Això aquí i ara!!!! de l'avanç i el plural, i a t5,4, la 6,a3,tve...?

Això no serà problema de terrorisme veritat? Clar com és del seu no volen esbombar-lo, "que se haga el efecto sin que se note el cuidado"

Un grup feixista agredeix brutalment el secretari local del BLOC de Mislata

La matinada del passat dijous sobre les dues de la matinada, un grup de joves que es autodefiniren com “fatxes”, van emboscar i van copejar al secretari local del BLOC de Mislata, Santiago Rosado, causant-li lesions i morats en la cara , les costelles i les cames. Rosado no va poder declarar davant la policia nacional de Mislata, perquè cap agent coneixia el valencià.

Redacció

La pel·lícula dels fets va ser la següent. Cap a les dues, un grup de joves va llançar tres pedres de gran grandària contra la seu de l'associació artística i musical de Mislata, de la qual Rosado és soci. Al sentir el soroll, les dues persones presents en aqueix moment en el local, van eixir a veure que ocorria, percatan-se que els tres joves causants de l'atac corrien cap al final del carrer.

Rosado i l'altre soci van córrer darrere d'ells per a poder identificar-los. A l'arribar a la carrer Victor Prada, altres quatre joves li esperaven allí i després de realitzar la salutació feixista braç enlaire i identificar-se ells mateixos com “fatxes”, rodeajaren i van copejar Rosado amb ferotgia, fins que aquest va poder fugir corrent de la zona.

En el centre de salut de Mislata va ser atés d'urgència de les contusions, morats i erosions causades. AL personar-se en la comissaria de la policia local de Mislata, el personal allí present li va dir que no entenia el valencià i que a més no tenien perquè entendre'l. Finalment, Rosado va presentar de manera manuscrita la seua declaració davant la policia.

Des del BLOC de Mislata han manifestat la seua absoluta repulsa per aquests fets i van reiterar que han estat moltes les ocasions en les quals han posat en coneixement de l'autoritat municipal la presència d'aquestes bandes de malfactors sense que aquesta haja pres prevenció o amidada alguna contra ells.

A més Rosado ja va ser amenaçat en el fòrum d'España 2000, amenaça que la jutgessa del jutjat nº 2 de Mislata va desestimar. Davant l'habitual d'aquests fets i les reiterades agressions patides per militants del BLOC al llarg dels últims mesos en diverses localitats del país Valencià, van instar a la delegació del govern i a les forces policials que actuen amb diligència contra aquests grups, contra els partits i organitzacions que els emparen i en definitiva contra la ultradreta violenta, xenòfoba, intolerant i feixista.

Cal recordar que a aquesta població de l'Horta Sud José Luís Roberto, amo de Levantina de Seguridad i màxim dirigent del partit feixista España 2000, regenta un restaurant, al qual, segons han denunciat diverses organizatcions antifeixistes acodeix de forma habitual la policia. Alhora, també a Mislata, l'any passat, es van produïr una sèrie d'agressions contra població immigrant i anteriorment l'alcalde del PP havia autoritzat els combats de Vale-Tudo que organitza Roberto, per la qual cosa va ser objecte d'una investigació del programa de Tele 5 "Diario de...".

Un portavoz del Bloc Nacionalista, agredido por un grupo de ultras

La derecha mediática, que se volcó con las amenazas a Rivera, ni siquiera menciona la noticia


ELPLURAL.COM

La madrugada del miércoles el portavoz del Bloc Nacionalista Valencià en el municipio valenciano de Mislata, Santiago Rosado, sufrió una agresión por parte de un grupo de ultraderechistas cuando intentaba impedir que estos lanzaran piedras contra la sede de una asociación cultural. Los propios agresores se calificaron a sí mismos como “fachas”, según explicó Rosado, a quien propinaron una brutal paliza por la que tuvo que ser atendido en los servicios de urgencias.

La de Rosado es otra de las muchas agresiones que sufren los militantes de partidos de izquierda por parte de radicales violentos de ultraderecha. En declaraciones a elplural.com, Pep Chesa, secretario de Organización del Bloc, lamentó que este tipo de ataques se hayan convertido “casi en algo normal”. "Por desgracia no es la primera vez que ocurre algo así. En mayo, a la salida de un concierto conmemorativo, hubo agresiones a varios de los asistentes, y también en muchas ocasiones han quemado nuestras sedes o pintado sus fachadas. Lo peor es que los agresores suelen quedar impunes", señaló.

Resolución de solidarida y condena
Chesa aseguró que hoy sábado el Bloc tiene previsto denunciar los hecho en su reunión con el Consell Nacional, donde presentarán una resolución de solidaridad con Rosado y la condena expresa de estos hechos. Por otro lado, lamentó que la Delegación del Gobierno no haya puesto los medios suficientes "para buscar a los responsables de estas agresiones".

Repersentación municipal
Además aseguró que en los ambientes nacionalistas y de izquierdas existe "cierta preocupación" por el aumento de "grupúsculos de extrema derecha" y recordó que esta tendencia tiene incluso algunos representantes municipales a través de la formación ultraderechista España 2000, lo que "les da una carta de cierta normalidad que hace que cada vez actúen más impunemente".

Piedras contra la asociación de música
Tal como relató el portavoz del Bloc en Mislata al diario Levante, se encontraba en la sede de la Asociación Artística y Cultural de Mislata, de la que es socio, con un compañero la madrugada del miércoles cuando sintieron como alguien tiraba piedras “de gran tamaño” contra el edificio.

"Saludo fascista" y golpes
Cuando salieron a ver qué ocurría, pudieron ver a varios jóvenes que les insultaron llamándole “rojos” y “piojosos”. Tras ello se inició una persecución: Rosado se separó de su compañero y fue entonces cuando cuatro jóvenes arremetieron contra él. Antes de golpearlo, Rosado apuntó que sus agresores “realizaron el saludo fascista brazo en alto y se identificaron ellos mismos como fachas, gritando ‘arriba España’”.

Amenazas desde el otro extremo
Pese a que, como denuncian desde el Bloc, este tipo de agresiones son frecuentes, apenas tienen cabida en los medios de comunicación. Hace solo unos días que la derecha mediática orquestó toda una campaña con motivo de una carta con amenazas que recibió el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

"Batasunización en Cataluña"
Ciertas publicaciones, con Libertad digital a la cabeza, pusieron todo su empeño en arremeter contra este tipo de agresión, no menos importante que las físicas propiamente dichas. Estos medios centraron entonces su discurso en resaltar que se trataba de una “batasunización en Cataluña” por parte de la izquierda más radical.

Sin menciones a los ataques fachas
Salvando las diferencias entre Rivera (cuyo éxito en las autonómicas de 2006 se debió en gran medida al impulso de estos medios) y Rosado, la derecha mediática no han hecho ni una pequeña mención a ninguno de los militantes de izquierdas agredidos por la ultraderecha.

"Absoluta repulsa"
El Bloc ha mostrado ya su más “absoluta repulsa” por los hechos y criticó enérgicamente que no se actúe “con diligencia contra estos grupos violentos, xenófobos, intolerantes y fascistas”. Aseguran que, aunque las autoridades conocen los hechos, “nunca pasa nada y nunca nadie hace nada”. Chesa aseguró que, de seguir dándose este tipo de actos violentos, están dispuestos a elevar el asunto a las Cortes Valencianas.

TIRANT LO HEAVY del bloc Esclafamuntanyes

per a qui li agrade l'excés, la crònica del País és espectacular.

Entreu, entreu i llegiu la crònica que fa el periòdic El País de la versió que s'han muntat a Berlín el Calixto Bieito i el Carles Santos del Tirant lo Blanc... ho titulen "Una mascletà artúrica", i pel que conten ha sigut una bogeria espectacular. Dóna unes immenses ganes de viure-la...

Beth fent de Carmesina mig en pilotes? Castellers? Bou embolat? El text de Martorell-Galba-qui siga, en versió immaculada? Diafebus i Carmesina follant? El rei de Tunísia ofegat amb l'aparell del gota a gota... un Duc de Macedònia cagat a Eduardo Zaplana?

Tirant dóna per a molt, per a tot i per a més. Una alegria que els alemanys l'hagen conegut pel costat més transgressor...!

nacionalisme amagat de M.Perucho al levante-emv

El nacionalisme amagat

MANUEL PERUCHO D´un temps ençà, un grup d´intelectuals, fòrums i col·lectius de ciutadans s´han dedicat a llençar idees als mitjans de comunicació al voltant dels anomenats nacionalismes. Segons aquest grup, tot el que faça olor a nacionalime perifèric a Espanya és qualificable de tribal o cromanyó. En aquest debat contraposen hàbilment els drets individuals als drets dels pobles, com si aquells que pensen diferent a ells no tingueren els primers en compte, i donen un llarg seguit d´arguments amb els que es presenten com a salvadors de la modernitat i de la raó il·lustrada, mentre situen la resta en una situació d´indigència intel·lectual, si més no.
Caldria dir, per començar, que la desqualificació no és pròpia del debat democràtic i que mal comencem si volem arribar a un punt d´enteniment. Cal acceptar les opinions dels altres sense qualificar-les ja que és aquest un debat molt interessant, enriquidor i sembla que, a més, és important per a molta gent. Tampoc proposar un canvi de llei electoral per que aquells que no pensen com ells no tinguen veu al Parlament sembla molt raonable. Un bipartidisme en clau centralista seria, clarament, la gota que empentaria els nacionalismes perifèrics cap a un carreró sense eixida.
En tot nacionalisme hi ha una qüestió identitària, és a dir, una busca de definició de a quin col·lectiu pertanyem o ens en sentim més identificats. És aquesta una situació prou relativa, ja que, per exemple, trobem el cas que quan un europeu (fins i tot un britànic) va a Estats Units, es troba per primera vegada amb la sensació de ser europeu. No obstant això, la major part de les persones vivim la major part de les nostres vides dins l´entorn espanyol i/o europeu. I és ací on cadascú es defineix o, més bé, es reconeix. Aquest punt tan senzill i amb el que sembla que no descobrim res de nou resulta ser d´allò més complicat d´entendre per aquells que critiquen l´actitud nacionalista perifèrica. La raó de la manca de comprensió pot ser que els qui parlen de tribalismes no valoren allò que ja tenen. Els qui creuen en Espanya tal com és i s´hi senten identificats amb l´Espanya castellana actual tenen una identitat. Però a la resta no ens en volen reconéixer cap.
La promoció d´Espanya a l´estranger com un Estat plurinacional via entitats com el Instituto Cervantes o el reconeixement de les llengües perifèriques com llengües de l´Estat, igual que ho és el castellà, hauria de ser natural a un Estat més modern i tolerant, on tots els espanyols ens coneixem i reconeixem millor. En lloc d´això, ens trobem una propaganda constant en què se´ns diu que el castellà és una llengua universal. I les altres? Bàsicament, no valen per a res. Però, no ens equivoquem, el castellà tampoc no es parla a Europa, el nostre entorn més immediat. Llavors, la insistència amb la lletra ñ com a símbol d´Espanya a Europa, no seria qualificable també de tribal? La insistència en el caràcter nacional d´Espanya, no és tribal?
Finalment, cal plantejar-se si no és un dret individual que al teu país t´atenguen en la teua llengua, tant les forces de seguretat com els funcionaris. O que t´entenguen. O que no et facen la vida impossible per no parlar la mateixa llengua que ells, si més no. D´altra manera l´Estat es converteix, més que en un amic o aliat, en un problema per al ciutadà que exerceix el dret bàsic de parlar la seua llengua, la que ha aprés a casa, i no per emprenyar, com encara pensen molts. Moltes vegades he enyorat que tots els qui parlen del perill que corre el castellà a Catalunya parlaren del perill que corre la nostra llengua a casa nostra o a les Illes. Potser això no els interessa tant. Tampoc no cal oblidar que tot individu també deuria tindre dret a identificar-se amb una o altra comunitat nacional, sense que açò suposara la seua satanització o comparació amb radicals i, fins i tot, terroristes. No serà que qui satanitza és també nacionalista i a més no vol que aparega cap altra identitat que no siga la seua? Al cap i a la fi, ja ho deia Joan Fuster: si som nacionalistes és perquè ens obliguen.
Si no fem res per evitar-ho, l´ús social del valencià desapareixerà per complet i només s´estudiarà a les escoles, com el llatí. I finalment, ni tan sols això. La manca d´una televisió autonòmica que use únicament la nostra llengua i la pressió del castellà als mitjans de comunicació per una banda i perquè té un ús social més estés per l´altra, faran la resta. No sé si a la gent de qui parlem açò els importa molt. Però a nosaltres sí. I, certament, no des d´un punt de vista tribal, sinó crític i racional.
*Valencians pel Canvi

SÓN UNS LLETJOS!!!! (del Levante-emv d'avui)

Resistència Civil

Manel Rodríguez-Castelló

La imposició de la multa de 300.000 euros a Acció Cultural i l´amenaça de tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià són, abans que una qüestió tècnica o legal, l´enèsim atac a la llibertat d´expressió i d´informació dels valencians. L´obsessió pel control dels mitjans de comunicació, tan estesa arreu, arriba a nivells de pur deliri en el cas de la dreta valenciana. Un govern que no es cansa d´alimentar el gran forat negre de Canal 9 (amb els diners dels contribuents), convertit amb paciència i molta canya en rudimentària maquinària de propaganda, no podia permetre l´aire fresc que entra de tant en tant pels canals de Catalunya, i a més a més en valencià del nord, com diria Lluís Llach. Hi ha lletjos acomplexats que voldrien superar el seu trauma matant tots els guapos que passegen pel carrer. Parapetat en la seua omnipotència, el PP pretén dissimular amb un nou colp autoritari els propis complexos: es mira a l´espill de TV3 i els seus espectadors valencians (i en som molts més dels que ells volen i diuen, com diria Raimon) i se sap lleig sense remei i molt desfavorit pels contrastos. Aquesta patologia explicaria en bona part l´absoluta inanitat en què es funda la política del PP en el corral valencià, com un gall que sempre canta malament i a deshora. La reciprocitat d´emissions és una excusa i en el fons els importa un rave, conscients que una televisió que amb prou feines atrau els sectors valencians més domesticables, a penes valdria per vendre quatre xurros a l´altre costat del Sènia. No contents d´anar reduint l´espai nacional valencià a nivell de reserva indígena ara semblen entossudits a aplicar la tolerància zero a qualsevol mena de dissidència (i qui ens havia de dir que veure la tele acabaria sent-ho!). En aquest cantonet d´Europa el termòmetre democràtic està a punt de davallar molts graus sota zero si es consumen tan impresentables amenaces. La resistència democràtica no és només un dret sinó un deure inexcusable de la ciutadania en aquestes circumstàncies.

les agradables sorpreses de la tele

mireu això i entendreu les raons per tancar tv3
que els tanquen a tots!!!!

http://es.youtube.com/watch?v=ZLoi4N-JTTA

22è APLEC AL COLL DE PANISSARS, celebrem victòries!

7 d'octubre, a Panissars: Celebrem també les victòries contra els enemics

22è Aplec al Coll de Panissars

LA MÉS GRAN VICTÒRIA CATALANA DE TOTS ELS SEGLES
Panissars 1 d'octubre de 1285

El proper 7 d'octubre de 2007 a les 11:30h celebrarem a Panissars (Alt Empordà) el 722è aniversari de la més gran victòria catalana de tots els segles.
Fa 21 anys (des del 700 aniversari) que l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana organitza la commemoració d'aquesta victòria que ens permeté conservar la independència 424 anys més, fins el 1714.
Aquesta gran victòria succeí 72 anys després de la desfeta de Muret (1213). Pere el Gran venjava així el seu avi Pere el Catòlic, mort a Muret.
La gran victòria de Panissars fou obra exclusiva dels catalans, tots ens havien abandonat fins i tot els aragonesos. Aquesta victòria fou l'epíleg de la croada contra Catalunya després de les victòries navals de les Illes Formigues i de Roses.
Els catalans, tots sols, havíem vençut el poder de França i del Papa de Roma coaligats.
L'IPECC ha commemorat aquesta gran victòria catalana durant 22 anys seguits enmig de la indiferència generalitzada de polítics, d'associacions catalanes i del poble en general, que coneix la més gran derrota catalana del 1714 però no coneix la gran victòria de Panissars del 1285.
L'IPECC fa moltes d'aquestes celebracions en solitari i per això agraeix molt el suport de l'Ajuntament de la Jonquera.
Us invitem el diumenge 7 d'octubre a venir a Panissars (La Jonquera) o bé, envieu-nos les vostres adhesions.
També, a la tarda festejarem la gran victòria naval catalana de la badia de Roses (3/4 setembre 1285). Farem una ofrena floral a la placa commemorativa a la Ciutadella de Roses.

Cordialment,
Enric Garriga Trullols
President IPECC

L'ENSENYAMENT I LES LLENGÜES, del bloc d'Angel Canet

EN QUINES LLENGÜES S'HAN D'IMPARTIR LES ASSIGNATURES SEGÜENTS?

Valencià: en Castellà, perquè així hi hauria la plena identificació entre ambdues llengües (cosa que van buscant i no saben com -o sí-). D'una vegada s'hauria acabat el problema de "si lo (val per a qualsevol cosa) damos en valenciano o en castellano"

Castellà: en "Xurro". Ací he de reconéixer que la idea ha sigut d'un lector blocaire. Trobareu la seua referència al post d'Esclafamuntanyes. No hem quedat que "lo" que parle jo és una llengua? Doncs això mateix, en xurro.

Anglés: en Esperanto. Ja que volen que l'anglés siga tan universal (i ho és), però, com que la gent d'alguns anyets partim en desigualtat (aprenguérem francés), doncs comencem de nou tot el món. Esperanto.

Llatí: en Àrab. Perquè igual així arribaríem a poder parlar dues cultures que tenen un sol déu (monoteistes, per allò de la cultureta).

Grec: en Grec. És l'únic que impartiria en la llengua de la cultura per excel.lència.

Francés: en Anglés. La major part del professorat ja ha hagut de fer el reciclatge doncs així no el perdrien del tot (de bon rollo ho dic).

Matemàtiques: en Eyac (llengua que l'any 2003 sols tenia un parlant). Quina millor manera de recuperar una llengua que a través dels nombres.

Física i Química: en Portugués (i Gallec, és clar). Perquè d'aquesta manera aprendrien alguna cosa... crec que és l'assignatura que se'ls fa més costera amunt a l'alumnat.

Medi Ambient: en Euskera. Perquè és un País bellíssim i la seua gent és meravellosa. A pesar de tot el que diguen per ahí (premsa, ràdio, televisió, polítics, etc.)

Ciéncies Socials: en Català-Valencià-Balear (passeu-me la triple denominació). Seria una manera d'explicar la història tal i com ha anat, no com ens l'han explicada i/o han amagada.

Ciències de la Natura: en Xinés (Mandarí). Com que és la llengua més parlada al món. Llenguatge universal per a la Natura.

Comunicació Audiovisual: en Romanx. És un dialecte del rètic parlat a Suïssa. Com pertany al grup dels dialectes que parlen els grisons (natural d'una regió situada als Alps suïssos orientals), doncs això, el gris no és un color?

Llenguatge i Documentació: en Alemany. Ahir veia la Noria (TELE5). I quan a Jesús Vázquez li feren un qüestionari breu a partir de la fotografia o imatge d'algun personatge, quan aparegué Benet XIII, primer callà, després Paloma Gómez Borrero li eixí al camí i digué: Benedicto XIII. I Jesús Vázquez afegí: UN PASTOR ALEMÁN. Sense comentaris.

Música: En la que fixe el conseller. Alguna prerrogativa ha de tindre. I així a vore si acaba allò que li va prometre a Camps.

Educació Plàstica: Hauria de consultar al meu amic i catedràtic de Dibuix del "Maria Enríquez", de Gandia, però no ho puc fer ara. Ho faré i us ho diré.

Educació Física: El llenguatge dels signes. I si usen allò dels colors (roig, groc, verd), molt millor.

Religió: en el llenguatge de Jesucrist, el de l'amor, l'estima, el perdó.

Educació per a la Ciutadania: Els meus companys de Filosofia i Geografia i HIstòria hauran de reciclar-se perquè un any passa volant. I l'any que ve ja se sap: anglés en aquesta assignatura. Però la meua proposta és que s'impartesca ja i no sols als alumnes, sinó als professors, pares, mares, etc. La llengua en aquest cas seria la cosa menys important.

recursos en català a la xarxa, de Vilaweb d'avui

DIJOUS, 20/09/2007 - 06:00h
Films i sèries en català via P2P
Cada vegada hi ha més pàgines que ofereixen enllaços a productes audiovisuals en català

En un munt de pàgines web es poden mirar sèries i films emesos per televisió. Habitualment són en anglès, força sovint, en espanyol, i rarament en català. Això no obstant, sí que hi ha pàgines que recopilen enllaços P2P a films i sèries doblades o subtitulades en català. Aquest és el cas, per exemple, de Mecanoscrit.com, especialitzada en ciència-ficció. Però n'hi ha més, com tot seguit veurem.

A Mecanoscrit.com, per exemple, hi ha films com 'Matrix', o sèries clàssiques, com 'Star Trek', completes i doblades al català. Però, com hem dit, no és pas l'única pàgina d'aquesta mena. Al fòrum DocuCat.tk, s'hi troben enllaços a documentals i a reportatges en català o doblats al català, com els famosos '30 minuts'; a Animelliure.net hi ha enllaços a sèries de manga i anime japonès doblades; a Comparteix.cat i al Ruc Català hi ha un ventall molt més ampli d'enllaços, tant de música de tota mena com de sèries i d'espectacles audiovisuals en català. De totes maneres, si no hi trobeu allò que cerqueu en català, us pot ser útil la pàgina ACopDeTeclat.cat, des d'on podeu descarregar subtítols en català per a films i sèries, incloent-hi les més noves, com 'Lost' o 'Prison Break'.

Cal tenir en compte, nogensmenys, que la majoria d'aquestes pàgines recopilen enllaços de xarxes P2P (d'usuari a usuari), com la xarxa Edonkey. Aquests enllaços no funcionen si, abans de clicar-hi, no hi ha obert un programa d'intercanvi d'arxius via P2P, com ara l'Emule (també n'hi ha que fan servir el sistema d'intercanvi P2P BitTorrent).

quin acord esperàveu? el 25 d'abril comença i l'11 de setembre acaba

I UNA MULTA DE 300.000 EUROS

El Govern valencià tanca TV3 sense esperar a l'acord

Imatge de la manifestació a favor de TV3

La Secretaria Autonòmica de Comunicació de la Generalitat Valenciana ha decidit desestimar el recurs interposat per ACPV davant la Direcció General de Promoció Institucional, la qual va resoldre el procediment sancionador per les emissions de TV3 amb una ordre de cessament de les emissions i una desproporcionada sanció econòmica a ACPV de 300.000€. Aquesta decisió ha estat comunicada per dos funcionaris autonòmics als serveis jurídics d’ACPV.

La conseqüència immedita d’aquesta decisió és contundent. Segons estipula la resolució, aquesta s’ha de fer efectiva en el termini de vint dies. La Junta Directiva d’ACPV, conscient de la gravetat de la situació i el perill que corren les úniques emissions televisives íntegrament en llengua pròpia en l’àmbit del País Valencià, es reunirà amb caràcter d’urgència per analitzar la situació i concretar la resposta, tant jurídica com social, a aquesta arbitrària decisió del govern valencià.

ACPV vol aprofitar aquesta comunicat de premsa per recordar que la via de solució més factible i raonable a la situació creada pel PP valencià és la de l’acord entre la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Indústria espanyol que garantisca la reciprocitat dels diferents canals “autonòmics” que emeten en llengua catalana, com ACPV ha considerat sempre desitjable. Aquesta decisió, però, demostra l’escasa voluntat de diàleg del Consell valencià, que mentre diu apostar per l’acord sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte. Si aquest acord no arriba el més probable és que els valencians i valencianes vegen privats els seus drets fonamentals a la pluralitat informativa i en valencià.

DILLUNS, 10/09/2007 - 17:50h

El govern valencià notifica a ACPV que tancarà els repetidors de TV3 d'ací a vint dies

La Generalitat de Catalunya confia que no s'efectuarà el tancament i que la negociació amb el Consell ha avançat molt

El govern valencià ha notificat avui a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que desestimava el recurs contra l'expedient sancionador (pdf) que el Consell va obrir contra les emissions de TV3. Això implica el tancament, en un termini de vint dies, dels repetidors i el cobrament de la multa de 300.000 euros imposada a ACPV. El govern català diu que l'acord de reciprocitat amb el govern valencià és molt a prop i confia que en plena negociació no es tanquin les emissions.

buff..., quin cansament! (rebut pel mail)

La regidora del PP a Elx, María Teresa López Baeza, seguint les directrius de la paracaigudista Mercedes Alonso, intenta portar el blaverisme a Elx per tal d'atacar la regidora de Cultura (del Compromís), Maria Àngels Candela:


Diari Información, 28-08-07
Vemos venir el catalán

Es responsabilidad del Ayuntamiento de Elche la promoción de la cultura ilicitana. En este sentido, el señor Soler ha aprobado que su homóloga de Comprimís disponga en la Concejalía de Cultura de más presupuesto, es decir más dinero para gastar. La señora Ángeles Candela es una defensora a ultranza de la cultura catalana y no es un comentario baladí, quien quiera visitar su página web se encontrará con que la puede leer en español y en catalán, y del valenciano ni mención. Creo recordar que en nuestro Estatuto de Autonomía se mencionan dos lenguas cooficiales en la Comunidad Valenciana y ninguna de ellas es el catalán.

La colonización que algunos políticos catalanes, con la complacencia de políticos valencianos, como la señora Candela, están intentando con el catalán en nuestra Comunidad tuvo el pasado mes de junio fuera de nuestras fronteras, en Frankfurt, un nuevo episodio esperpéntico; hacer pensar a toda Europa en la Feria Literaria Internacional de esta ciudad alemana que la paella, las fallas y el idioma valenciano venían de Cataluña. El Institut Ramón Llull, un consorcio del que forman parte el gobierno central, Cataluña y Baleares, incluso, difundió en esta feria que el catalán «es oficial en un estado soberano (Andorra) y, junto al castellano, en tres comunidades autónomas españolas, lo que comporta una presencia significativa en la Administración Pública y su enseñanza obligatoria en el sistema educativo». No es muy difícil darse cuenta a qué tres comunidades autónomas se refiere.

Estos hechos que pueden dibujar alguna sonrisa que otra son muy graves porque, poco a poco, nos están agrediendo mientras nuestra educación y nuestro respeto nos impiden pegar un golpe encima de la mesa. Yo confío en la defensa de nuestra cultura que hace la Generalitat Valenciana y a los hechos me remito, pero, sin embargo, veo con cierta preocupación lo que ocurre en el Ayuntamiento de Elche.

El Partido Socialista, consciente o inconscientemente, le ha dado la defensa de nuestra cultura ilicitana a una señora que se encuentra más cerca de Barcelona que de Valencia. Cada uno es muy libre de pensar como quiera y defender la cultura que considere adecuada; sin embargo, la responsabilidad de un cargo en la administración valenciana supone que ha de aparcar sus creencias personales y defender la cultura de la Comunidad Valenciana. Creo que ya está bien de saltarse las normas, que es saltarse la ley, la señora Candela no prometió lealtad al Rey, defiende en sus foros la cultura catalana y es la responsable de la cultura de nuestra ciudad y entre todos lo permitimos.

¿Hasta cuando el señor Soler, alcalde de todos los ilicitanos, va a seguir permitiendo la colonización sibilina de los valores de la señora Candela en nuestra cultura Soy pesimista, porque confío poco en este partido socialista ilicitano y más cuando me encuentro con que desde la Concejalía de juventud se convocan unos premios para cómics y nos encontramos con que el cómic en catalán tiene un premio especial. Parece una tontería pero así se empieza.

Però la fatxa de torn es topa amb una resposta assenyada, amb arguments polítics, judicials i científics:

Diari Información, 04-09-07
¿Ignorancia?

El pasado día 28 de agosto María Teresa López Baeza (concejala del Partido Popular en el Ayuntamiento de Elche) publicó en «Tribuna» del Diario Información un artículo de opinión bajo el título «Vemos venir el catalán» en el que expresaba su preocupación por lo que ocurre en el Ayuntamiento de Elche con la defensa de la «cultura ilicitana y valenciana»; terminando con una petición al alcalde de Elche, Alejandro Soler , para que actuase frente a una (supuesta) colonización de nuestra cultura.

Respecto a la «preocupación» en la defensa de la «cultura ilicitana», parece que la misma carezca de objeto y que no responda más que a una exageración. Está bien que la señora López Baeza y el grupo municipal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Elche se «ocupen» de nuestra cultura, pero ¿preocuparse por su situación actual ¡Si recientemente han concluido las representaciones del «Misteri», Patrimonio de la Humanidad!, representaciones que se van superando año tras año y que son el máximo exponente cultural internacional de nuestra ciudad. Lo dicho, «preocupación» ninguna, ocupación toda la necesaria, como es obligación de la oposición.

En cuanto a la defensa de la «cultura valenciana», o más concretamente de la «lengua valenciana», que, según la señora López Baeza, pretende ser colonizada por el «catalán», que no es «valenciano», la propia señora López Baeza hace referencia a que confía en la defensa que de nuestra cultura hace la Generalitat Valenciana.

Sin embargo, en la contraposición entre «catalán» y «valenciano» que hace la señora López Baeza, por la misma se ignora u omite que esta - falsa - polémica fue objeto en el año 2005 de un acuerdo del plenario de la Academia Valenciana de la Lengua, máximo órgano institucional de la Generalitat Valenciana encargado de velar por la lengua, dictaminando (entre otros extremos):

a) Que la lengua propia e histórica de los valencianos, desde el punto de vista filológico, es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña, Islas Baleares, Principado de Andorra y el Departamento Francés de los Pirineos Orientales.
La distinta forma de hablar en todos estos territorios constituye una «lengua», es decir, un mismo «sistema lingüístico».

b) Y que el hecho de que una lengua se hable en diferentes demarcaciones políticas o administrativas es la situación más habitual en las lenguas del mundo (así el portugués, el inglés y el castellano).

También los tribunales se han pronunciado reconociendo que académicamente es lo mismo denominar a nuestra lengua como «lengua valenciana» o «lengua catalana». Así ocurre en la sentencia del Tribunal Constitucional número 75/1997 de 21 de abril y en las sentencias del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana números 330/2004, de 4 de marzo; 393/2004, de 25 de marzo, y 518/2004 de 16 de abril.

No puede desconocer la señora López Baeza que nuestra identidad valenciana está teniendo que ser construida como fruto del consenso de los valencianos, contrariamente a lo ocurrido en otras comunidades autónomas, pues en nuestro caso hemos tenido que consensuar elementos tan importantes, como su nombre (Reino, País, Comunidad Valenciana), o su bandera (cuatribarrada «en blau o sense blau»).

La lengua, que es la más alta manifestación de la personalidad de un pueblo, no debe ser objeto de manipulación y división. A mi parecer, con el artículo «Vemos venir el catalán» se está colaborando a dividir a los valencianos en una cuestión que aunque filológicamente está claramente resuelta, ideológicamente viene siendo objeto de manipulación.

Concluyo respondiéndole como portavoz de la ejecutiva local del PSOE de Elche, a la pregunta que hacía en su artículo. El alcalde del Ayuntamiento de Elche, Alejandro Soler, no va a contribuir a que el nombre de la lengua y su naturaleza sean objeto de polémicas inútiles, ni de ningún tipo de instrumentalización cultural, social, ni política, que solo contribuyen a fomentar la desunión, a dificultar la promoción de su uso y a obstaculizar su plena normalidad.

Buena prueba de que estamos muy lejos de esa normalidad, que hay que alcanzar, se encuentra en el hecho de que esta misma contestación esté redactada en castellano, lo que evidencia la carencia de quien la redacta en expresarse por escrito en una lengua que viene padeciendo un «silencio antiguo y muy largo», que aunque «oficialmente» esté situada al mismo nivel que el castellano, la realidad nos demuestra que ha de ser promocionada para llegar a un verdadero plano de igualdad.

Mantener la falsa polémica sobre la denominación de la lengua sólo sirve para sostener (con la división entre quienes la hablan) el abismo existente entre las dos lenguas oficiales, encorsetar y reducir la manifestación de la personalidad de un pueblo y, en definitiva, atentar contra aquello que se dice querer defender, «la identidad y cultura valenciana».

I una electora li recorda a l'espanyolari aprenent de filologa que la seua líder, la senyora Alonso, havia proposat l'alcaldia si pactava amb el PP a la ara perillosíssima catalanista Candela:

Diari Información, 05-09-07
No se fían del PSOE

He leído en este periódico un escrito de la concejala María Teresa López Baeza, del grupo municipal del PP en el ayuntamiento de Elche, en el que critica a la concejala de Cultura Ángeles Candela, porque según la concejala del PP, Candela está fomentando la cultura catalana en Elche.

No soy muy dada a manifestarme públicamente, de hecho es la primera vez que lo hago a través de un medio de comunicación, pero es que algunas de las partes del citado escrito son de las que hacen hablar a un bebé de seis meses.

Critica al señor alcalde don Alejandro Soler, y le culpa de que la concejala de EU disponga de dinero para desarrollar su labor cultural. Es evidente que para que todo funcione, en este caso la Cultura, se precisa dinero.

Yo no voy a meterme en que se lo gasta la concejala de Cultura, entre otras cosas porque no lo se, pero si como dice la concejala del PP, lo hace para fomentar el catalán desde la concejalía de Cultura, no quiero ni pensar en lo que hubiera hecho si la señora Candela hubiera aceptado la alcaldía que le ofreció la número uno del grupo de concejales del PP, Mercedes Alonso. No quiero ni pensarlo.

Dice la concejala del PP que es pesimista porque confía poco en el Partido Socialista ilicitano y toda esta desconfianza por el hecho de haber puesto al frente de la concejalía de Cultura a Ángeles Candela. Menos me fiaría yo de Mercedes Alonso, que le daba la alcaldía. Hay que ser más serios y más consecuentes.

María Luisa Pérez Santos-Ortiz

Calen comentaris?
No, però me'n permetré un:

Els nacionalistes espanyols em fan fàstic.

s'acaba l'agost i quina calor que fa, redéu!

Hem tornat aquesta setmana i continuem netejant les restes de l'obra, a Santa Pola, fresquet, mai no agrairem prou als nostres amics la seua hospitalitat.
La setmana passada fresquet a la vora de la platja i no hi havia massa ganes d'anar a la piscina, ahir i avui la calor no et deixa dormir.
La Llisa torna a treballar i jo la setmana que ve, tot s'acaba.
Continuaré escrivint al bloc si l'ordinador no es fon.

40 HORES SENSE LLUM!!!!

Avui a les 2h de la matinada han posat un grup electrògen a la cantonada del carrer Portugal i ja tenim llum, provisionalment.
Deixem de banda els sopars romàntics i els ciris a la cuina i al lavabo, altres encara passaran una tercera nit a les fosques.

DIA 1

Prop de 350.000 habitants de Barcelona, l'Hospitalet i Esplugues s'han quedat aquest matí sense llum per culpa d'una avaria en una línia de molt alta tensió de la companyia Red Eléctrica Española -vegeu-ne el comunicat (en castellà)-, que subministra energia a algunes subestacions de l'àrea de Barcelona i rodalies. A més a més, s'han declarat dos incendis a les subestacions de Fecsa-Endesa del Passeig Maragall i Josep Tarradellas, de Barcelona, pràcticament a la mateixa hora -possiblement per algun curtcircuït-.Pel que fa a Barcelona, l'incident ha deixat sense llum gairebé tota la ciutat de Barcelona, excepte el districte de Sant Martí i la part dreta de l'Eixample, una situació que va millorant poc a poc però encara hi ha moltes llars i empreses sense electricitat. Així mateix la majoria de semàfors de la ciutat han deixat de funcionar, amb el conseqüent caos circulatori. Els transports públics i nombrosos serveis bàsics, com els hospitals, han continuat funcionant amb problemes, alguns d'ells amb generadors d'electricitat. El metro també ha tingut problemes fins gairebé les 12 del migdia, així com també s'ha vist afectat la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat, on encara hi ha problemes a la línia de Plaça d'Espanya i a les que surten de Plaça de Catalunya.

DIA 2

La "gran apagada" que ahir es va produir a Barcelona, l'Hospitalet i Esplugues i que va deixar prop de 350.000 persones sense llum encara no s'ha solucionat del tot. A les 12 del migdia 80.000 abonats encara restaven sense llum -i ja porten més de 24 hores a les fosques- tot i que es preveu que avui a la tarda o al vespre uns 50.000 d'aquests afectats ja tindran llum.Menys sort hi haurà en canvi per als restants 30.000, que podrien no tenir llum fins ben entrada la matinada de demà, tot i que a primera hora de la tarda d'avui fonts de l'administració catalana especulaven amb un possible reestabliment general de l'electricitat per a tots els que encara avui no tenen llum. En el súmum del surrealisme, les companyies responsables del subministrament elèctrica de la zona, Red Eléctrica Española i Fecsa-Endesa, han advertit que només es podrà reestablir si el consum elèctrica de la zona afectada i àrees properes "baixa fins a la meitat", ja que en cas contrari es podrien continuar produïnt talls elèctrics intermitents.
Les diverses administracions afectades directament (ajuntaments) i indirectament (Generalitat) s'han afegit al clam popular i han reclamat diligència a les companyies elèctriques per tractar de millorar i solucionar el més aviat possible l'incident. L'Ajuntament de Barcelona ha considerat "inacceptable i inassumible" els fets. Nombrosos veïns de la capital catalana que han passat la nit a les fosques van fer repicar ahir al vespre nombrosos estris de cuina per mostrar el seu enuig pels fets.
Sense novetats a la colònia, doncs. Amb insuficients i obsoletes infraestructures, amb l'espoli fiscal, i ara també sense llum. Esperem amb impaciència la propera intervenció del president espanyol Zapatero prometent als catalans que tot se solucionarà, que hi haurà inversions, i que plouran pètals de rosa en breu.

DIA 3 ...

Del bloc de Joan Puig

Acabo d’arribar a casa i llegeixo la noticia de la censura de la revista el Jueves que ha decidit el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo a instàncies de la Fiscalia General de l’Estat per presumptes infàmies contra Felipe de Borbón i la seva companya Letícia.
El Fiscal General de l’Estat és nomenat pel Govern Espanyol, i per tant és un càrrec de confiança del PSOE(PSC), que demostra una altre vegada la poca capacitat i valentia del Govern de Rodríguez Zapatero d’avançar amb polítiques progressistes i en aquest cas de respecta a la Llibertat d’Expressió.
La decisió és evidentment política i coincideix amb altres decisions contra la llibertat que ha permès el govern espanyol, el tancament d’Egunkaria, la prohibició de presentar-se a les eleccions de segons quins partits, i la manca de valentia d’assumir reformes territorials importants.
Prou d’atacs a la llibertat, me solidaritzo amb el Jueves, a l’igual que ho he fet amb Egunkaria i amb tots aquells que pateixen atacs a la seva llibertat, avui la fiscalia no pot actuar contra nosaltres, el món global, animo a tots a donar publicitat a la portada del Jueves, en un acte en defensa de la llibertat d’expressió.
Rodriguez Zapatero va anunciar el pagament dels 2500 euros per fill nascut o adoptat com ho solent fer els dictadors de qualsevol monarquia o república bananera, en una democràcia veritable les coses no és fan amb la frivolitat com ho va fer el President del Govern, i la portada de la revista parla de les maneres, felicitats al Jueves.

l'opinió a vilaweb d'avui

per Juli Peretó

DIMARTS, 10/07/2007 - 06:00h

Inquisidors insaciables

El rearmament de l’integrisme catòlic és creixent. L’arribada del científic i metge valencià Bernat Sòria al Ministeri de Sanitat revifa la histèria inquisitorial. Fins i tot l’han qualificat d’homicida per la seua recerca biomèdica amb cèl·lules troncals embrionàries, uns insults que han arribat també, fa uns quants dies, a l’investigador en medicina regenerativa Carlos Simón. Aquesta situació, inconcebible en una societat suposadament laica i civilitzada, és només una petita mostra de l’inventari d’abusos antidemocràtics dels sectors més extremats del catolicisme.e.

L’integrisme és alimentat per l'estat a través de la subvenció pública a l’Església Catòlica. Aquesta és la primera gran paradoxa d’un seguit de situacions estrambòtiques. Als ultrareligiosos EUA la separació església-estat és un principi constitucional sagrat, mentre que ací discutim si l’assignatura de religió (és a dir, doctrina catòlica) ha de ser avaluable o no. Ningú no deixa de veure l’augment de poder dels sectors catòlics més conservadors en l’administració pública valenciana, amb unes conseqüències nefastes. La Conselleria d’Educació anuncia l’augment de les hores de religió en l’escola, a costa de la tecnologia, una acció eloqüent sobre el futur que volen per a aquesta societat. I la concertació del batxillerat amb col·legis catòlics afeblirà encara més el sistema públic.

Sense eixir del terreny educatiu, tenim un altre cas paradigmàtic. La mateixa conselleria no sols consent, sinó que aplaudeix, que la Universidad Católica San Vicente Mártir (fundada pel sinistre arquebisbe de València i etern candidat a la porpra, Agustín García-Gasco) comence la inscripció d’estudiants en uns estudis de medicina no homologats. Després utilitzaran els estudiants de moneda de canvi per a pressionar les autoritats ministerials. I de clientela, no els en falta: l’altre dia es presentaren centenars de joves a unes proves 'psicotècniques' d’accés i els seixanta triats pagaran per curs més de 6.000 euros per un ensenyament sense validesa oficial. No oblidem que hi ha universitats amb més prestigi i millors condicions acadèmiques i científiques, com la Pompeu Fabra, que fa anys que intenten d'aconseguir els estudis de medicina, i a ningú no se li havia acudit un xantatge tan fastigós. A monsenyor García-Gasco i al molt honorable Camps, sí. Això que fan és pecat, segur, però també hauria de ser un delicte.

Ells, encegats pels seus prejudicis, s’obliden de l’ètica més elemental i de la dignitat, i posen en marxa uns estudis de medicina, ho han dit públicament i repetida, farcits d’ideologia fins el moll de l’os. L’arquebisbe proclamava fa uns pocs mesos, en una carta pastoral, que creava aquests estudis per formar 'metges per a salvar vides, no per a matar', en una clara referència als 'altres' estudis de medicina, els que s’imparteixen des del segle XVI a la Universitat de València, i que gaudeixen d’un prestigi més que notable. El rector de la Universitat va respondre ràpid i contundent, amb arguments sòlids, a aquell atac inqualificable. Però res ni ningú no atura el sepulcre emblanquinat que ocupa el Palau Arquebisbal de València.

La Inquisició va cremar Lluís Alcanyís, primer catedràtic de medicina de l’Estudi General de València. Enguany fa cinc-cents d’aquella atrocitat, i els hereus d’aquell integrisme llancen flames verbals contra científics i abusen de les institucions públiques, com si foren de la seua propietat, per imposar les seues veritats privades a la resta de la societat. Amb la inestimable col·laboració d’uns polítics indignes que acaben de revalidar per quatre anys una majoria parlamentària que ells interpreten com un xec en blanc per a perpetrar impunenement qualsevol barbaritat. Res ni ningú no sembla aturar-los.

El PP utilitza la nova immigració contra nosaltres. A estudiar romanés toca.

No m'he pogut aguantar, quan he vist al Levante d'avui on porta la gestió privada dels serveis públics, i l'estratègia del PP per atreure's la bossa extra de votants comunitaris. Segur que els han promés que trobaran feina pel seu coneixement de llengües i que sols hauran de fer l'examen de l'oral , elemental o "mediano", i que aquí ningú pregunta en valencià, quan va a un hospital, ja s'han encarregat ells d'impedir-ho durant 40 anys, posant tots els entrebancs possibles. "De fora vindran que de casa ens trauran", si no ens han tret ja els castellans. Despedidas por no hablar rumano

Azafatas del hospital de Gandia pierden su trabajo al aplicarles una orden de la Generalitat que les obliga a saber idiomas

Reyes López todavía no se lo acaba de creer. Después de trabajar durante dos años como azafata del área de Urgencias del hospital de Gandia, se ha quedado en la calle por no hablar rumano. El mismo camino, y por el mismo motivo, ha seguido una compañera, y esos dos puestos de trabajo están ocupados, desde el pasado mes de mayo, por dos ciudadanas rumanas que, lógicamente, hablan el idioma de su país.


El origen de esta historia es una orden de la Conselleria de Sanidad de la Generalitat que, el pasado noviembre, obligó a las empresas que contratan a las azafatas de Urgencias de los hospitales públicos a hablar, «además de valenciano y castellano, otro idioma de la Unión Europea», una medida que justifica en «la mejora de la atención a los pacientes y a sus familiares». Reyes López domina el inglés, una lengua de indudable proyección que permite recorrer el mundo entero, pero la empresa que contrata a las azafatas del hospital de Gandia optó por el rumano. La mujer despedida relata que, con tiempo, ella habría podido aprender cualquier idioma con el fin de conservar su trabajo, pero se le comunicó el despido poco antes de las pasadas elecciones, sin opción a nada. Unos días antes su compañera había seguido el mismo camino.
En el telegrama recibido por parte de la empresa se reconoce que el despido es improcedente, «por no cumplir los requisitos solicitados» por la Generalitat. A las dos trabajadoras se les abonará la correspondiente indemnización, pero eso no ha reducido el grado de indignación por algo que consideran «muy injusto».
Reyes López explica que el caso no es exclusivo de Gandia. En los hospitales de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Elda, Alicante, Elx y algunos de Valencia, todos ellos de la red de la Generalitat, se han dado despidos por las mismas causas.
El malestar por la actitud de la Generalitat ha sido tal que este periódico ha podido saber que responsables de dichos centros sanitarios se han dirigido a la Conselleria de Sanidad para mostrar su protesta, pese a lo cual el departamento que dirige Rafael Blasco no ha dado marcha atrás.

Cap a Santa Pola

Marxem cap a Santa Pola, com a bons il·licitans abandonem el poble durant els mesos d'estiu i ens empeltem en una altra població amb un oratge un pelet més fresquet.
Aprofitarem per fer obres a casa, així que done per conclòs aquest període de productivitat bloquera (no us confongueu XD), retornaré esporàdicament al llarg de l'estiu.
Continue amb la rehabilitació i amb el peu en alt, divertidíiiiiiiiiiiiiiiiiiiissim.

Mapa dels Països catalans, del bloc d'en Marc Belzunces. Bona feina!

versió 0.8 del mapa, que inclou finalment tots els territoris dels Països Catalans (i depenent de la definició, més i tot):

Mapa editable dels límits municipals dels Països Catalans (v0.8, KML/KMZ 5,4 MB)

Una versió pràcticament definitiva, en la qual hi haurà molt pocs canvis. El mapa de moment només es pot veure i editar amb el programa gratuït Google Earth, properament amb el NASA World Wind i en un futur amb més programes. També es podrà convertir a formats comuns en edició vectorial i de dibuix. L'objectiu és crear un mapa dels Països Catalans a l'abast de qualsevol persona, tant en la visualització com en la seva edició. La seva edició permet utilitzar aquest mapa com a base per a la generació d'infinits mapes temàtics dels Països Catalans globalment o parcialment (és a dir, d'alguns dels seus territoris).





Novetats: cartografiats els límits d'el Carxe

Aquesta actualització s'ha centrat en el Carxe. Creiem que és el primer mapa públic on s'han establert els límits del Carxe amb una precisió cartogràfica acceptable. Els únics mapes que hem trobat sobre el Carxe han estat esquemàtics, i amb límits molt variables.

Per a establir-ne els límits hem seguit els següents passos:

1.- Comprar els fulls (cinc) a escala 1:50.000 del servei cartogràfic de l'exèrcit espanyol corresponent a la zona del Carxe.

2.- Cercar bibliografia sobre els nuclis de població catalanoparlants de la zona. Cal ressaltar, en aquest aspecte, el llibre El Carxe : recull de literatura popular valenciana de Múrcia de Limorti, E., Quintana, A. (1998). Es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Al llibre surten 19 nuclis on s'han fet enquestes (més 2 castellanoparlants: Balonga i Cantón), però no resta clar si n'hi ha més o no.

3.- Situar sobre els mapes totes aquestes poblacions i dibuixar una envolvent seguint límits municipals preexistents i accidents geogràfics, fonamentalment. També orientant-nos amb els mapes esquemàtics ja fets.

4.- Situar els nuclis de població al Google Earth. Si els voleu visualitzar, descarregueu-vos aquest fitxer.

5.- Escanejar els mapes i inserir-los al Google Earth. Afinar els límits amb la imatgeria satèl·lit, la topografia i les dades ja disponibles de versions anteriors del Mapa municipal dels PPCC, en concret els límits municipals valencians i d'Iecla, Jumella i Favanella.




6.- Atès que normalment es parla d'el Carxe com a comarca, i que estem fent el mapa municipal, hem dividit el Carxe en tres termes municipals, resultat de seleccionar la part catalanoparlant dels municipis de Iecla, Jumella i Favanalla, i anomenant-los per la població més important respectivament.

7.- Com a resultat, obtenim el que possiblement sigui el primer mapa amb uns límits clars i disponibles per a tothom. Tot i que com la informació és escassa, no descartem fer algun retoc futur si ens hem deixat alguna cosa.

Coses pendents

Estem pensant si paga la pena afegir alguna cosa menor o deixar-ho per a versions posteriors a la 1.0. No hi haurà límits nous, i només es retocaran si es detecta alguna errada.

Vist en perspectiva, cal dir que s'han resolt feliçment més dificultats de les previstes originalment. Igualment, el volum de feina ha estat superior al previst.

Llicència

El mapa té una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial- CompartirIgual. Llegiu-ne les condicions.

Què vol dir "versió 0.8"?

He utilitzat la nomenclatura de versions pròpies del desenvolupament del programari lliure. Aquesta manera s'ha demostrat com la més pràctica per treballar a Internet. Bàsicament totes les versions 0.x (on x és un nombre) vol dir que són versions de desenvolupament, prova o preliminars. És a dir, que són versions incompletes i que s'han de millorar.

La publicació de versions preliminars és positiva perquè ja poden ser aprofitades parcialment, i se'n poden detectar errors al ser revisada per moltes més persones. En aquest sentit, els comentaris són benvinguts i profitosos.

Apunts sobre versions prèvies:

-Versió 0.7

- Versió 0.6

- Versió 0.5

- Versió 0.4

- Versió 0.3

- Versió 0.2

- Versió 0.1 (inclou vídeo demostratiu)

per la nostra primera dotzena i les millors coses que hem fet junts

Qui t'ho havia de dir?
Ja tenim aquí la nostra primera dotzena!
I no, no són els cucs!

Això és una actitud valenta de reivindicació de la memòria històrica

promesa per imperatiu legal i continuïtat de la legitimitat republicana, igualet que els regidors del psoe i del compromís.

19/06/2007 · Tribuna Mallorca
Un dels aspectes a destacar del procés de constitució dels ajuntaments va tenir lloc a Manacor, quan el nou regidor per la coalició progressista i militant d’Esquerra, Joan Llodrà, va prometre el seu càrrec amb la següent frase: "per imperatiu legal i amb les ulleres del batle Garanya, que 70 anys després tornen a la Sala, sí, ho promet", mentre mostrava les lents de l’antic batle republicà, assassinat pels feixistes. Va ser un moment emotiu per a bona part dels presents, que varen retre homenatge a una de les figures centrals de la segona república a Manacor. La història de les ulleres és la següent:

en el moment de la seva detenció, els falangistes les varen tirar en terra; posteriorment varen ser recollides per una manacorina, que un dia les lliurà a la seva filla Dora Amer. Finalment, Dora Amer les lliurà a Joan Lladó fa tres anys, durant l'acte d'homenatge als republicans afusellats al cementiri de Son Coletes, demanant-li públicament que, quan un regidor republicà tornàs a l'Ajuntament, ho fes amb les ulleres de son pare.

En el transcurs del VII Sopar per la República, el mes d'abril d'enguany, Lladó donà les ulleres a Joan Llodrà, candidat republicà a Manacor. El passat dissabte, Llodrà complí la promesa i reté homenatge al batle Garanya i amb ell a diverses generacions de republicans perseguits pel règim

N'estic fart de la lumpen-coentor

i d'aquells que tenen risc evident d'exclusió social, que porten els fills a un col·legi públic però que la seua màxima aspiració consisteix a poder dur-los al Newton o al Liceo.
Estiren més el braç que la mànega, a l'atur però als fills "que no les falte de nà" i encantats d'estar en la voràgine consumista de centres comercials i terres mítiques.
A Elx bona part de la gent és així i si no, com s'entén que hi haja tants vots al PP de gent treballadora?
Estic segur que si foren negres votarien al Klan.

l'haurem de fer militant d'honor, soci protector, sant,...?

Esquerra ja pot anar obrint la bossa per cobrar i en Federico la caixa per a pagar. Es tot un patriota i l'hauríem d'homenatjar, crec que ningú com ell ha fet una aportació monetària tan abundant i, a més, vol repetir!!!!
Ja tenen feina els serveis jurídics.

El periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha acusat el president del PPC, Josep Piqué, de "pactar con los de Hipercor", en referència als pactes entre Esquerra i el PP a diversos municipis catalans, que Piqué ha atribuït a l'objectiu de trencar "el cordó sanitari" que pateixen els populars a Catalunya. En aquest sentit, Losantos ha lamentat que "el único cordón sanitario que padece el PP en Catalunya ha sido Piqué", ja que, a criteri del periodista, "ha hundido Lérida y se ha cargado Gerona", fet que ha provocat que, "de quatro províncias, dos ya no existan para el PP".

"Y sigue, ahora va por Tarragona y los escombros de Barcelona", ha afegit Losantos, a més de recordar que el president del PP "quiere repetir... claro, hombre! dado tu éxito, Piqué, es lógico que quieras repetir". "Un éxito extraordinario, del nacionalismo, claro", ha sentenciat de manera irònica el periodista.

El periodista, d'altra banda, ha donat a Piqué "argumentos para no pactar con Esquerra", com ara, "por ejemplo, Esquerra es la que pactó con la ETA que en Catalunya no se matará, salvo si acaso a los del PP y en Aragón y en Valencia, sí". En aquesta mateixa línia, el periodista ha remarcat que "hoy hay un aniversario, no sé si va a ir Piqué... es el de Hipercor, una de las grandes matanzas de la ETA... en Barcelona... ". "¿Esto es un argumento? ¿pactar con los de Hipercor?", ha preguntat Losantos, a més de concloure que "¿es sanitario, es cordón o es soga de horca? ¿qué es Piqué?".

e-noticies.com

tu tries: espanya vs unicef, amnistia internacional, ...

Jo ho tinc claríssim, veient qui defensa la unitat d'Espanya i al mateix temps critica i veta organismes i entitats com UNICEF i AI per promoure l'ús de preservatius i per defensar l'avortament en casos límit.
El millor al final, resulta que poden intervenir en afers públics i que ningú els puga criticar el funcionament intern, jo els aplicava la llei de paritat al mateix temps que la llei de partits i els il·legalitzava.
I si s'enfaden que el consell de seguretat de l'ONU envie els cascos blaus i derroque la dictadura teocràtica del Vaticà, per ser incompatible amb els drets humans i la democràcia.

Com deia el diputat Labordeta: " A la mierda"


L’arquebisbe diu que la unitat d’Espanya és un assoliment que només els insensats menyspreen
- Critica veure-la com «relíquia del passat»

L’arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, insisteix en la seua carta d’aquesta setmana en les orientacions polítiques als fidels al defensar la unitat d’Espanya com «un gran assoliment històric i cultural» i reclamar la solidaritat entre les comunitats autònomes. Per al prelat, aquest «gran assoliment » avui «es pot i s’ha de seguir proposant a la intel·ligència i a la llibertat de les persones i dels grups socials». En aquest sentit, afirma que la unitat d’Espanya, « mantinguda durant segles», «és un llegat històric que no podem menysprear» . «Un assoliment social que només els insensats menyspreen» , diu en altre moment de la pastoral.
En un moment que estan d’actualitat les negociacions entre partits per al govern de Navarra, l’arquebisbe dedica la seua carta a la unitat d’Espanya. Durant la recent campanya electoral, el PP va alertar del risc de ruptura d’aquesta unitat si la coalició nacionalista es feia amb el poder en la citada comunitat. En la seua carta, García-Gasco assenyala com «en l’Espanya d’avui s’està produint una preocupant dinàmica» . I explica: «Mentre els nacionalismes radicals volen imposar per tots els mitjans com òbvies les seues més que discutibles propostes de separatisme, qui proposen la unitat de la nació són presentats com relíquies del passat, privats d’arguments intel·ligents» .
El prelat atribueix aquest fet a una «deformació comunicativa» i, enfront d’ella, proposa reconèixer que la unitat d’Espanya «és un gran assoliment històric i cultural que avui es pot i s’ha de seguir proposant» .
En aquesta línia, García-*Gasco anima a «desemmascarar els radicalismes ideològics que acompanyen certes propostes i que consideren la destrucció de la unitat d’Espanya com pas previ per a imposar en un territori les seues utopies polítiques» . Aquest tipus d’ideologies «han donat lloc als totalitarismes més funests en altres parts del planeta» , sentència.
La carta es titula El valuós és construir i en ella el prelat convida «decididament» a conrear la «ètica política de l’amor al bé de la pròpia nació, que suscita comportaments de solidaritat renovada per part de tots» .
La carta de l’arquebisbe s’emmarca en una sèrie de pastorals redactades amb posterioritat a la instrucció Orientacions morals davant la situació actual d’Espanya, de la Conferència Episcopal (CEE), en les quals ha incidit en aspectes de l’actualitat pública, com el terrorisme. L’episcopat defensa la participació de l’Església en el debat públic, en contra dels sectors socials que reclamen el seu manteniment en l’esfera privada de les persones.

Ja fa més de 10 anys d'això!!!!

L'aplec del Canigó d'avui prepararà la flama de Sant Joan

Avui començen els ritus de la flama de Sant Joan al Canigó. Centenars de persones vingudes de tot el país acampen entorn del refugi de Cortalets, al peu de la muntanya. Demà pujaran al cim i hi deixaran els petits feixos de llenya que cadascú haurà portat de la seva població. El cap de setmana vinent s'encendran amb el foc que es guarda al Castellet de Perpinyà, i amb les flames d'aquest foc s'encendran totes les fogueres del país.

Divendres, dia 22 de juny, tres excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafaran el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posaran en una urna i s'enfilaran al cim del Canigó. Passada la mitjanit, a les 0,01 del dia 23, els primers grups sortiran del cim i començaran a distribuir la flama per tot el país amb què s'encendran les fogueres del vespre següent.

Festa de les falles a Isil
Les Falles d'Isil / Festa Major de Sant Joan		" align="absmiddle" height="13" width="14"> Rutes associades
Alt Àneu. Pallars Sobirà Lloc: Isil. 23 de juny Casuística: 23 de juny. Diada: Sant Joan. Tipologies: Festa de foc / Festa Major Temàtiques: Danses rituals Dades de contacte: Associació de fallaires d’Isil 973 62 61 89 25587 Alt Àneu http://www.aneu.org/falles.htm

Descripció de la Festa

Isil, un poble petit d’una cinquantena d’habitants, ha mantingut viva fins la forma ancestral de celebrar la nit de Sant Joan, amb un culte al foc propi del solstici d’estiu. Un mes abans, els joves pugen a l’obaga de la muntanya d’Airoto a buscar els pins dels que sortiran les falles. Després de treure l’escorça els tallen a una mida de metre i mig, els esberlen per una punta i els atasconen amb falques de teia per mantenir l’esberla oberta. Durant un mes, les falles apilades dretes, estan a sol i serena, assecant-se l’interior de l’esberla per tal que la nit de foc cremin bé.

Cap a les 7 de la tarda del 23 de juny, els cinquanta fallaires d’Isil, els vinguts d’altres pobles de la vall i alguns d’altres indrets del país, porten les falles fins a la depressió del Faro, on esperen a l’entorn de la foguera que es faci fosc.

Amb la fosca, a Isil s’encén la falla gran que hi ha a la plaça del poble. És el senyal per encendre les falles i amb la fosca comença el descens, una corrua de foc que fa ziga-zagues pel dret pendís. Un descens que dura una hora llarga per on no hi ha camí. Una desena de falles enceses, les més grosses, es fan tombar pendent avall pel dret.

Quan arriben a una clariana prop del poble són rebuts per tres fadrines que els ofereixen un got de vi, un tros de coca i un pomell de flors. Allí se’ls uneix la canalla amb la seva falla feta a mida. Segueixen fins a la porta del cementiri on amb la punta encesa de la falla fan un senyal a la porta. Després de fer un recorregut pel poble saltant una foguera a cada plaça, arriben a la falla gran on hi apilen les falles configurant una gran foguera.

És l’hora de les danses. Primer la Marxa dels fallaires, executada exclusivament pels que han baixat falles. Segueix el Ball de bastons, sobre els bastons creuats a terra al so de la melodia de l’Hereu Riera. La tercera és el Ball Pla, obert per les autoritats o capdansers i al qual s’hi afegeix tothom. La darrera és la Bolangera, que comencen a ballar les dones i van convidant els homes a entrar a la rotllana. La nit culmina amb ball d’orquestra fins a la matinada.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 7 de juny de 1991.

I JO AMB EL PEU EN ALT!!!!

Xàtiva recorda que, fa tres-cents anys, fou totalment cremada

L'incendi va durar gairebé un any

Una cercavila recorre avui Xàtiva per recordar que, fa tres-cents anys, les tropes borbòniques la calcinaren completament. Ha estat organitzada per l'Associació d'Amics de la Costera, Acció Cultural del País Valencià i la Societat Coral el Micalet. En la cercavila, que ha eixit a les sis de la vesprada i que anirà de la plaça de Sant Jaume al Jardí de la Pau, s'hi interpreten danses i figures del Corpus de Xàtiva, amb acompanyament de dolçainers i tabalers.

L'incendi de Xàtiva va començar el 19 de juny de 1707 i va durar fins el març del 1708. Únicament se'n varen salvar les esglésies i els béns dels felipistes. Més tard, Felip V va ordenar la reconstrucció de la vila, que volia anomenar Colonia Nueva de San Phelipe. Des d'aleshores, els habitants de Xàtiva porten el motiu de 'socarrats'.

Coincidint amb aquesta commemoració, la Casa de la Cultura de Xàtiva presentarà, dilluns, el dos últims llibres de l'editorial Ulleye: 'Fray Carlos Castañeda y la guerra de sucesión en Xàtiva' i 'La destrucción de Xàtiva y el gobierno de la ciudad en el exilio (1707-14)'. El primer és el manuscrit del frare Carlos Castañeda que relata l'ocupació i destrucció de Xàtiva per l'exèrcit borbònic. El segon és un estudi sobre què va passar el 1707 a la ciutat, basat en la informació recollida per Germà Ramírez Aledón.

I'M FROM SANTA POLA

"Mun pare, l'atre dia me va dir que fera uns cosetes i jo com no li vaig fer cas me vaig acatxar. Se va cabrejar un muntó i va crusar el carrer a tota maleint es homes, es dones i es morseguillos. "Vine aquí manyaco de merde, en agarrà-te voràs fill de ta mare" me va dir.
Jo me vaig sofocar perquè havien uns dones a la fresca fent sàrsia assentàes en una engronsaora a la porto de sa casa. Una me va dir: "vine aquí fadrí, això està molt mal, as pares ha hi que fe-los cas!". Es atres van començar a riu-se i a dir: "ha hi que bono és la juventut, se mamprenen enseguia!"
Quan vaig arribar a poqueta nit me vec a m'auela i me solto un renegó d'a xavo: "en si que vinga tun pare voràs! -me va dir feta una cinqueta.
L'endemà m'anvia a la tenda a comprar un ambuet pa posà-se la colònia al polvoritzaor, i la de la tenda me diu que aniria a buscà-lo al mostruori.
Quan isc me vec una dono plorant perquè li havien robat uns massetes, i m'ensenya una noto que havia fet que dia en castellà: "EL QUE ME HAIGA ROBAO LA MASETA QUE LE SIRVA PAL LINCHO". Casi me pixe.
Continúe caminant i me vec uns xiqués xiquicos que atessen a còrre i fent mal i el puesto de verdures de la plaça en totes es encarnelles tiraes en terre. Es manyacos van fer des seues i estaven fent una pintà i quan va exir l'home es va dir que hu llimpiaren ben llimpio en aigüeta (lleixiu). "Me càguec en tot merdosos astò ans no passava, la juventut està perdúa!"

contes i cançons

Núria Tendeiro Parrilla, València
El cantautor valencià Paco Muñoz fa de nou una picada d´ullet al públic infantil, al qual li dedica el seu últim treball editorial. Quatre llibres per a contar cançons populars que ell mateix ha cantat, en majúscules i a tot color, serviran per a que els xiquets de 3 a 5 anys comencen les seues primeres lectures recuperant lletres populars valencianes reconegudes pels pares i també pels avis i besavis.
Edicions del Bullent ha editat aquesta xicoteta col·lecció que reuneix els contes La Masereta, Els colors, El caragol i La nit de Nadal, la qual inclou les partitures i les lletres més o menys exactes de les cançons populars de les quals Muñoz ha fet alguna versió. Aquesta nova proposta editorial acaba de ser publicada i ja està a la venda a les llibreries de la Comunitat Valenciana.
Una col·lecció de text breu, i molt de color, il·lustrada per Anna Roig i María José del Amo, amb introduccions del propi Muñoz per a que els pares gaudisquen de la seua lectura amb els fills, ha estat el resultat d´un treball ben acollit pel professorat, que aprofita la introducció a la lectura per part del xiquet amb l´aprenentatge d´altres coses com els dies de la setmana o els colors.
La Masereta va a comprar cada dia al mercat... així la cançó ens ensenya els dies de la setmana. Mentres Els colors (Quin és el color que més t´agrada?) relaciona els colors i els oficis.
El caragol (Caragol, caragol, treu les banyes que ix el sol!) ens parla sobre un animalet conegut familiarment; i La nit de Nadal (La nit de Nadal és la nit d´alegria, el fill de Maria és nat al portal) ens apropa a la tradicional festa cristiana.
El cantautor ha gravat 5 cd de música per a xiquets, majoritàriament versions de cançons populars valencianes. Són quatre de Paco Muñoz canta per als xiquets i Bon Nadal. També té publicats altres tres títols per al públic infantil com Jeroniet, El llop pinxo dels estrets i Vinater.

Cançons contades de Paco Muñoz

Una col·lecció apropa els xiquets a la lectura a través de cançons

recomanació: 62x8=ipod

El Grup 62 llança un ambiciós segell de butxaca que publicarà més de 60 títols

mida del text

El nou Grup 62 ha llançat un ambiciós segell de butxaca, que sota l'etiqueta "labutxaca", pretén convertir-se en un dels puntals de l'edició catalana amb la publicació d'entre 60 i 70 títols anuals presidits per "la qualitat literària". De moment, s'han tret al mercat 20 títols amb un tiratge total de 100.000 exemplars, amb el nou segell creat "La Butxaca". Els títols provenen del fons de les editorials que integren el grup 62, que són 7.500. "Una dona difícil", de John Irving, o "El quadern gris", de Josep Pla, són dos dels títols que es podran trobar a les llibreries i grans superfícies a 9 euros.

El nou segell de butxaca es presenta al mercat amb els seus primers 20 títols, entre els quals es troben "El cor és un caçador solitari", de Carson McCullers; "El vigilant en el camp de sègol", de J.D. Salinger; "El quadern gris", de Josep Pla; "El nom de la rosa", d'Umberto Eco; "Trilogia de Nova York", de Paul Auster; "Tòquio Blues", de Haruki Murakami; "Cavalls cap a la fosca", de Baltasar Porcel; "Pa negre", d'Emili Teixidor, o "L'edat de ferro", de J.M. Coetzee.

El director editorial de Grup 62, Fèlix Riera, ha assegurat que el nou segell vol "disposar en català de la millor literatura" i ha remarcat que és un projecte obert a altres editorials, algunes de les quals ja han mostrat "interès" per formar part de labutxaca.

Riera ha dit que aquest és el "primer projecte de caràcter transversal del grup" després de la incorporació a Grup 62 de segells com Columna, Proa o Planeta en català, amb el qual es vol "donar forma al nostre fons".
Fèlix Riera ha sostingut que aquesta col·lecció de butxaca ofereix l'oportunitat per augmentar el nombre de lectors en català amb una sèrie de llibres a un preu competitiu, el valor mitjà serà de 9 euros.

L'editor ha deixat clar que no hi haurà "quota" de llibres en català i l'edició es basarà en la qualitat de les obres, independentment de l'idioma original. Així mateix, ha destacat la presència del segell en grans superfícies i lliberies de la costa, espais on fins ara els llibres en català no tenien excessiva distribució.

L'aposta de Grup 62 és ambiciosa i per aquesta raó ha invertit 120.000 euros en la campanya de màrqueting del segell, a més de fer una promoció per la qual per cada vuit llibres comprats de la col·lecció es regalarà una ipod.
L'editora de labutxaca, Eugènia Broggi, ha remarcat l'actitud "independent" del segell, que no estarà marcat pels èxits dels "segells tradicionals" del grup i, en aquest sentit, ha dit que publicar 'El cor és un caçador solitari', de Carson McCullers, és una "declaració d'intencions". Broggi ha dit que amb aquest segell de butxaca "treballem amb les mateixes eines" que les editorials en castellà i ha assegurat que el catàleg de labutxaca serà "variat", en què no es descarta que en un futur apareguin inèdits de manera directa.

Eugènia Broggi ha assegurat que preveuen vendre una mitjana de 4.000 exemplars per cada títol del segell i ha ressaltat que "no té sentit que els títols de butxaca venguin menys que la seva edició normal". Grup 62, el fons en català de la qual és d'uns 7.500 títols, està formada pels segells Edicions 62, Empúries, Selecta, Proa, Destino, Planeta, Columna, Pòrtic, Timun Mas, Mina, Salsa Books, Sagarmata, Art 62, RACC-62, Península, Luciérnaga, El Aleph, Quinteto i Talismán, al qual se suma labutxaca.

interessant (del bloc de pere meroño)

dilluns, 11 de juny de 2007 | 09:19h

Ja fa una colla d’anys que opera un web dedicat a la difusió i coneixement de la llengua catalana.

Tot imitant una iniciativa prou reeixida en anglès, Rodamots tria un mot per dia, ens el defineix, l’il·lustra amb un exemple procedent ben galdós i llegidor mitjançant un text literari o periodístic, i s’acomiada amb la cita d’un autora o autor conegut.

Un dels darrers mots fou “curda” (f) borratxera, embriaguesa. I s’exemplificava amb un text de l’Empar Moliner, i tancava amb una frase d’en Sergi Pàmies.

Quan m’hi vaig apuntar fa 2 anys, érem poc més d’un miler, ara, en som més de 7.000.

Si voleu fer costat a una eina cabdal que tracta de difondre i millorar el coneixement i l’ús de la nostra llengua, des de València i amb un gran respecte per totes les variats dialectals, teniu a l’abast, mitjançant subscripció de franc, Rodamots.

Què espereu per apuntar-vos?

practicarem llengües

PA' PRACTICAR L'ANGLÉS

Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sèquia.

Com excrement per via fluvial.
Like excrement by waterwall.

Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.

Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!
La mare que va!

Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a fig´s hair...
Tira més un pel de figa...

Next to nothing says the newspaper.
Casi res diu el diari.

What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foraet!

Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?

Rebowls how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!

The fig of your aunt in lorry's wheel.
La figa ta tia en rodes de camió.

I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!
La mare que t'a parit!

Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!

Young jaca, old car, exhausted the car.
Aca jove, carro vell, desfet el carro.

Ai if your you wanted and I left myself…
Ai si tu volgueres i jo em deixara…

The thing has testicles!
Te collons la cosa!

The brother of your father is your uncle?
El germà de ton pare és tio teu?

If she is ugly but she wags it, good! If she is fat but she does well,
also! If she is pretty but wants love, worse!
Si és lletja però la meneja, bona! Si està grossa però ho fa be, també!
Si està bona però vol amor, pijor!

catarroja descoberta!!!!

Això no ho havia pensat ningú fins que no han fet aquesta tesi...


Una tesis doctoral refleja que el golf se usa de excusa para urbanizar

LA VERDAD/ELCHE

Gerentes de campos de golf, jugadores y población en general coinciden en afirmar que en la provincia de Alicante «el golf se utiliza como excusa para urbanizar», según refleja una tesis elaborada por la profesora de la Universidad Miguel Hernández, María Ascensión Molina.

Análisis de la implantación de campos de golf en la provincia de Alicante desde las perspectivas ambiental, económica y social, es el resultado de una encuesta de opinión desarrollada sobre jugadores, gerentes y población.

Los colectivos encuestados aseguran mayoritariamente que un campo de golf mejora el entorno de una urbanización. Como conclusión final, refleja que los campos de la provincia «generan una actividad económica apreciable que puede desarrollarse de forma sostenible, pero para eso es fundamental que mejore su comunicación a la población en cuanto a sus

i a partir d'ara...

HELP!!!!

això faltava!!!!

Després d'aquest llarg parèntesi, eleccions (sense comentaris), final de curs, etc... ja sols faltava això.
Divendres, última hora, cap a casa a per llibres a Ali i Truc, a pels taulells, a l'Abdet i després a Santa Pola i .... Tot a fer la mà!!!! Tres graons en un, giró de peu i regolant per terra, esquinç al turmell i quinze dies de baixa i tantes coses per fer.
Qui és desgraciat amb els collons entropessa!

p.s. si més no actualitzaré una mica aquest abandonat bloc.

hivern dur

exàmens, grip, fred, problemes a casa, al pis al mòdem, a internet, tot s'ajunta i no puc actualitzar aquest bloc, sí que recomane però la lectura de dos articles editorials de vilaweb del dia 6 i 8 de març.