dimecres, de febrer 20, 2008

ENCICLOPEDIA.CAT, UNA NOVA EINA


DE VILAWEB D'AVUI

Avui l'Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar a internet de franc. L'obra, que va començar a publicar-se fa quaranta anys, ha estat fonamental per a la cultura i la normalització lingüística del nostre país. Ja feia deu anys que es podia consultar a internet, des del portal grec.net, però per subscripció. Però ara, sota el nom l'enciclopèdia.cat, s'ofereix a tothom gratuïtament, amb els continguts de la 'Gran Enciclopèdia Catalana', del 'Gran Diccionari de la Llengua Catalana' i de 'Encyclopaedia' (en anglès), amb un sistema de navegació molt complet que, segons els responsables, no té parió en cap més enciclopèdia en línia.

DEL LEVANTE-EMV D'AVUI
Europa Press, Barcelona
La Gran Enciclopèdia Catalana es pot consultar des d´ahir per Internet de forma gratuïta en la web «enciclopèdia.cat» gràcies a una «iniciativa privada» «estrictament cultural» de la Fundació Enciclopèdia Catalana, que té una «dimensió equivalent» a l´aparició de l´enciclopèdia en paper fa 40 anys, segons va explicar el president de la fundació, Agustí Montal.
El projecte «L´Enciclopèdia» contindrà, a la fi de 2010, un total de 575.000 entrades, 250.000 connexions hipertextuals internes i 50.000 fotografies, xifres que la convertiran en una de les millors enciclopèdies del món.
De moment, el projecte ja conta amb un total de 270.000 documents entre la Gran Enciclopèdia Catalana posada al dia, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i 30.000 articles de la Gran Enciclopèdia Catalana en anglès. Fins a llavors, el pressupost anual de 300.000 euros propiciarà que un equip de manteniment, format per quatre persones, actualitze permanentment la base de dades i renove el 40% dels articles que conté l'enciclopèdia.

divendres, de febrer 08, 2008

AVANCEM DEL NORD AL SUD

No tot seran males notícies i he vist això al racocatala.cat, endavant cap a una situació normal.
Dimecres, 6 de febrer de 2008 a les 14:00
Informa: Guillem
perpinya_50.jpegEl consistori de Perpinyà ha començat a aplicar la resolució aprovada l'octubre de 2007 en la que va decidir per unanimitat traduir al català la major part de la senyalització de les vies que passen per l'interior de la vila. Perpinyà, que destinarà un pressupost anual d'entre 150.000 i 450.000 euros a aquest fi, fa coincidir aquesta acció amb la capitalitat de la Cultura Catalana 2008.

Així doncs la vila de Perpinyà disposa ja dels primers cartells amb retolació bilingüe català-francès als seus carrers, tal i com informa avui Vilaweb Catalunya Nord. L'aplicació d'aquesta resolució de l'Ajuntament de Perpinyà coincideix amb la Carta feta pública aquesta setmana pel Consell General dels Pirineus Orientals en el sentit de considerar de forma oficial la llengua catalana com a llengua de la Catalunya del Nord.


Notícies relacionades:

NAT, PUNT FINAL

Aquesta setmana he rebut l'últim número de la revista NAT, a la imatge, a la qual estic subscrit des dels seus inicis emocionants.
Molt interessant una publicació d'àmbit dels Països Catalans i que podies trobar arreu dels quioscos del País Valencià, el primer número el vaig comprar a l'estació d'autobusos d'Elx i l'últim el podreu trobar encara al quiosc de la Plaça dels Penjats.
He rebut també una carta on m'avisa del final d'aquesta publicació (una llàstima) i m'ofereixen seguir amb la subscripció a Descobrir (no, gràcies).
Trobe que l'empresa no aposta el suficient per aquesta publicació i sí per altres, Time Out, per les quals obtenen sucoses subvencions. Per no parlar de la manca de suport institucional amb subscripcions per als centres d'ensenyament i biblioteques públiques.
Espere tornar-vos a trobar i gaudir d'un producte semblant, amb fotografies magnífiques i amb el reflex del territori que es veu a les rutes que proposeu.

CULTURA 03 TANCA LA REVISTA NAT

l'empresa addueix que la publicació no és econòmicament viable

El grup Cultura 03 deixarà de publicar, el març vinent, la revista Nat, dedicada a qüestions de natura de Catalunya i del món a un públic no especialitzat. L'empresa addueix que la revista ha anat perdent, progressivament, lectors i ingressos publicitaris, de manera que ja no és econòmicament viable. Tot amb tot, Cultura 03 mirarà de posar la capçalera a mans d'editors, institucions o col·lectius professionals que en puguin assegurar la continuïtat.

La directora de Nat, Maria Josep Picó, ha fet un comunicat lamentant la fi de la revista, malgrat el guany que ha significat per al país en aquests tres anys d'existència. Ha representat un pas endavant de la ciència i la cultura del nostre país, ha fet caure molts tòpics, ha tingut molta acceptació al País Valencià i ha demostrat que es pot fer comunicació ambiental i científica rigorosa per a un públic no especialitzat.

El primer número de Nat es va publicar el febrer del 2005.

El bon funcionament de Sàpiens

El grup Cultura 03 en publica més, de revistes. Sàpiens, per exemple, s'ha consolidat entre les vint revistes mensuals més llegides del nostre país, amb uns 96.000 lectors, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. I aquest mateix grup té previst de fer sortir una nova revista la setmana entrant: 'Time Out Barcelona', sobre el lleure i la cultura a la ciutat, amb una tirada setmanal de 40.000 exemplars.

dimarts, de febrer 05, 2008

Article al levante-emv d'avui

done per acabat aquest enfitament monàrquic amb un article interessant sobre el camí al qual ens vol dur una determinada visió centrípeta i castellanocèntrica de l'estat.

Jaume I o el Cid?


JESÚS PUIG Potser la disjuntiva és falsa. Potser el País Valencià és un híbrid de tots dos: del Rei En Jaume I i del mercenari don Rodrigo, àlies el Cid. Alguns diran que això és enriquidor; però com sap qualsevol criador de mules, els híbrids són estèrils, i per tant infecunds. L´hibridisme, doncs, no té futur. Per al país, és un model optimista però impossible; de cremallera avariada que, conforme avança cap a la Castella del Cid, s´obre pel darrere separant-nos de l´antiga corona d´Aragó. Ho emfatitza la Generalitat Valenciana quan constitueix un consorci amb Castella-Lleó i Castella-la Manxa per celebrar el novè centenari de la mort del Campeador, i es nega a signar un conveni amb Catalunya i Balears per recordar el vuitè centenari del naixement del Conqueridor.
Acceptar sempre de bon grat les propostes de col·laboració que bufen de ponent, i rebutjar sistemàticament les que venten de tramuntana no és cap resolució innocent, ja que pretén remarcar els nostres vincles castellans i al mateix temps afeblir els que ens uneixen amb l´antiga corona d´Aragó. Suposa una visió castellanitzada de la nostra història. Esperit menendezpidalià compartit per les tres diputacions valencianes que recolzen, per vertebradora, la Ruta del Cid unint Burgos amb València, però rebutgen l´itinerari cultural i turístic en torn de Jaume I, que des de Montpellier anés a les Balears, passant per Catalunya, Aragó i País Valencià.
De moment, el Consell ha iniciat aquest dissabte l´homenatge a Jaume I amb repic de campanes, bandes de música, discursos, sermons, mascletà i Te Deum. Religiositat aparatosa i folklore populatxer. Bé, i ara pare i pregunte: Si amb l´arribada del Papa ompliren València de banderes vaticanes, per què no han fet el mateix amb el Penó de la Conquesta que es conserva a l´arxiu històric del cap i casal? Ui, què dic ara! En fi, que ens quedem en la cotna i no arribem a la cansalada. En un dia que passa i tot torna a ser com era. Una data que s´allunya i fuig així que s´alça un bri d´aire...
[jesuspuig@hotmail.com]

divendres, de febrer 01, 2008

JAUME I 800 ANYS DESPRÉS: ACTUALITAT A INFORMACIÓN

Jaume I, el Rei fundador - HÈCTOR CÀMARA I SEMPERE

E
l 2 de febrer de l'any 1208 va nàixer a Montpeller Jaume I. Sembla mentida que la imatge i els fets d'un personatge que va venir al món fa ni més ni menys que vuit-cents anys encara tinguen ressò i siguen recordats, especialment per mallorquins i valencians. I no pot ser d'una altra manera, Jaume I va ser el fundador dels antics Regnes de Mallorca i València, és a dir, el que va dotar-los d'entitat territorial, política, cultural i lingüística.
Encara que el seu engendrament i el seu naixement van ser força especials (val la pena llegir la narració, entre llegendària i messiànica, d'aquests fets en la versió que Ramon Muntaner, mestre de l'èpica catalana, va escriure a començaments del segle XIV en la seua Crònica), la infantesa del rei va ser poc afortunada: el pare va morir quan tenia cinc anys a Muret defensant els seus vasalls càtars, va ser ostatge de l'enemic de son pare -el francés Simó de Monfort-, va ser educat pels templers i als nou anys va començar a regnar uns estats, els nobles dels quals estaven sublevats. A pesar d'aquests inicis, temps a venir va ser un dels monarques més importants de l'Europa occidental, admirat i recordat per les seues conquestes.
Els valencians li devem la creació del Regne de València com a entitat política independent, regida per un conjunt de lleis pròpies, els Furs, una de les primeres mostres de la recuperació del dret romà a l'edat mitjana (d'altra banda, com diu Joan F. Mira, pocs regnes compten amb data exacta de naixement, 9 d'octubre de 1238, i també de defunció, 29 de juny de 1307). Certament, la tasca de legislador ha estat moltes vegades bandejada per les gestes militars, molt més enlluernadores, però va ser Jaume I qui, a banda de la promulgació de privilegis i franqueses per als diferents estats de la Corona d'Aragó, va establir la convocatòria periòdica de Corts o va crear les primeres entitats polítiques municipals.
En vida de Jaume I, Elx no pertanyia al Regne de València, va ser el seu nét qui hi va incoporar la vila, però va donar les primeres passes. L'any 1265 el regne musulmà de Múrcia, protectorat de Castella, s'havia sublevat contra Alfons X. Aquest, ocupat d'apaivagar altra revolta a Andalusia, va demanar al seu sogre, el rei Jaume, que l'ajudara a sufocar la sublevació a Múrcia. El rei hi va acudir, i vila rere vila, va fer capitular tot aquest territori. A Elx va entrar el 20 de desembre i aquí va establir una colònia de persones que havien vingut amb ell. Aquesta política repobladora, d'una banda, permetia controlar de forma més eficaç la comunitat musulmana que romania a les seues terres, encara que marginats políticament i econòmica; i, d'altra, va facilitar que a finals de segle Jaume II es fera fàcilment amb tot el territori al sud de la frontera del primigeni Regne de València. Passat el temps, ja al segle XVII, Jaume I encara era considerat un fundador, i així ho recullen els historiadors locals Cristòfol Sanç i Gaspar Soler, fins al punt que aquest darrer el considera el "creador" de la Festa d'Elx.
No podem tampoc quedar-nos amb una imatge excessivament complaent d'aquest monarca. No oblidem que l'edat mitjana era una època permanentment en guerra, la crueltat de la qual no tenia miraments i, en aquest cas, l'entrada del rei a la Ciutat de Mallorca va ser una veritable matança sense contemplacions. Jaume també va ser titlat de massa sever, fama que potser va guanyar-se per les seues condemnes exemplaritzants, com ara quan va manar que tallaren la llengua al bisbe de Girona, que havia deixat anar els seus secrets de confesió, o quan el seu fill Pere, amb el benaplàcit seu, va ofegar al seu germanastre per haver defensat els interessos de la noblesa. Sense parlar de la tan discutida divisió dels regnes entre els seus dos fills. En tot cas, és indubtable que es tracta del personatge més important de la història valenciana ja que els seus fets van afectar, per a bé o per a mal, el destí de moltes persones durant segles. q

JAUME I 800 ANYS DESPRÉS: ACTUALITAT A VILAWEB

Demà farà vuit segles del naixement de Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor, anomenat el Bon Rei Jaume pels seus súbdits, va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte, doncs, farà vuit segles de l'esdeveniment. En aquest vídeo podeu veure el perfil biogràfic d'aquest gran rei: pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa (va menar la conquesta de Mallorca i de València), ans va bastir una potent administració.

També va intentar una croada a Terra Santa, però no hi reeixí.

A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és, segurament, la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana.

Crida a reproduir demà un fragment del 'Llibre dels feits' als blocs

Una bona colla de blocaires criden, de fa dies, a commemorar d'una manera especial els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, i fan aquesta proposta: que cada blocaire escrigui demà un apunt i que hi inclogui un fragment del 'Libre dels feits' (aquí en teniu el text) i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins van hissar a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

Perquè tothom pugui seguir la crida, la pàgina EstatPropi.cat brinda un penó que tothom pot incloure al bloc. N'hi ha prou de copiar el codi html que trobareu en aquesta pàgina.

Entre els blocs que secundaran la iniciativa hi ha L’home dibuixat de Xavier Caballé, Bloc Caldesplugues, Dignitat Nacional per Catalunya, Pep Roselló, Indústries i caminars, Les aigües turbulentes de Jordi Casadevall i Mails per a Hipàtia de Vicent Partal.

divendres, 1 de febrer de 2008
Jaume I: el rei que ens uneix a tots

Tots els pobles del món veneren el seu origen, i se'n serveixen per legitimar allò que són avui. 'Els nostres ancestres els gals...' recitaven, o qui sap si reciten encara, els improbables xiquets francesos de la Polinèsia mentre Bravehearth continua fent somniar els escocesos, o els Pares Fundadors són invocats en el debat electoral americà fins i tot pel primer descendent d'africans que aspira a arribar a la Casa Blanca. Ho hauríem de saber també nosaltres que demà tenim una cita amb la història, amb els vuit-cents anys rodons del rei que va assentar les bases de la nació que som avui, el Rei En Jaume.

Especialment per als valencians i els mallorquins el Rei En Jaume ho és tot. El rei fundador, 'el Barceloní' com el designaven els andalusins, ens va dur literalment ací on som. Fuster va afirmar que dir-nos valencians era la nostra manera de ser catalans. Però Nadal Batle ho va explicar d'una manera amb què encara estic més d'acord: és perquè fórem catalans que som valencians. El nostre origen és el nostre sentit. És perquè fórem que som. Fórem regnes independents per la seua voluntat, sense gens de submissió, igual els uns als altres, però també fórem i ens reconeguérem com un sol poble, especialment per la força de la llengua que ell parlava, en la qual va dictar el 'Llibre dels fets' i els Furs, la qual va portar pràcticament a cada poble que avui encara la parla. La nació que som avui, de Salses a Guardamar, no té cap arquitecte comparable a Jaume I; beu directament de la seua vida.

En el futur serem allò que voldrem ser. És el futur i no pas el passat que compta. I és pel futur, pel nostre futur, que treballem cada dia de cada any. Però un dia tan especial com demà no pot passar de llarg sense més ni més. Ni que siga perquè la batalla pel Rei En Jaume, pel 'bon rei' que la meua àvia Rita honorava fins i tot en la fosca nit de Franco, la vam guanyar, com bé explica Pau Viciano. No era una batalla òbvia, i va ser potser la principal victòria dels patricis de la Renaixença. Contra la desmemoriada València del Cid que maldaven a imposar-nos es va alçar la València de Jaume I. I amb ella l'estàtua del Parterre amb la mà del Conqueridor assenyalant Barcelona i les senyeres, qualssevol i totes, i els dracs alats als escuts, els rats-penats eixits de l'elm de qui baixà del cavall i besà la terra quan va veure voleiar sobre les portes de València les quatre barres. Avui el seu record és un cordó umbilical que ens relliga, com la mata de jonc que explicava Ramon Muntaner, perquè ni els valencians més anticatalanistes no poden esquivar la seua figura central en la història comuna de tots. I perquè la seua presència és molt més que un record històric. És una promesa de futur. Ens obliga a interrogar-nos sobre la nostra unitat i a treballar la nostra diversitat. Ens uneix.

Per això tot d'institucions de tota mena, classe i condició, li retran homenatge demà. Començant pel govern valencià i pel de les Illes i acabant per la comunitat internauta, pel nou país.cat que també assenta els seus fonaments en aquell xiquet nascut a Montpeller que va tombar per sempre cap al sud la nació que som.