diumenge, de setembre 27, 2009

Valencianocentrals als confins de l'antic regne

Em diu Joan Carles Martí al seu blog: "xè Josep, tens raó. He d'escriure l'article sobre els valencianocentrals que vinguéreu als confins de l'antic regne per un curs -o una estada curta- i acabàreu empadronant-vos i arrelant. Tant a les escoles, instituts com hospital comarcal o altres: Tudi, Emília, Narcís, Vicent Felip, tu mateix estimat Josep Perucho, Consol i tants altres que farien una llista llarga. Una miqueta de valencianitat afegida i sovint militant que s'agraeix molt."

I després de fer un extens repàs en un llarg apunt sobre immigració i llengua a Elx, i d'explicar com alguns hem intentat contrarestar amb el nostre treball i esforç tendències que pareixien insalvables, diu de mi:

"Podríem seguir però, al capdavall, açò és un blog. Hauré de cloure, però, amb en Josep Perucho el qual sempre em retreu que no recorde el nom del poblet comarcanocentral on passà infantesa i primeríssima joventut. Observe al/s seu/s blog/s que és nascut el 1968. Josep Perucho és dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià. Ha estat un altre luxe que hem rebut a Elx. Els comarcanocentrals que s'han enamorat d'Elx estan entre els militants més actius que tenim. Cadascú en val per cent. Vaig tenir la sort -durant molts anys- de comptar amb ell a l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir i malgrat que no ens veiem tant com m'agradaria sabem cadascú qui som i quina cosa fem.

Tan sols he d'afegir una curiositat. En Josep treballà uns anys a Catalunya i sa muller és una barcelonina preciosa -catalana de la soca-arrel- mare de dues xiquetes que tenen una ressemblança tant a la mare com al pare. Per als amants del dialectalisme rabiós faig requesta. En quina llengua parlaran unes xiquetes d'Elx, de pare d’un poblet pròxim a Xàtiva -acaba de comunicar-me Josep que es tracta de Rotglà i Corberà- i mare de Barcelona? Doncs, aquesta vegada sí que toca citar la cita famosa de Ramon Muntaner referida a l'Extrem Sud del País Valencià un llunyà 1325: "son vers catalans e parlen del bell catalanesc del món." Som al 2009 i vet aquí el futur si és que en tenim algun. "

Estic profundament orgullós de la tasca, modesta, que tota la gent citada per Joan Carles fem en un territori aparentment inhòspit i que és vist sovint com un desert. No som els últims almogàvers que venim a reforçar la frontera sud, molts altres estan venint i vindran.
Al 2009 i al futur ja no tenim refugi on resguardar-nos, es diga com es diga aquesta terra promesa, ni Berga, ni Ripoll, ni Simat, ni Bocairent, ni tant sols Arenys.
No ens emmirallem, tots junts hem de donar la cara allà on estem, ací i ara.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Endavant amb la feina que fas! Ens cal gent compromesa amb el país des de Salses fins a Guardamar i desde la Franja fins a Maó.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Josep:

La llista més llarga, però, i com ben saps és d'elxans. Hauré de fer un seguit d'articles. Ho deixarem de moment perquè això que dic ocupa molts fulls ja publicats. (Elx 1950-2002). Al capdavall, jo en sóc un i la llista és llarga però malauradament ho hauria de ser molt més.. Ara, en un país normal hi ha immigració interna i no tan sols immigració forània. Benvinguts siga qui a sa casa ve. Els catalanoparlants d'altres comarques a Elx no arribàreu a casa a Elx ja hi éreu molt abans d'arribar-hi Vet aquí la gran diferencià. Un d'Elx mai no serà foraster a Rotglà i Corberà. Ara ja me'l sé.