Ja fa més de 10 anys d'això!!!!

L'aplec del Canigó d'avui prepararà la flama de Sant Joan

Avui començen els ritus de la flama de Sant Joan al Canigó. Centenars de persones vingudes de tot el país acampen entorn del refugi de Cortalets, al peu de la muntanya. Demà pujaran al cim i hi deixaran els petits feixos de llenya que cadascú haurà portat de la seva població. El cap de setmana vinent s'encendran amb el foc que es guarda al Castellet de Perpinyà, i amb les flames d'aquest foc s'encendran totes les fogueres del país.

Divendres, dia 22 de juny, tres excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafaran el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posaran en una urna i s'enfilaran al cim del Canigó. Passada la mitjanit, a les 0,01 del dia 23, els primers grups sortiran del cim i començaran a distribuir la flama per tot el país amb què s'encendran les fogueres del vespre següent.

Festa de les falles a Isil
Les Falles d'Isil / Festa Major de Sant Joan		" align="absmiddle" height="13" width="14"> Rutes associades
Alt Àneu. Pallars Sobirà Lloc: Isil. 23 de juny Casuística: 23 de juny. Diada: Sant Joan. Tipologies: Festa de foc / Festa Major Temàtiques: Danses rituals Dades de contacte: Associació de fallaires d’Isil 973 62 61 89 25587 Alt Àneu http://www.aneu.org/falles.htm

Descripció de la Festa

Isil, un poble petit d’una cinquantena d’habitants, ha mantingut viva fins la forma ancestral de celebrar la nit de Sant Joan, amb un culte al foc propi del solstici d’estiu. Un mes abans, els joves pugen a l’obaga de la muntanya d’Airoto a buscar els pins dels que sortiran les falles. Després de treure l’escorça els tallen a una mida de metre i mig, els esberlen per una punta i els atasconen amb falques de teia per mantenir l’esberla oberta. Durant un mes, les falles apilades dretes, estan a sol i serena, assecant-se l’interior de l’esberla per tal que la nit de foc cremin bé.

Cap a les 7 de la tarda del 23 de juny, els cinquanta fallaires d’Isil, els vinguts d’altres pobles de la vall i alguns d’altres indrets del país, porten les falles fins a la depressió del Faro, on esperen a l’entorn de la foguera que es faci fosc.

Amb la fosca, a Isil s’encén la falla gran que hi ha a la plaça del poble. És el senyal per encendre les falles i amb la fosca comença el descens, una corrua de foc que fa ziga-zagues pel dret pendís. Un descens que dura una hora llarga per on no hi ha camí. Una desena de falles enceses, les més grosses, es fan tombar pendent avall pel dret.

Quan arriben a una clariana prop del poble són rebuts per tres fadrines que els ofereixen un got de vi, un tros de coca i un pomell de flors. Allí se’ls uneix la canalla amb la seva falla feta a mida. Segueixen fins a la porta del cementiri on amb la punta encesa de la falla fan un senyal a la porta. Després de fer un recorregut pel poble saltant una foguera a cada plaça, arriben a la falla gran on hi apilen les falles configurant una gran foguera.

És l’hora de les danses. Primer la Marxa dels fallaires, executada exclusivament pels que han baixat falles. Segueix el Ball de bastons, sobre els bastons creuats a terra al so de la melodia de l’Hereu Riera. La tercera és el Ball Pla, obert per les autoritats o capdansers i al qual s’hi afegeix tothom. La darrera és la Bolangera, que comencen a ballar les dones i van convidant els homes a entrar a la rotllana. La nit culmina amb ball d’orquestra fins a la matinada.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 7 de juny de 1991.