dilluns, de febrer 22, 2010

Espriu, vint-i-cinc anys.

  
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Espriu a Vilaweb
Celebrant Espriu a la blocosfera
Espriu a llibertat.cat

Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble»
Per a saber-ne més:
Selecció de poemes a càrrec d'Albert Folch
Selecció de poemes musicats a Musicadepoetes.cat
Ruta literària per Sinera
Entrevista de Joaquín Soler Serrano al programa 'A fondo'
Intervenció d'Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price (1970)
Rportatge del programa Retalls.

2 comentaris:

zel ha dit...

Bonic homenatge, jo també he escollit un poema, i l'he fet un xic meu. Fa goig, eh?

vpamies ha dit...

I tant que Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble
!

Gràcies per tots els enllaços espriuans que ens facilites.

A partir d'avui n'hi ha més de 300 més a la xarxa. :-)