dissabte, d’octubre 03, 2009

Ruperto Chapí (1851-1909) censurat per catalanista

Ben bé censurarien també Ramon Muntaner per dir que "som vers catalans i parlem del bell catalanesc del món" o Ausiàs Marc "cavallero valenciano de nacion catalan", o els papes Borja "Oh Dio, la chiesa romana en mani di catalani", o Vicent W. Querol i les seues Rimes Catalanes, i tants altres...
La paranoia anticatalana arriba al ridícul, veieu la notícia a Racocatalà i a El Mundo. Ara que les justificacions d'un suposat "ciudadano del mundo" sí que són ben patètiques, veieu la notícia a Levante-emv.
És bo conéixer els seus noms i les seues caretes i no oblidar.

1 comentari:

Dídac López ha dit...

Ruperto Chapí va escriure "Roger de Flor" en 1878, mentre era a Roma, pensionat en l'Academia Española de Bellas Artes, que era una mena d'ambaixada cultural. Chapí s'havia format musicalment a la Villena natal i a Madrid. Prendre "Roger de Flor" com a heroi històric era una forma de reinvidicar la Companya Catalana d'Orient. Encara que Roger de Flor era de Bríndisi, fill de pare alemany i de mare italiana, el relat de Ramon Muntaner ens el presenta com un model de "capità" de catalans. Els almogàvers mateixos eren ètnicament diversos (el nucli era aragonès, català i serrà). Pels grecs i els turcs que els patiren eren katalanoi, i també els designaven com a francs, llatins, etc. La historiografia espanyola els va afegir al seu imaginari amb normalitat (el film franquista 'Raza' en fa referència tot just al començament). És curiós que aquesta historiografia parli de "expedición aragonesa a Oriente" però alhora, quan les coses es posen negres, parlin de "venganza catalana". Si Chapí parla de "poble català" és per influència de Muntaner i de la tradició historiogràfica de les glòries de la Corona d'Aragó que s'havia mantingut a València, a Barcelona i a Saragossa. Chapí s'hauria sorprès de la polèmica, si l'hagués haguda el 1878. No obstant, ja posats, hem de recordar que el primer ús modern que reporta Joan Fuster sobre l'ús de l'expressió "Països Catalans" és en un estudi sobre dret civil datat del 1876 i signat per un Bienvenido Oliver que parla de "países catalanes". Com diu Pau Viciano cadascú agafa la història com vol. Però manipular a aquestes alçades un text del 1878 que parla sobre fets del 1304 és, com a mínim, un signe d'histerisme.