dilluns, de gener 14, 2008

Barbaritats a la conselleria de...


Un amic m'ha enviat aquesta foto farcida de faltes d'ortografia, busqueu-les, no és molt difícil. Millor, no cal buscar-les, fan mal a la vista, fer-ho més malament és impossible.
El desprestigi al qual sotmeten la nostra llengua és malaltís. Volen reduir-la a un patuès mal parlat, escrit i estudiat del qual ens avergonyim.

diumenge, de gener 13, 2008

BLOCS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

DIUMENGE, 13/01/2008 - 06:00h

Neix Tradiblog, la xarxa de blocs sobre cultura popular i tradicional

La cultura popular i tradicional catalana compta, des de l’1 de gener, amb una nova eina de difusió i intercanvi d’experiències: Tradiblogs, una xarxa que agrupa 44 blocs d’arreu dels Països Catalans relacionats amb el món festiu. Impulsada pel blocaire de MésVilaWeb Bonaventura Escoda, Lo Consueta de Reus, l’agregador aplega les entrades de blocs tant destacats com La Teiera, de Salvador Palomar, Botarga, de Manel Carrera, o el mateix Consuetudinàrium, entre d’altres.

L’agregador temàtic, que va néixer amb 25 blocs i que ja gairebé ha doblat aquesta quantitat, els classifica en deu categories, segons el seu contingut, des dels que parlen preferentment de foc i diables als que se centren en el món casteller, els gegants o les tradicions.

Tradiblogs també llista les cinc últimes actualitzacions de cada bloc, amb independència de la seva data, propiciant així que aquells internautes que actualitzen menys la seva pàgina aconsegueixin la mateixa visibilitat que els que tenen més activitat.

Bonaventura Escoda lidera el projecte després d'haver-ho comentat amb d'altres blocaires especialitzats en la mateixa temàtica, que trobaven a faltar un espai que reflectís la vitalitat del món popular i tradicional.

AVUI A ELX PER TV3, UN ÈXIT DE CONVOCATÒRIA

Com molt bé explica vilaweb avui un èxit de convocatòria davant de la gent del PP. Un parell ha vingut a provocar, sense èxit i molta gent s'ha arrimat a preguntar i informar-se, molts dels quals han signat per reclamar TV3, despistats, curiosos, esquizofrènics o simplement que n'hi ha qui no sap què signa, vota, o fa.

La notícia en...

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2287_13_711763__Elche-Firmas-para-poder

http://www.laverdad.es/alicante/20080114/elche/firmas-sindic-greuges-20080114.html

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2697379
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/18545/accio/suport/tv/pais/valencia.html

http://www.eselx.com/ficha.aspx?id=12515 (FOTOS DE L'ACTE)

10 FOTOS DE L'ACTE:
http://www.ringo.com/photos/share/photo.html?photoId=251469430&id=jj941dOUq6y0

Un centenar de persones es concentren a Elx per reclamar TV3

La setmana entrant es lliuraran les signatures recollida fins ara al Síndic de Greuges

El col·lectiu Volem TV3 d'Elx ha fet avui al matí una concentració a les portes del Centre Municipal de Congressos, on el PP hi feia el primer acte de precampanya. Un centenar de persones s'hi han aplegat i el col·lectiu també ha aprofitat per instal·lar una taula de recollida de signatures contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. A les dues taules instal·lades fins avui, ja s'han recollit més de tres-centes signatures de suport.

Totes aquestes signatures es faran arribar al Síndic de Greuges d'Alacant durant la pròxima setmana. Demà mateix, la taula es tornarà a instal·lar, coincidint amb l'acte de presentació d'Iniciativa del Poble Valencià farà al Centre de Congressos d'Elx. En aquesta taula s'informa els ciutadans sobre el tancament del repetidor de la Carrasqueta, que distribuïa des de feia més de vint anys el senyal de TVC.

Segons membres del col·lectiu amb qui ha parlat VilaWeb, alguns simpatitzants del PP que han acudit a l'acte de precampanya han signat a favor de la represa de les emissions. Els càrrecs del partit no han entrat per la porta principals, ans per la del darrere.

Les mobilitzacions al País Valencià no s'aturen. Divendres vinent, a la plaça d'Espanya d'Alcoi s'hi farà una concentració per reclamar la llibertat d'expressió. Dissabte, es repetirà la convocatòria a Alacant, a la plaça de l'Ajuntament.

dissabte, de gener 12, 2008

L'AIGUA I EL BAIX VINALOPÓ - VICENT F. SOLER SELVA

L´aigua i el Baix Vinalopó

Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
L'aigua és imprescindible per a la vida. Un saber no interioritzat. Obrir l'aixeta sempre que volem i, amb poc més del que costen tres diaris, pagar deu mil litres fa que ens oblidem que l'aigua és un bé escàs. Però aquesta abundància, falsa, i baix preu, real, ocorre des de fa poc temps, i afecta a un percentatge molt reduït de la població mundial. Més de quatre milions de persones moren a l'any per malalties relacionades amb l'aigua; més de mil milions d'éssers humans no tenen accés a l'aigua potable; dos mil quatre-cents milions no disposa d'aigua sanejada; l'aigua és motiu de conflictes bèl·lics -s'anuncia que ho serà més en el futur-, el 40% de l'aigua que consumeix Israel es troba en els territoris ocupats als palestins; l'aigua està lligada a grans moviments migratoris de població, si posem la mirada en el Sahel i els advertiments de l'ONU, ara, milions de persones estan en risc de veure's desplaçades per sequeres, i, per acabar de reblar el clau, el canvi climàtic comportarà desequilibris en la distribució de les aigües. Per un o altre motiu, l'aigua és notícia quasi a diari (INFORMACIÓN 9 i 10-1-2008). No podem comportar-nos com si no passara res.
La història d'Elx, una història unida a la set, ens recorda que l'aigua és un bé preuat; la ciutat ho té enregistrat a foc en el seua passat; Pere Ibarra ens ho evidencià assenyalant amb una taca blava els papers de l'Arxiu d'Elx que parlaven d'aigua. Poques generacions cal anar enrere en el temps per a trobar-se centenars de jornalers immigrant a Oran, expulsats del camp d'Elx per la sequera. Elx ha begut l'aigua dels altres, i ha regat les sobres dels demés. No anem a negar el mèrit que té saber aprofitar qualsevol líquid aquós que flueix per una sèquia: aigües salmaies, residuals o de desembocadura de riu. Els nostres avantpassats somniaven fa cinc-cents anys en un transvasament Xúquer-Vinalopó, cent vint anys en portar-se aigües del riu Ebre, i, abans de tot això, ja estava el consistori tramitant la dessecació de la llacuna de Villena en favor del camp d'Elx. Per la propietat d'aigües, Elx ha encetat plets amb quasi tots el municipis del Vinalopó. Il·licitans ha hagut abraonats a pics i pales foradant les serres eixutes de El Ferriol o les de Crevillent, buscaven l'aigua que els calia i no tenien; i miraven de reüll, i amb justificada enveja, com regaven a manta a la Vega Baixa o a l'Horta de València, i sense pagar un cèntim.
L'any que ve, farà 220 anys que brollà la primera font d'aigua per a beure a la ciutat; l'aigua dolça, que, paral·lela a la salada, venia de la font de Barrena, d'Asp. Fins aleshores els vint mil habitants només podien comptar amb l'aigua del cel, escassa i irregular, i la que repartien els aiguaders, carregada amb càntirs i bótes des dels pobles veïns. Les primeres fonts no conegueren una ràpida expansió, més bé interrupcions primerenques en el reduït cabal que subministraven. Cal esperar a la primera dècada del segle vint perquè córrega aigua dolça per les fonts noves de l'Alcoraia, d'Alacant, aigua privada, aigua pagada. Tenir aigua a Elx, per a beure o per a regar, ha sigut una oportunitat de fer negoci per als vius.
Ensenyar la importància de l'aigua, i donar l'oportunitat als ciutadans d'aprendre a fer un ús racional d'un recurs escàs i imprescindible com aquest, hauria de ser tasca inajornable. No és assumpte per a campanyes cares de propaganda de temporada, o una flor d'estiu com una exposició, cal una pedagogia permanent. L'Institut c'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó proposa a les institucions públiques i privades, que es cree un Museu de l'Aigua a Elx.
Hi ha a la ciutat i a la resta de la comarca molts i valuosos recursos patrimonials, com per a dotar al museu dels suficients elements de contingut, i justificació històrica no en falta. Aquest s'hauria de fixar, entre d'altres, el propòsit de donar a conèixer aquesta vessant de la història d'Elx, i de la resta de la comarca, i advertir, valorar i aconsellar sobre l'ús correcte de l'aigua. La recuperació del patrimoni hidràulic (Molí Vell, aqüeductes de l'aigua dolça i salada, dipòsits de l'Alcoraia, xarxa de sèquies dels horts, etc.) i la vinculació d'aquest al Museu de l'Aigua reforçarien la conservació i la difusió d'un patrimoni i unes idees que venen del passat, però que ens calen per a construir un futur savi, respectuós i sostenible.