gran victòria succeí 72 anys després de la desfeta de Muret (1213). Pere el Gran venjava així el seu avi Pere el Catòlic, mort a Muret.
La gran victòria de Panissars fou obra exclusiva dels catalans, tots ens havien abandonat fins i tot els aragonesos. Aquesta victòria fou l'epíleg de la croada contra Catalunya després de les victòries navals de les Illes Formigues i de Roses.
Els catalans, tots sols, havíem vençut el poder de França i del Papa de Roma coaligats.
L'IPECC ha commemorat aquesta gran victòria catalana durant 22 anys seguits enmig de la indiferència generalitzada de polítics, d'associacions catalanes i del poble en general, que coneix la més gran derrota catalana del 1714 però no coneix la gran victòria de Panissars del 1285.
L'IPECC fa moltes d'aquestes celebracions en solitari i per això agraeix molt el suport de l'Ajuntament de la Jonquera.
Us invitem el diumenge 7 d'octubre a venir a Panissars (La Jonquera) o bé, envieu-nos les vostres adhesions.
També, a la tarda festejarem la gran victòria naval catalana de la badia de Roses (3/4 setembre 1285). Farem una ofrena floral a la placa commemorativa a la Ciutadella de Roses.

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President IPECC

diumenge, de setembre 23, 2007

L'ENSENYAMENT I LES LLENGÜES, del bloc d'Angel Canet

EN QUINES LLENGÜES S'HAN D'IMPARTIR LES ASSIGNATURES SEGÜENTS?

Valencià: en Castellà, perquè així hi hauria la plena identificació entre ambdues llengües (cosa que van buscant i no saben com -o sí-). D'una vegada s'hauria acabat el problema de "si lo (val per a qualsevol cosa) damos en valenciano o en castellano"

Castellà: en "Xurro". Ací he de reconéixer que la idea ha sigut d'un lector blocaire. Trobareu la seua referència al post d'Esclafamuntanyes. No hem quedat que "lo" que parle jo és una llengua? Doncs això mateix, en xurro.

Anglés: en Esperanto. Ja que volen que l'anglés siga tan universal (i ho és), però, com que la gent d'alguns anyets partim en desigualtat (aprenguérem francés), doncs comencem de nou tot el món. Esperanto.

Llatí: en Àrab. Perquè igual així arribaríem a poder parlar dues cultures que tenen un sol déu (monoteistes, per allò de la cultureta).

Grec: en Grec. És l'únic que impartiria en la llengua de la cultura per excel.lència.

Francés: en Anglés. La major part del professorat ja ha hagut de fer el reciclatge doncs així no el perdrien del tot (de bon rollo ho dic).

Matemàtiques: en Eyac (llengua que l'any 2003 sols tenia un parlant). Quina millor manera de recuperar una llengua que a través dels nombres.

Física i Química: en Portugués (i Gallec, és clar). Perquè d'aquesta manera aprendrien alguna cosa... crec que és l'assignatura que se'ls fa més costera amunt a l'alumnat.

Medi Ambient: en Euskera. Perquè és un País bellíssim i la seua gent és meravellosa. A pesar de tot el que diguen per ahí (premsa, ràdio, televisió, polítics, etc.)

Ciéncies Socials: en Català-Valencià-Balear (passeu-me la triple denominació). Seria una manera d'explicar la història tal i com ha anat, no com ens l'han explicada i/o han amagada.

Ciències de la Natura: en Xinés (Mandarí). Com que és la llengua més parlada al món. Llenguatge universal per a la Natura.


Comunicació Audiovisual: en Romanx. És un dialecte del rètic parlat a Suïssa. Com pertany al grup dels dialectes que parlen els grisons (natural d'una regió situada als Alps suïssos orientals), doncs això, el gris no és un color?

Llenguatge i Documentació: en Alemany. Ahir veia la Noria (TELE5). I quan a Jesús Vázquez li feren un qüestionari breu a partir de la fotografia o imatge d'algun personatge, quan aparegué Benet XIII, primer callà, després Paloma Gómez Borrero li eixí al camí i digué: Benedicto XIII. I Jesús Vázquez afegí: UN PASTOR ALEMÁN. Sense comentaris.

Música: En la que fixe el conseller. Alguna prerrogativa ha de tindre. I així a vore si acaba allò que li va prometre a Camps.

Educació Plàstica: Hauria de consultar al meu amic i catedràtic de Dibuix del "Maria Enríquez", de Gandia, però no ho puc fer ara. Ho faré i us ho diré.

Educació Física: El llenguatge dels signes. I si usen allò dels colors (roig, groc, verd), molt millor.

Religió: en el llenguatge de Jesucrist, el de l'amor, l'estima, el perdó.


Educació per a la Ciutadania: Els meus companys de Filosofia i Geografia i HIstòria hauran de reciclar-se perquè un any passa volant. I l'any que ve ja se sap: anglés en aquesta assignatura. Però la meua proposta és que s'impartesca ja i no sols als alumnes, sinó als professors, pares, mares, etc. La llengua en aquest cas seria la cosa menys important.

dijous, de setembre 20, 2007

recursos en català a la xarxa, de Vilaweb d'avui

DIJOUS, 20/09/2007 - 06:00h
Films i sèries en català via P2P
Cada vegada hi ha més pàgines que ofereixen enllaços a productes audiovisuals en català

En un munt de pàgines web es poden mirar sèries i films emesos per televisió. Habitualment són en anglès, força sovint, en espanyol, i rarament en català. Això no obstant, sí que hi ha pàgines que recopilen enllaços P2P a films i sèries doblades o subtitulades en català. Aquest és el cas, per exemple, de Mecanoscrit.com, especialitzada en ciència-ficció. Però n'hi ha més, com tot seguit veurem.

A Mecanoscrit.com, per exemple, hi ha films com 'Matrix', o sèries clàssiques, com 'Star Trek', completes i doblades al català. Però, com hem dit, no és pas l'única pàgina d'aquesta mena. Al fòrum DocuCat.tk, s'hi troben enllaços a documentals i a reportatges en català o doblats al català, com els famosos '30 minuts'; a Animelliure.net hi ha enllaços a sèries de manga i anime japonès doblades; a Comparteix.cat i al Ruc Català hi ha un ventall molt més ampli d'enllaços, tant de música de tota mena com de sèries i d'espectacles audiovisuals en català. De totes maneres, si no hi trobeu allò que cerqueu en català, us pot ser útil la pàgina ACopDeTeclat.cat, des d'on podeu descarregar subtítols en català per a films i sèries, incloent-hi les més noves, com 'Lost' o 'Prison Break'.

Cal tenir en compte, nogensmenys, que la majoria d'aquestes pàgines recopilen enllaços de xarxes P2P (d'usuari a usuari), com la xarxa Edonkey. Aquests enllaços no funcionen si, abans de clicar-hi, no hi ha obert un programa d'intercanvi d'arxius via P2P, com ara l'Emule (també n'hi ha que fan servir el sistema d'intercanvi P2P BitTorrent).

dilluns, de setembre 10, 2007

quin acord esperàveu? el 25 d'abril comença i l'11 de setembre acaba

I UNA MULTA DE 300.000 EUROS

El Govern valencià tanca TV3 sense esperar a l'acord

Imatge de la manifestació a favor de TV3
Imatge de la manifestació a favor de TV3
La Secretaria Autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana ha decidit desestimar el recurs interposat per ACPV davant la Direcció General de Promoció Institucional, la qual va resoldre el procediment sancionador per les emissions de TV3 amb una ordre de cessament de les emissions i una desproporcionada sanció econòmica a ACPV de 300.000€. Aquesta decisió ha estat comunicada per dos funcionaris autonòmics als serveis jurídics d’ACPV.

La conseqüència immedita d’aquesta decisió és contundent. Segons estipula la resolució, aquesta s’ha de fer efectiva en el termini de vint dies. La Junta Directiva d’ACPV, conscient de la gravetat de la situació i el perill que corren les úniques emissions televisives íntegrament en llengua pròpia en l’àmbit del País Valencià, es reunirà amb caràcter d’urgència per analitzar la situació i concretar la resposta, tant jurídica com social, a aquesta arbitrària decisió del govern valencià.

ACPV vol aprofitar aquesta comunicat de premsa per recordar que la via de solució més factible i raonable a la situació creada pel PP valencià és la de l’acord entre la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Indústria espanyol que garantisca la reciprocitat dels diferents canals “autonòmics” que emeten en llengua catalana, com ACPV ha considerat sempre desitjable. Aquesta decisió, però, demostra l’escasa voluntat de diàleg del Consell valencià, que mentre diu apostar per l’acord sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte. Si aquest acord no arriba el més probable és que els valencians i valencianes vegen privats els seus drets fonamentals a la pluralitat informativa i en valencià.


DILLUNS, 10/09/2007 - 17:50h
El govern valencià notifica a ACPV que tancarà els repetidors de TV3 d'ací a vint dies
La Generalitat de Catalunya confia que no s'efectuarà el tancament i que la negociació amb el Consell ha avançat molt

El govern valencià ha notificat avui a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que desestimava el recurs contra l'expedient sancionador (pdf) que el Consell va obrir contra les emissions de TV3. Això implica el tancament, en un termini de vint dies, dels repetidors i el cobrament de la multa de 300.000 euros imposada a ACPV. El govern català diu que l'acord de reciprocitat amb el govern valencià és molt a prop i confia que en plena negociació no es tanquin les emissions.

divendres, de setembre 07, 2007

buff..., quin cansament! (rebut pel mail)

La regidora del PP a Elx, María Teresa López Baeza, seguint les directrius de la paracaigudista Mercedes Alonso, intenta portar el blaverisme a Elx per tal d'atacar la regidora de Cultura (del Compromís), Maria Àngels Candela:


Diari Información, 28-08-07
Vemos venir el catalán
Es responsabilidad del Ayuntamiento de Elche la promoción de la cultura ilicitana. En este sentido, el señor Soler ha aprobado que su homóloga de Comprimís disponga en la Concejalía de Cultura de más presupuesto, es decir más dinero para gastar. La señora Ángeles Candela es una defensora a ultranza de la cultura catalana y no es un comentario baladí, quien quiera visitar su página web se encontrará con que la puede leer en español y en catalán, y del valenciano ni mención. Creo recordar que en nuestro Estatuto de Autonomía se mencionan dos lenguas cooficiales en la Comunidad Valenciana y ninguna de ellas es el catalán.

La colonización que algunos políticos catalanes, con la complacencia de políticos valencianos, como la señora Candela, están intentando con el catalán en nuestra Comunidad tuvo el pasado mes de junio fuera de nuestras fronteras, en Frankfurt, un nuevo episodio esperpéntico; hacer pensar a toda Europa en la Feria Literaria Internacional de esta ciudad alemana que la paella, las fallas y el idioma valenciano venían de Cataluña. El Institut Ramón Llull, un consorcio del que forman parte el gobierno central, Cataluña y Baleares, incluso, difundió en esta feria que el catalán «es oficial en un estado soberano (Andorra) y, junto al castellano, en tres comunidades autónomas españolas, lo que comporta una presencia significativa en la Administración Pública y su enseñanza obligatoria en el sistema educativo». No es muy difícil darse cuenta a qué tres comunidades autónomas se refiere.


Estos hechos que pueden dibujar alguna sonrisa que otra son muy graves porque, poco a poco, nos están agrediendo mientras nuestra educación y nuestro respeto nos impiden pegar un golpe encima de la mesa. Yo confío en la defensa de nuestra cultura que hace la Generalitat Valenciana y a los hechos me remito, pero, sin embargo, veo con cierta preocupación lo que ocurre en el Ayuntamiento de Elche.


El Partido Socialista, consciente o inconscientemente, le ha dado la defensa de nuestra cultura ilicitana a una señora que se encuentra más cerca de Barcelona que de Valencia. Cada uno es muy libre de pensar como quiera y defender la cultura que considere adecuada; sin embargo, la responsabilidad de un cargo en la administración valenciana supone que ha de aparcar sus creencias personales y defender la cultura de la Comunidad Valenciana. Creo que ya está bien de saltarse las normas, que es saltarse la ley, la señora Candela no prometió lealtad al Rey, defiende en sus foros la cultura catalana y es la responsable de la cultura de nuestra ciudad y entre todos lo permitimos.


¿Hasta cuando el señor Soler, alcalde de todos los ilicitanos, va a seguir permitiendo la colonización sibilina de los valores de la señora Candela en nuestra cultura Soy pesimista, porque confío poco en este partido socialista ilicitano y más cuando me encuentro con que desde la Concejalía de juventud se convocan unos premios para cómics y nos encontramos con que el cómic en catalán tiene un premio especial. Parece una tontería pero así se empieza.



Però la fatxa de torn es topa amb una resposta assenyada, amb arguments polítics, judicials i científics:

Diari Información, 04-09-07
¿Ignorancia?

El pasado día 28 de agosto María Teresa López Baeza (concejala del Partido Popular en el Ayuntamiento de Elche) publicó en «Tribuna» del Diario Información un artículo de opinión bajo el título «Vemos venir el catalán» en el que expresaba su preocupación por lo que ocurre en el Ayuntamiento de Elche con la defensa de la «cultura ilicitana y valenciana»; terminando con una petición al alcalde de Elche, Alejandro Soler , para que actuase frente a una (supuesta) colonización de nuestra cultura.

Respecto a la «preocupación» en la defensa de la «cultura ilicitana», parece que la misma carezca de objeto y que no responda más que a una exageración. Está bien que la señora López Baeza y el grupo municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Elche se «ocupen» de nuestra cultura, pero ¿preocuparse por su situación actual ¡Si recientemente han concluido las representaciones del «Misteri», Patrimonio de la Humanidad!, representaciones que se van superando año tras año y que son el máximo exponente cultural internacional de nuestra ciudad. Lo dicho, «preocupación» ninguna, ocupación toda la necesaria, como es obligación de la oposición.

En cuanto a la defensa de la «cultura valenciana», o más concretamente de la «lengua valenciana», que, según la señora López Baeza, pretende ser colonizada por el «catalán», que no es «valenciano», la propia señora López Baeza hace referencia a que confía en la defensa que de nuestra cultura hace la Generalitat Valenciana.

Sin embargo, en la contraposición entre «catalán» y «valenciano» que hace la señora López Baeza, por la misma se ignora u omite que esta - falsa - polémica fue objeto en el año 2005 de un acuerdo del plenario de la Academia Valenciana de la Lengua, máximo órgano institucional de la Generalitat Valenciana encargado de velar por la lengua, dictaminando (entre otros extremos):

a) Que la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista filológico, es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña, Islas Baleares, Principado de Andorra y el Departamento Francés de los Pirineos Orientales.
La distinta forma de hablar en todos estos territorios constituye una «lengua», es decir, un mismo «sistema lingüístico».

b) Y que el hecho de que una lengua se hable en diferentes demarcaciones políticas o administrativas es la situación más habitual en las lenguas del mundo (así el portugués, el inglés y el castellano).

También los tribunales se han pronunciado reconociendo que académicamente es lo mismo denominar a nuestra lengua como «lengua valenciana» o «lengua catalana». Así ocurre en la sentencia del Tribunal Constitucional número 75/1997 de 21 de abril y en las sentencias del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana números 330/2004, de 4 de marzo; 393/2004, de 25 de marzo, y 518/2004 de 16 de abril.

No puede desconocer la señora López Baeza que nuestra identidad valenciana está teniendo que ser construida como fruto del consenso de los valencianos, contrariamente a lo ocurrido en otras comunidades autónomas, pues en nuestro caso hemos tenido que consensuar elementos tan importantes, como su nombre (Reino, País, Comunidad Valenciana), o su bandera (cuatribarrada «en blau o sense blau»).

La lengua, que es la más alta manifestación de la personalidad de un pueblo, no debe ser objeto de manipulación y división. A mi parecer, con el artículo «Vemos venir el catalán» se está colaborando a dividir a los valencianos en una cuestión que aunque filológicamente está claramente resuelta, ideológicamente viene siendo objeto de manipulación.

Concluyo respondiéndole como portavoz de la ejecutiva local del PSOE de Elche, a la pregunta que hacía en su artículo. El alcalde del Ayuntamiento de Elche, Alejandro Soler, no va a contribuir a que el nombre de la lengua y su naturaleza sean objeto de polémicas inútiles, ni de ningún tipo de instrumentalización cultural, social, ni política, que solo contribuyen a fomentar la desunión, a dificultar la promoción de su uso y a obstaculizar su plena normalidad.

Buena prueba de que estamos muy lejos de esa normalidad, que hay que alcanzar, se encuentra en el hecho de que esta misma contestación esté redactada en castellano, lo que evidencia la carencia de quien la redacta en expresarse por escrito en una lengua que viene padeciendo un «silencio antiguo y muy largo», que aunque «oficialmente» esté situada al mismo nivel que el castellano, la realidad nos demuestra que ha de ser promocionada para llegar a un verdadero plano de igualdad.

Mantener la falsa polémica sobre la denominación de la lengua sólo sirve para sostener (con la división entre quienes la hablan) el abismo existente entre las dos lenguas oficiales, encorsetar y reducir la manifestación de la personalidad de un pueblo y, en definitiva, atentar contra aquello que se dice querer defender, «la identidad y cultura valenciana».



I una electora li recorda a l'espanyolari aprenent de filologa que la seua líder, la senyora Alonso, havia proposat l'alcaldia si pactava amb el PP a la ara perillosíssima catalanista Candela:

Diari Información, 05-09-07
No se fían del PSOE
He leído en este periódico un escrito de la concejala María Teresa López Baeza, del grupo municipal del PP en el ayuntamiento de Elche, en el que critica a la concejala de Cultura Ángeles Candela, porque según la concejala del PP, Candela está fomentando la cultura catalana en Elche.

No soy muy dada a manifestarme públicamente, de hecho es la primera vez que lo hago a través de un medio de comunicación, pero es que algunas de las partes del citado escrito son de las que hacen hablar a un bebé de seis meses.


Critica al señor alcalde don Alejandro Soler, y le culpa de que la concejala de EU disponga de dinero para desarrollar su labor cultural. Es evidente que para que todo funcione, en este caso la Cultura, se precisa dinero.


Yo no voy a meterme en que se lo gasta la concejala de Cultura, entre otras cosas porque no lo se, pero si como dice la concejala del PP, lo hace para fomentar el catalán desde la concejalía de Cultura, no quiero ni pensar en lo que hubiera hecho si la señora Candela hubiera aceptado la alcaldía que le ofreció la número uno del grupo de concejales del PP, Mercedes Alonso. No quiero ni pensarlo.


Dice la concejala del PP que es pesimista porque confía poco en el Partido Socialista ilicitano y toda esta desconfianza por el hecho de haber puesto al frente de la concejalía de Cultura a Ángeles Candela. Menos me fiaría yo de Mercedes Alonso, que le daba la alcaldía. Hay que ser más serios y más consecuentes.

María Luisa Pérez Santos-Ortiz



Calen comentaris?
No, però me'n permetré un:

Els nacionalistes espanyols em fan fàstic.