Article al levante-emv d'avui

done per acabat aquest enfitament monàrquic amb un article interessant sobre el camí al qual ens vol dur una determinada visió centrípeta i castellanocèntrica de l'estat.

Jaume I o el Cid?

JESÚS PUIG Potser la disjuntiva és falsa. Potser el País Valencià és un híbrid de tots dos: del Rei En Jaume I i del mercenari don Rodrigo, àlies el Cid. Alguns diran que això és enriquidor; però com sap qualsevol criador de mules, els híbrids són estèrils, i per tant infecunds. L´hibridisme, doncs, no té futur. Per al país, és un model optimista però impossible; de cremallera avariada que, conforme avança cap a la Castella del Cid, s´obre pel darrere separant-nos de l´antiga corona d´Aragó. Ho emfatitza la Generalitat Valenciana quan constitueix un consorci amb Castella-Lleó i Castella-la Manxa per celebrar el novè centenari de la mort del Campeador, i es nega a signar un conveni amb Catalunya i Balears per recordar el vuitè centenari del naixement del Conqueridor.
Acceptar sempre de bon grat les propostes de col·laboració que bufen de ponent, i rebutjar sistemàticament les que venten de tramuntana no és cap resolució innocent, ja que pretén remarcar els nostres vincles castellans i al mateix temps afeblir els que ens uneixen amb l´antiga corona d´Aragó. Suposa una visió castellanitzada de la nostra història. Esperit menendezpidalià compartit per les tres diputacions valencianes que recolzen, per vertebradora, la Ruta del Cid unint Burgos amb València, però rebutgen l´itinerari cultural i turístic en torn de Jaume I, que des de Montpellier anés a les Balears, passant per Catalunya, Aragó i País Valencià.
De moment, el Consell ha iniciat aquest dissabte l´homenatge a Jaume I amb repic de campanes, bandes de música, discursos, sermons, mascletà i Te Deum. Religiositat aparatosa i folklore populatxer. Bé, i ara pare i pregunte: Si amb l´arribada del Papa ompliren València de banderes vaticanes, per què no han fet el mateix amb el Penó de la Conquesta que es conserva a l´arxiu històric del cap i casal? Ui, què dic ara! En fi, que ens quedem en la cotna i no arribem a la cansalada. En un dia que passa i tot torna a ser com era. Una data que s´allunya i fuig així que s´alça un bri d´aire...
[jesuspuig@hotmail.com]