DIMARTS, 10/07/2007 - 06:00h
Inquisidors insaciables
El rearmament de l’integrisme catòlic és creixent. L’arribada del científic i metge valencià Bernat Sòria al Ministeri de Sanitat revifa la histèria inquisitorial. Fins i tot l’han qualificat d’homicida per la seua recerca biomèdica amb cèl·lules troncals embrionàries, uns insults que han arribat també, fa uns quants dies, a l’investigador en medicina regenerativa Carlos Simón. Aquesta situació, inconcebible en una societat suposadament laica i civilitzada, és només una petita mostra de l’inventari d’abusos antidemocràtics dels sectors més extremats del catolicisme.e.
L’integrisme és alimentat per l'estat a través de la subvenció pública a l’Església Catòlica. Aquesta és la primera gran paradoxa d’un seguit de situacions estrambòtiques. Als ultrareligiosos EUA la separació església-estat és un principi constitucional sagrat, mentre que ací discutim si l’assignatura de religió (és a dir, doctrina catòlica) ha de ser avaluable o no. Ningú no deixa de veure l’augment de poder dels sectors catòlics més conservadors en l’administració pública valenciana, amb unes conseqüències nefastes. La Conselleria d’Educació anuncia l’augment de les hores de religió en l’escola, a costa de la tecnologia, una acció eloqüent sobre el futur que volen per a aquesta societat. I la concertació del batxillerat amb col·legis catòlics afeblirà encara més el sistema públic.
Sense eixir del terreny educatiu, tenim un altre cas paradigmàtic. La mateixa conselleria no sols consent, sinó que aplaudeix, que la Universidad Católica San Vicente Mártir (fundada pel sinistre arquebisbe de València i etern candidat a la porpra, Agustín García-Gasco) comence la inscripció d’estudiants en uns estudis de medicina no homologats. Després utilitzaran els estudiants de moneda de canvi per a pressionar les autoritats ministerials. I de clientela, no els en falta: l’altre dia es presentaren centenars de joves a unes proves 'psicotècniques' d’accés i els seixanta triats pagaran per curs més de 6.000 euros per un ensenyament sense validesa oficial. No oblidem que hi ha universitats amb més prestigi i millors condicions acadèmiques i científiques, com la Pompeu Fabra, que fa anys que intenten d'aconseguir els estudis de medicina, i a ningú no se li havia acudit un xantatge tan fastigós. A monsenyor García-Gasco i al molt honorable Camps, sí. Això que fan és pecat, segur, però també hauria de ser un delicte.
Ells, encegats pels seus prejudicis, s’obliden de l’ètica més elemental i de la dignitat, i posen en marxa uns estudis de medicina, ho han dit públicament i repetida, farcits d’ideologia fins el moll de l’os. L’arquebisbe proclamava fa uns pocs mesos, en una carta pastoral, que creava aquests estudis per formar 'metges per a salvar vides, no per a matar', en una clara referència als 'altres' estudis de medicina, els que s’imparteixen des del segle XVI a la Universitat de València, i que gaudeixen d’un prestigi més que notable. El rector de la Universitat va respondre ràpid i contundent, amb arguments sòlids, a aquell atac inqualificable. Però res ni ningú no atura el sepulcre emblanquinat que ocupa el Palau Arquebisbal de València.
La Inquisició va cremar Lluís Alcanyís, primer catedràtic de medicina de l’Estudi General de València. Enguany fa cinc-cents d’aquella atrocitat, i els hereus d’aquell integrisme llancen flames verbals contra científics i abusen de les institucions públiques, com si foren de la seua propietat, per imposar les seues veritats privades a la resta de la societat. Amb la inestimable col·laboració d’uns polítics indignes que acaben de revalidar per quatre anys una majoria parlamentària que ells interpreten com un xec en blanc per a perpetrar impunenement qualsevol barbaritat. Res ni ningú no sembla aturar-los.
L’integrisme és alimentat per l'estat a través de la subvenció pública a l’Església Catòlica. Aquesta és la primera gran paradoxa d’un seguit de situacions estrambòtiques. Als ultrareligiosos EUA la separació església-estat és un principi constitucional sagrat, mentre que ací discutim si l’assignatura de religió (és a dir, doctrina catòlica) ha de ser avaluable o no. Ningú no deixa de veure l’augment de poder dels sectors catòlics més conservadors en l’administració pública valenciana, amb unes conseqüències nefastes. La Conselleria d’Educació anuncia l’augment de les hores de religió en l’escola, a costa de la tecnologia, una acció eloqüent sobre el futur que volen per a aquesta societat. I la concertació del batxillerat amb col·legis catòlics afeblirà encara més el sistema públic.
Sense eixir del terreny educatiu, tenim un altre cas paradigmàtic. La mateixa conselleria no sols consent, sinó que aplaudeix, que la Universidad Católica San Vicente Mártir (fundada pel sinistre arquebisbe de València i etern candidat a la porpra, Agustín García-Gasco) comence la inscripció d’estudiants en uns estudis de medicina no homologats. Després utilitzaran els estudiants de moneda de canvi per a pressionar les autoritats ministerials. I de clientela, no els en falta: l’altre dia es presentaren centenars de joves a unes proves 'psicotècniques' d’accés i els seixanta triats pagaran per curs més de 6.000 euros per un ensenyament sense validesa oficial. No oblidem que hi ha universitats amb més prestigi i millors condicions acadèmiques i científiques, com la Pompeu Fabra, que fa anys que intenten d'aconseguir els estudis de medicina, i a ningú no se li havia acudit un xantatge tan fastigós. A monsenyor García-Gasco i al molt honorable Camps, sí. Això que fan és pecat, segur, però també hauria de ser un delicte.
Ells, encegats pels seus prejudicis, s’obliden de l’ètica més elemental i de la dignitat, i posen en marxa uns estudis de medicina, ho han dit públicament i repetida, farcits d’ideologia fins el moll de l’os. L’arquebisbe proclamava fa uns pocs mesos, en una carta pastoral, que creava aquests estudis per formar 'metges per a salvar vides, no per a matar', en una clara referència als 'altres' estudis de medicina, els que s’imparteixen des del segle XVI a la Universitat de València, i que gaudeixen d’un prestigi més que notable. El rector de la Universitat va respondre ràpid i contundent, amb arguments sòlids, a aquell atac inqualificable. Però res ni ningú no atura el sepulcre emblanquinat que ocupa el Palau Arquebisbal de València.
La Inquisició va cremar Lluís Alcanyís, primer catedràtic de medicina de l’Estudi General de València. Enguany fa cinc-cents d’aquella atrocitat, i els hereus d’aquell integrisme llancen flames verbals contra científics i abusen de les institucions públiques, com si foren de la seua propietat, per imposar les seues veritats privades a la resta de la societat. Amb la inestimable col·laboració d’uns polítics indignes que acaben de revalidar per quatre anys una majoria parlamentària que ells interpreten com un xec en blanc per a perpetrar impunenement qualsevol barbaritat. Res ni ningú no sembla aturar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada