He llegit AZ amb el mateix sentiment que vaig tenir en veure la portada, m'he sorprés i m'he intrigat i he aguardat la següent ganyota i el següent gir argumental.
L'autora ens sorprén finalitzant els contes d'una manera inesperada i llançant-nos a la cara la realitat més crua. Una sola frase final fa que gire tot i que veiem com la realitat ens atrapa i ens incomoda i ens assetja i ens empeny a un món insospitat i dur que defuig tots els tòpics.
dissabte, de maig 09, 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada