ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
-
- Oh, que cansat estic de la meva
- covarda, vella, tan salvatge terra,
- i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
- nord enllà,
- on diuen que la gent és neta
- i noble, culta, rica, lliure,
- desvetllada i feliç!
- Aleshores, a la congregació, els germans dirien
- desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
- així l'home que se'n va del seu indret",
- mentre jo, ja ben lluny, em riuria
- de la llei i de l'antiga saviesa
- d'aquest meu àrid poble.
- Però no he de seguir mai el meu somni
- i em quedaré aquí fins a la mort.
- Car sóc també molt covard i salvatge
- i estimo a més amb un
- desesperat dolor
- aquesta meva pobra,
- bruta, trista, dissortada pàtria.
- Espriu a Vilaweb
- Celebrant Espriu a la blocosfera
- Espriu a llibertat.cat
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble»
per sempre més al servei d'aquest poble»
Per a saber-ne més:
Selecció de poemes a càrrec d'Albert Folch
Selecció de poemes musicats a Musicadepoetes.cat
Ruta literària per Sinera
Entrevista de Joaquín Soler Serrano al programa 'A fondo'
Intervenció d'Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price (1970)
2 comentaris:
Bonic homenatge, jo també he escollit un poema, i l'he fet un xic meu. Fa goig, eh?
I tant que Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble!
Gràcies per tots els enllaços espriuans que ens facilites.
A partir d'avui n'hi ha més de 300 més a la xarxa. :-)
Publica un comentari a l'entrada