És el que té això de portar diverses lectures al mateix temps. La casualitat ha fet que aquests dos personatges, la Comtessa de Vagar i la Comtessa de Tornabous, es creuen el mateix dia.La història és la mateixa als dos llibres, un personatge golafre que balafia tota la seua fortuna en àpats suculents, cau en la misèria i es posa a demanar almoina, li ofereixen pa amb nous i contesta:
- "Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra la senyora de Vagar!"
- "Si jo hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la comtessa de Tornabous!"
-Era el prodigi de les paraules, el resum de tota la faula en un parell de versos que ens quedarien gravats al cap per sempre més, la lliçó poètica i moral, el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap esclexa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir. (E. Teixidor, Pa Negre)
-Els relats tenen també, dins la comunitat rural, la funció d'esbarjo, d'entreteniment. Per uns moments, hom oblida la feina de cada dia i s'obre un món d'imaginació, de fantasia. Deixem de tocar de peus a terra i ens posem a somniar desperts (...). De la mateixa manera, doncs, que els nostre cos necessita un descans físic, a l'ànima li'n cal un d'espiritual. Un poble sense relats fantàstics- que no somniés despert- fóra un poble sense il·lusió, un poble sense futur. (Pep Coll, Quan Judes era fadrí...)
1 comentari:
Recordo que a mi els contes em desvetllaven la imaginació de petita i de gran són les novel.les les que fan aquesta funció.
Publica un comentari a l'entrada