dissabte, de juny 23, 2007

El PP utilitza la nova immigració contra nosaltres. A estudiar romanés toca.


No m'he pogut aguantar, quan he vist al Levante d'avui on porta la gestió privada dels serveis públics, i l'estratègia del PP per atreure's la bossa extra de votants comunitaris.
Segur que els han promés que trobaran feina pel seu coneixement de llengües i que sols hauran de fer l'examen de l'oral , elemental o "mediano", i que aquí ningú pregunta en valencià, quan va a un hospital, ja s'han encarregat ells d'impedir-ho durant 40 anys, posant tots els entrebancs possibles.
"De fora vindran que de casa ens trauran", si no ens han tret ja els castellans.



Despedidas por no hablar rumano
Azafatas del hospital de Gandia pierden
su trabajo al aplicarles una orden de la
Generalitat que les obliga a saber idiomas




Reyes López todavía no se lo acaba de creer. Después de trabajar durante dos años como azafata del área de Urgencias del hospital de Gandia, se ha quedado en la calle por no hablar rumano. El mismo camino, y por el mismo motivo, ha seguido una compañera, y esos dos puestos de trabajo están ocupados, desde el pasado mes de mayo, por dos ciudadanas rumanas que, lógicamente, hablan el idioma de su país.


El origen de esta historia es una orden de la Conselleria de Sanidad de la Generalitat que, el pasado noviembre, obligó a las empresas que contratan a las azafatas de Urgencias de los hospitales públicos a hablar, «además de valenciano y castellano, otro idioma de la Unión Europea», una medida que justifica en «la mejora de la atención a los pacientes y a sus familiares». Reyes López domina el inglés, una lengua de indudable proyección que permite recorrer el mundo entero, pero la empresa que contrata a las azafatas del hospital de Gandia optó por el rumano. La mujer despedida relata que, con tiempo, ella habría podido aprender cualquier idioma con el fin de conservar su trabajo, pero se le comunicó el despido poco antes de las pasadas elecciones, sin opción a nada. Unos días antes su compañera había seguido el mismo camino.
En el telegrama recibido por parte de la empresa se reconoce que el despido es improcedente, «por no cumplir los requisitos solicitados» por la Generalitat. A las dos trabajadoras se les abonará la correspondiente indemnización, pero eso no ha reducido el grado de indignación por algo que consideran «muy injusto».
Reyes López explica que el caso no es exclusivo de Gandia. En los hospitales de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Elda, Alicante, Elx y algunos de Valencia, todos ellos de la red de la Generalitat, se han dado despidos por las mismas causas.
El malestar por la actitud de la Generalitat ha sido tal que este periódico ha podido saber que responsables de dichos centros sanitarios se han dirigido a la Conselleria de Sanidad para mostrar su protesta, pese a lo cual el departamento que dirige Rafael Blasco no ha dado marcha atrás.

Cap a Santa Pola

Marxem cap a Santa Pola, com a bons il·licitans abandonem el poble durant els mesos d'estiu i ens empeltem en una altra població amb un oratge un pelet més fresquet.
Aprofitarem per fer obres a casa, així que done per conclòs aquest període de productivitat bloquera (no us confongueu XD), retornaré esporàdicament al llarg de l'estiu.
Continue amb la rehabilitació i amb el peu en alt, divertidíiiiiiiiiiiiiiiiiiiissim.

dijous, de juny 21, 2007

Mapa dels Països catalans, del bloc d'en Marc Belzunces. Bona feina!

versió 0.8 del mapa, que inclou finalment tots els territoris dels Països Catalans (i depenent de la definició, més i tot):

Mapa editable dels límits municipals dels Països Catalans (v0.8, KML/KMZ 5,4 MB)

Una versió pràcticament definitiva, en la qual hi haurà molt pocs canvis. El mapa de moment només es pot veure i editar amb el programa gratuït Google Earth, properament amb el NASA World Wind i en un futur amb més programes. També es podrà convertir a formats comuns en edició vectorial i de dibuix. L'objectiu és crear un mapa dels Països Catalans a l'abast de qualsevol persona, tant en la visualització com en la seva edició. La seva edició permet utilitzar aquest mapa com a base per a la generació d'infinits mapes temàtics dels Països Catalans globalment o parcialment (és a dir, d'alguns dels seus territoris).


ppcc08


Novetats: cartografiats els límits d'el Carxe

Aquesta actualització s'ha centrat en el Carxe. Creiem que és el primer mapa públic on s'han establert els límits del Carxe amb una precisió cartogràfica acceptable. Els únics mapes que hem trobat sobre el Carxe han estat esquemàtics, i amb límits molt variables.

Per a establir-ne els límits hem seguit els següents passos:

1.- Comprar els fulls (cinc) a escala 1:50.000 del servei cartogràfic de l'exèrcit espanyol corresponent a la zona del Carxe.

2.- Cercar bibliografia sobre els nuclis de població catalanoparlants de la zona. Cal ressaltar, en aquest aspecte, el llibre El Carxe : recull de literatura popular valenciana de Múrcia de Limorti, E., Quintana, A. (1998). Es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Al llibre surten 19 nuclis on s'han fet enquestes (més 2 castellanoparlants: Balonga i Cantón), però no resta clar si n'hi ha més o no.

3.- Situar sobre els mapes totes aquestes poblacions i dibuixar una envolvent seguint límits municipals preexistents i accidents geogràfics, fonamentalment. També orientant-nos amb els mapes esquemàtics ja fets.

4.- Situar els nuclis de població al Google Earth. Si els voleu visualitzar, descarregueu-vos aquest fitxer.

5.- Escanejar els mapes i inserir-los al Google Earth. Afinar els límits amb la imatgeria satèl·lit, la topografia i les dades ja disponibles de versions anteriors del Mapa municipal dels PPCC, en concret els límits municipals valencians i d'Iecla, Jumella i Favanella.

carxe001carxe002carxe003carxe004


6.- Atès que normalment es parla d'el Carxe com a comarca, i que estem fent el mapa municipal, hem dividit el Carxe en tres termes municipals, resultat de seleccionar la part catalanoparlant dels municipis de Iecla, Jumella i Favanalla, i anomenant-los per la població més important respectivament.

7.- Com a resultat, obtenim el que possiblement sigui el primer mapa amb uns límits clars i disponibles per a tothom. Tot i que com la informació és escassa, no descartem fer algun retoc futur si ens hem deixat alguna cosa.

Coses pendents

Estem pensant si paga la pena afegir alguna cosa menor o deixar-ho per a versions posteriors a la 1.0. No hi haurà límits nous, i només es retocaran si es detecta alguna errada.

Vist en perspectiva, cal dir que s'han resolt feliçment més dificultats de les previstes originalment. Igualment, el volum de feina ha estat superior al previst.

Llicència

El mapa té una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial- CompartirIgual. Llegiu-ne les condicions.

Què vol dir "versió 0.8"?

He utilitzat la nomenclatura de versions pròpies del desenvolupament del programari lliure. Aquesta manera s'ha demostrat com la més pràctica per treballar a Internet. Bàsicament totes les versions 0.x (on x és un nombre) vol dir que són versions de desenvolupament, prova o preliminars. És a dir, que són versions incompletes i que s'han de millorar.

La publicació de versions preliminars és positiva perquè ja poden ser aprofitades parcialment, i se'n poden detectar errors al ser revisada per moltes més persones. En aquest sentit, els comentaris són benvinguts i profitosos.

Apunts sobre versions prèvies:

-Versió 0.7

- Versió 0.6

- Versió 0.5

- Versió 0.4

- Versió 0.3

- Versió 0.2

- Versió 0.1 (inclou vídeo demostratiu)



dimecres, de juny 20, 2007

per la nostra primera dotzena i les millors coses que hem fet junts



Qui t'ho havia de dir?
Ja tenim aquí la nostra primera dotzena!
I no, no són els cucs!

Això és una actitud valenta de reivindicació de la memòria històrica

promesa per imperatiu legal i continuïtat de la legitimitat republicana, igualet que els regidors del psoe i del compromís.

19/06/2007 · Tribuna Mallorca

Un dels aspectes a destacar del procés de constitució dels ajuntaments va tenir lloc a Manacor, quan el nou regidor per la coalició progressista i militant d’Esquerra, Joan Llodrà, va prometre el seu càrrec amb la següent frase: "per imperatiu legal i amb les ulleres del batle Garanya, que 70 anys després tornen a la Sala, sí, ho promet", mentre mostrava les lents de l’antic batle republicà, assassinat pels feixistes. Va ser un moment emotiu per a bona part dels presents, que varen retre homenatge a una de les figures centrals de la segona república a Manacor. La història de les ulleres és la següent:

en el moment de la seva detenció, els falangistes les varen tirar en terra; posteriorment varen ser recollides per una manacorina, que un dia les lliurà a la seva filla Dora Amer. Finalment, Dora Amer les lliurà a Joan Lladó fa tres anys, durant l'acte d'homenatge als republicans afusellats al cementiri de Son Coletes, demanant-li públicament que, quan un regidor republicà tornàs a l'Ajuntament, ho fes amb les ulleres de son pare.

En el transcurs del VII Sopar per la República, el mes d'abril d'enguany, Lladó donà les ulleres a Joan Llodrà, candidat republicà a Manacor. El passat dissabte, Llodrà complí la promesa i reté homenatge al batle Garanya i amb ell a diverses generacions de republicans perseguits pel règim

N'estic fart de la lumpen-coentor

i d'aquells que tenen risc evident d'exclusió social, que porten els fills a un col·legi públic però que la seua màxima aspiració consisteix a poder dur-los al Newton o al Liceo.
Estiren més el braç que la mànega, a l'atur però als fills "que no les falte de nà" i encantats d'estar en la voràgine consumista de centres comercials i terres mítiques.
A Elx bona part de la gent és així i si no, com s'entén que hi haja tants vots al PP de gent treballadora?
Estic segur que si foren negres votarien al Klan.

dimarts, de juny 19, 2007

l'haurem de fer militant d'honor, soci protector, sant,...?

Esquerra ja pot anar obrint la bossa per cobrar i en Federico la caixa per a pagar. Es tot un patriota i l'hauríem d'homenatjar, crec que ningú com ell ha fet una aportació monetària tan abundant i, a més, vol repetir!!!!
Ja tenen feina els serveis jurídics.

El periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha acusat el president del PPC, Josep Piqué, de "pactar con los de Hipercor", en referència als pactes entre Esquerra i el PP a diversos municipis catalans, que Piqué ha atribuït a l'objectiu de trencar "el cordó sanitari" que pateixen els populars a Catalunya. En aquest sentit, Losantos ha lamentat que "el único cordón sanitario que padece el PP en Catalunya ha sido Piqué", ja que, a criteri del periodista, "ha hundido Lérida y se ha cargado Gerona", fet que ha provocat que, "de quatro províncias, dos ya no existan para el PP".

"Y sigue, ahora va por Tarragona y los escombros de Barcelona", ha afegit Losantos, a més de recordar que el president del PP "quiere repetir... claro, hombre! dado tu éxito, Piqué, es lógico que quieras repetir". "Un éxito extraordinario, del nacionalismo, claro", ha sentenciat de manera irònica el periodista.

El periodista, d'altra banda, ha donat a Piqué "argumentos para no pactar con Esquerra", com ara, "por ejemplo, Esquerra es la que pactó con la ETA que en Catalunya no se matará, salvo si acaso a los del PP y en Aragón y en Valencia, sí". En aquesta mateixa línia, el periodista ha remarcat que "hoy hay un aniversario, no sé si va a ir Piqué... es el de Hipercor, una de las grandes matanzas de la ETA... en Barcelona... ". "¿Esto es un argumento? ¿pactar con los de Hipercor?", ha preguntat Losantos, a més de concloure que "¿es sanitario, es cordón o es soga de horca? ¿qué es Piqué?".

e-noticies.com

dissabte, de juny 16, 2007

tu tries: espanya vs unicef, amnistia internacional, ...

Jo ho tinc claríssim, veient qui defensa la unitat d'Espanya i al mateix temps critica i veta organismes i entitats com UNICEF i AI per promoure l'ús de preservatius i per defensar l'avortament en casos límit.
El millor al final, resulta que poden intervenir en afers públics i que ningú els puga criticar el funcionament intern, jo els aplicava la llei de paritat al mateix temps que la llei de partits i els il·legalitzava.
I si s'enfaden que el consell de seguretat de l'ONU envie els cascos blaus i derroque la dictadura teocràtica del Vaticà, per ser incompatible amb els drets humans i la democràcia.

Com deia el diputat Labordeta: " A la mierda"


L’arquebisbe diu que la unitat d’Espanya és un assoliment que només els insensats menyspreen
- Critica veure-la com «relíquia del passat»

L’arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, insisteix en la seua carta d’aquesta setmana en les orientacions polítiques als fidels al defensar la unitat d’Espanya com «un gran assoliment històric i cultural» i reclamar la solidaritat entre les comunitats autònomes. Per al prelat, aquest «gran assoliment » avui «es pot i s’ha de seguir proposant a la intel·ligència i a la llibertat de les persones i dels grups socials». En aquest sentit, afirma que la unitat d’Espanya, « mantinguda durant segles», «és un llegat històric que no podem menysprear» . «Un assoliment social que només els insensats menyspreen» , diu en altre moment de la pastoral.
En un moment que estan d’actualitat les negociacions entre partits per al govern de Navarra, l’arquebisbe dedica la seua carta a la unitat d’Espanya. Durant la recent campanya electoral, el PP va alertar del risc de ruptura d’aquesta unitat si la coalició nacionalista es feia amb el poder en la citada comunitat. En la seua carta, García-Gasco assenyala com «en l’Espanya d’avui s’està produint una preocupant dinàmica» . I explica: «Mentre els nacionalismes radicals volen imposar per tots els mitjans com òbvies les seues més que discutibles propostes de separatisme, qui proposen la unitat de la nació són presentats com relíquies del passat, privats d’arguments intel·ligents» .
El prelat atribueix aquest fet a una «deformació comunicativa» i, enfront d’ella, proposa reconèixer que la unitat d’Espanya «és un gran assoliment històric i cultural que avui es pot i s’ha de seguir proposant» .
En aquesta línia, García-*Gasco anima a «desemmascarar els radicalismes ideològics que acompanyen certes propostes i que consideren la destrucció de la unitat d’Espanya com pas previ per a imposar en un territori les seues utopies polítiques» . Aquest tipus d’ideologies «han donat lloc als totalitarismes més funests en altres parts del planeta» , sentència.
La carta es titula El valuós és construir i en ella el prelat convida «decididament» a conrear la «ètica política de l’amor al bé de la pròpia nació, que suscita comportaments de solidaritat renovada per part de tots» .
La carta de l’arquebisbe s’emmarca en una sèrie de pastorals redactades amb posterioritat a la instrucció Orientacions morals davant la situació actual d’Espanya, de la Conferència Episcopal (CEE), en les quals ha incidit en aspectes de l’actualitat pública, com el terrorisme. L’episcopat defensa la participació de l’Església en el debat públic, en contra dels sectors socials que reclamen el seu manteniment en l’esfera privada de les persones.

Ja fa més de 10 anys d'això!!!!


L'aplec del Canigó d'avui prepararà la flama de Sant Joan

Avui començen els ritus de la flama de Sant Joan al Canigó. Centenars de persones vingudes de tot el país acampen entorn del refugi de Cortalets, al peu de la muntanya. Demà pujaran al cim i hi deixaran els petits feixos de llenya que cadascú haurà portat de la seva població. El cap de setmana vinent s'encendran amb el foc que es guarda al Castellet de Perpinyà, i amb les flames d'aquest foc s'encendran totes les fogueres del país.

Divendres, dia 22 de juny, tres excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafaran el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posaran en una urna i s'enfilaran al cim del Canigó. Passada la mitjanit, a les 0,01 del dia 23, els primers grups sortiran del cim i començaran a distribuir la flama per tot el país amb què s'encendran les fogueres del vespre següent.


Festa de les falles a Isil Veure vídeo

Les Falles d'Isil / Festa Major de Sant Joan

" align="absmiddle" height="13" width="14"> Rutes associades
Alt Àneu. Pallars Sobirà
Lloc: Isil.
23 de juny
Casuística: 23 de juny.
Diada: Sant Joan.
Tipologies: Festa de foc / Festa Major
Temàtiques: Danses rituals
Dades de contacte: Associació de fallaires d’Isil 973 62 61 89 25587 Alt Àneu
http://www.aneu.org/falles.htm
Veure vídeo


 + + + + + + + + + +

Descripció de la Festa

Isil, un poble petit d’una cinquantena d’habitants, ha mantingut viva fins la forma ancestral de celebrar la nit de Sant Joan, amb un culte al foc propi del solstici d’estiu. Un mes abans, els joves pugen a l’obaga de la muntanya d’Airoto a buscar els pins dels que sortiran les falles. Després de treure l’escorça els tallen a una mida de metre i mig, els esberlen per una punta i els atasconen amb falques de teia per mantenir l’esberla oberta. Durant un mes, les falles apilades dretes, estan a sol i serena, assecant-se l’interior de l’esberla per tal que la nit de foc cremin bé.

Cap a les 7 de la tarda del 23 de juny, els cinquanta fallaires d’Isil, els vinguts d’altres pobles de la vall i alguns d’altres indrets del país, porten les falles fins a la depressió del Faro, on esperen a l’entorn de la foguera que es faci fosc.

Amb la fosca, a Isil s’encén la falla gran que hi ha a la plaça del poble. És el senyal per encendre les falles i amb la fosca comença el descens, una corrua de foc que fa ziga-zagues pel dret pendís. Un descens que dura una hora llarga per on no hi ha camí. Una desena de falles enceses, les més grosses, es fan tombar pendent avall pel dret.

Quan arriben a una clariana prop del poble són rebuts per tres fadrines que els ofereixen un got de vi, un tros de coca i un pomell de flors. Allí se’ls uneix la canalla amb la seva falla feta a mida. Segueixen fins a la porta del cementiri on amb la punta encesa de la falla fan un senyal a la porta. Després de fer un recorregut pel poble saltant una foguera a cada plaça, arriben a la falla gran on hi apilen les falles configurant una gran foguera.

És l’hora de les danses. Primer la Marxa dels fallaires, executada exclusivament pels que han baixat falles. Segueix el Ball de bastons, sobre els bastons creuats a terra al so de la melodia de l’Hereu Riera. La tercera és el Ball Pla, obert per les autoritats o capdansers i al qual s’hi afegeix tothom. La darrera és la Bolangera, que comencen a ballar les dones i van convidant els homes a entrar a la rotllana. La nit culmina amb ball d’orquestra fins a la matinada.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 7 de juny de 1991.

I JO AMB EL PEU EN ALT!!!!


Xàtiva recorda que, fa tres-cents anys, fou totalment cremada
L'incendi va durar gairebé un any

Una cercavila recorre avui Xàtiva per recordar que, fa tres-cents anys, les tropes borbòniques la calcinaren completament. Ha estat organitzada per l'Associació d'Amics de la Costera, Acció Cultural del País Valencià i la Societat Coral el Micalet. En la cercavila, que ha eixit a les sis de la vesprada i que anirà de la plaça de Sant Jaume al Jardí de la Pau, s'hi interpreten danses i figures del Corpus de Xàtiva, amb acompanyament de dolçainers i tabalers.

L'incendi de Xàtiva va començar el 19 de juny de 1707 i va durar fins el març del 1708. Únicament se'n varen salvar les esglésies i els béns dels felipistes. Més tard, Felip V va ordenar la reconstrucció de la vila, que volia anomenar Colonia Nueva de San Phelipe. Des d'aleshores, els habitants de Xàtiva porten el motiu de 'socarrats'.

Coincidint amb aquesta commemoració, la Casa de la Cultura de Xàtiva presentarà, dilluns, el dos últims llibres de l'editorial Ulleye: 'Fray Carlos Castañeda y la guerra de sucesión en Xàtiva' i 'La destrucción de Xàtiva y el gobierno de la ciudad en el exilio (1707-14)'. El primer és el manuscrit del frare Carlos Castañeda que relata l'ocupació i destrucció de Xàtiva per l'exèrcit borbònic. El segon és un estudi sobre què va passar el 1707 a la ciutat, basat en la informació recollida per Germà Ramírez Aledón.

dijous, de juny 14, 2007

I'M FROM SANTA POLA

"Mun pare, l'atre dia me va dir que fera uns cosetes i jo com no li vaig fer cas me vaig acatxar. Se va cabrejar un muntó i va crusar el carrer a tota maleint es homes, es dones i es morseguillos. "Vine aquí manyaco de merde, en agarrà-te voràs fill de ta mare" me va dir.
Jo me vaig sofocar perquè havien uns dones a la fresca fent sàrsia assentàes en una engronsaora a la porto de sa casa. Una me va dir: "vine aquí fadrí, això està molt mal, as pares ha hi que fe-los cas!". Es atres van començar a riu-se i a dir: "ha hi que bono és la juventut, se mamprenen enseguia!"
Quan vaig arribar a poqueta nit me vec a m'auela i me solto un renegó d'a xavo: "en si que vinga tun pare voràs! -me va dir feta una cinqueta.
L'endemà m'anvia a la tenda a comprar un ambuet pa posà-se la colònia al polvoritzaor, i la de la tenda me diu que aniria a buscà-lo al mostruori.
Quan isc me vec una dono plorant perquè li havien robat uns massetes, i m'ensenya una noto que havia fet que dia en castellà: "EL QUE ME HAIGA ROBAO LA MASETA QUE LE SIRVA PAL LINCHO". Casi me pixe.
Continúe caminant i me vec uns xiqués xiquicos que atessen a còrre i fent mal i el puesto de verdures de la plaça en totes es encarnelles tiraes en terre. Es manyacos van fer des seues i estaven fent una pintà i quan va exir l'home es va dir que hu llimpiaren ben llimpio en aigüeta (lleixiu). "Me càguec en tot merdosos astò ans no passava, la juventut està perdúa!"

dimecres, de juny 13, 2007

contes i cançons

Núria Tendeiro Parrilla, València
El cantautor valencià Paco Muñoz fa de nou una picada d´ullet al públic infantil, al qual li dedica el seu últim treball editorial. Quatre llibres per a contar cançons populars que ell mateix ha cantat, en majúscules i a tot color, serviran per a que els xiquets de 3 a 5 anys comencen les seues primeres lectures recuperant lletres populars valencianes reconegudes pels pares i també pels avis i besavis.
Edicions del Bullent ha editat aquesta xicoteta col·lecció que reuneix els contes La Masereta, Els colors, El caragol i La nit de Nadal, la qual inclou les partitures i les lletres més o menys exactes de les cançons populars de les quals Muñoz ha fet alguna versió. Aquesta nova proposta editorial acaba de ser publicada i ja està a la venda a les llibreries de la Comunitat Valenciana.
Una col·lecció de text breu, i molt de color, il·lustrada per Anna Roig i María José del Amo, amb introduccions del propi Muñoz per a que els pares gaudisquen de la seua lectura amb els fills, ha estat el resultat d´un treball ben acollit pel professorat, que aprofita la introducció a la lectura per part del xiquet amb l´aprenentatge d´altres coses com els dies de la setmana o els colors.
La Masereta va a comprar cada dia al mercat... així la cançó ens ensenya els dies de la setmana. Mentres Els colors (Quin és el color que més t´agrada?) relaciona els colors i els oficis.
El caragol (Caragol, caragol, treu les banyes que ix el sol!) ens parla sobre un animalet conegut familiarment; i La nit de Nadal (La nit de Nadal és la nit d´alegria, el fill de Maria és nat al portal) ens apropa a la tradicional festa cristiana.
El cantautor ha gravat 5 cd de música per a xiquets, majoritàriament versions de cançons populars valencianes. Són quatre de Paco Muñoz canta per als xiquets i Bon Nadal. També té publicats altres tres títols per al públic infantil com Jeroniet, El llop pinxo dels estrets i Vinater.

Cançons contades de Paco Muñoz


Una col·lecció apropa els xiquets a la lectura a través de cançons

recomanació: 62x8=ipod



El Grup 62 llança un ambiciós segell de butxaca que publicarà més de 60 títols

mes gran mida del text

El nou Grup 62 ha llançat un ambiciós segell de butxaca, que sota l'etiqueta "labutxaca", pretén convertir-se en un dels puntals de l'edició catalana amb la publicació d'entre 60 i 70 títols anuals presidits per "la qualitat literària". De moment, s'han tret al mercat 20 títols amb un tiratge total de 100.000 exemplars, amb el nou segell creat "La Butxaca". Els títols provenen del fons de les editorials que integren el grup 62, que són 7.500. "Una dona difícil", de John Irving, o "El quadern gris", de Josep Pla, són dos dels títols que es podran trobar a les llibreries i grans superfícies a 9 euros.

El nou segell de butxaca es presenta al mercat amb els seus primers 20 títols, entre els quals es troben "El cor és un caçador solitari", de Carson McCullers; "El vigilant en el camp de sègol", de J.D. Salinger; "El quadern gris", de Josep Pla; "El nom de la rosa", d'Umberto Eco; "Trilogia de Nova York", de Paul Auster; "Tòquio Blues", de Haruki Murakami; "Cavalls cap a la fosca", de Baltasar Porcel; "Pa negre", d'Emili Teixidor, o "L'edat de ferro", de J.M. Coetzee.

El director editorial de Grup 62, Fèlix Riera, ha assegurat que el nou segell vol "disposar en català de la millor literatura" i ha remarcat que és un projecte obert a altres editorials, algunes de les quals ja han mostrat "interès" per formar part de labutxaca.

Riera ha dit que aquest és el "primer projecte de caràcter transversal del grup" després de la incorporació a Grup 62 de segells com Columna, Proa o Planeta en català, amb el qual es vol "donar forma al nostre fons".
Fèlix Riera ha sostingut que aquesta col·lecció de butxaca ofereix l'oportunitat per augmentar el nombre de lectors en català amb una sèrie de llibres a un preu competitiu, el valor mitjà serà de 9 euros.

L'editor ha deixat clar que no hi haurà "quota" de llibres en català i l'edició es basarà en la qualitat de les obres, independentment de l'idioma original. Així mateix, ha destacat la presència del segell en grans superfícies i lliberies de la costa, espais on fins ara els llibres en català no tenien excessiva distribució.

L'aposta de Grup 62 és ambiciosa i per aquesta raó ha invertit 120.000 euros en la campanya de màrqueting del segell, a més de fer una promoció per la qual per cada vuit llibres comprats de la col·lecció es regalarà una ipod.
L'editora de labutxaca, Eugènia Broggi, ha remarcat l'actitud "independent" del segell, que no estarà marcat pels èxits dels "segells tradicionals" del grup i, en aquest sentit, ha dit que publicar 'El cor és un caçador solitari', de Carson McCullers, és una "declaració d'intencions". Broggi ha dit que amb aquest segell de butxaca "treballem amb les mateixes eines" que les editorials en castellà i ha assegurat que el catàleg de labutxaca serà "variat", en què no es descarta que en un futur apareguin inèdits de manera directa.

Eugènia Broggi ha assegurat que preveuen vendre una mitjana de 4.000 exemplars per cada títol del segell i ha ressaltat que "no té sentit que els títols de butxaca venguin menys que la seva edició normal". Grup 62, el fons en català de la qual és d'uns 7.500 títols, està formada pels segells Edicions 62, Empúries, Selecta, Proa, Destino, Planeta, Columna, Pòrtic, Timun Mas, Mina, Salsa Books, Sagarmata, Art 62, RACC-62, Península, Luciérnaga, El Aleph, Quinteto i Talismán, al qual se suma labutxaca.

dimarts, de juny 12, 2007

interessant (del bloc de pere meroño)

dilluns, 11 de juny de 2007 | 09:19h

Ja fa una colla d’anys que opera un web dedicat a la difusió i coneixement de la llengua catalana.

Tot imitant una iniciativa prou reeixida en anglès, Rodamots tria un mot per dia, ens el defineix, l’il·lustra amb un exemple procedent ben galdós i llegidor mitjançant un text literari o periodístic, i s’acomiada amb la cita d’un autora o autor conegut.

Un dels darrers mots foucurda” (f) borratxera, embriaguesa. I s’exemplificava amb un text de l’Empar Moliner, i tancava amb una frase d’en Sergi Pàmies.

Quan m’hi vaig apuntar fa 2 anys, érem poc més d’un miler, ara, en som més de 7.000.

Si voleu fer costat a una eina cabdal que tracta de difondre i millorar el coneixement i l’ús de la nostra llengua, des de València i amb un gran respecte per totes les variats dialectals, teniu a l’abast, mitjançant subscripció de franc, Rodamots.

Què espereu per apuntar-vos?

practicarem llengües

PA' PRACTICAR L'ANGLÉS
Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.
As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sèquia.

Com excrement per via fluvial.
Like excrement by waterwall.
Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no s´encontra.
Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!
The Mother who goes!
La mare que va!
Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.
Throws more a fig´s hair...
Tira més un pel de figa...

Next to nothing says the newspaper.
Casi res diu el diari.
What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!
And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!
I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foraet!
Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?
Rebowls how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!
The fig of your aunt in lorry's wheel.
La figa ta tia en rodes de camió.
I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!
The mother who has give birth!
La mare que t'a parit!
Go to do the wank!
Ves te'n a fer la mà!

Young jaca, old car, exhausted the car.
Aca jove, carro vell, desfet el carro.
Ai if your you wanted and I left myself…
Ai si tu volgueres i jo em deixara…

The thing has testicles!
Te collons la cosa!

The brother of your father is your uncle?
El germà de ton pare és tio teu?
If she is ugly but she wags it, good! If she is fat but she does well,
also! If she is pretty but wants love, worse!
Si és lletja però la meneja, bona! Si està grossa però ho fa be, també!
Si està bona però vol amor, pijor!

catarroja descoberta!!!!

Això no ho havia pensat ningú fins que no han fet aquesta tesi...


Una tesis doctoral refleja que el golf se usa de excusa para urbanizar




Gerentes de campos de golf, jugadores y población en general coinciden en afirmar que en la provincia de Alicante «el golf se utiliza como excusa para urbanizar», según refleja una tesis elaborada por la profesora de la Universidad Miguel Hernández, María Ascensión Molina.

Análisis de la implantación de campos de golf en la provincia de Alicante desde las perspectivas ambiental, económica y social, es el resultado de una encuesta de opinión desarrollada sobre jugadores, gerentes y población.

Los colectivos encuestados aseguran mayoritariamente que un campo de golf mejora el entorno de una urbanización. Como conclusión final, refleja que los campos de la provincia «generan una actividad económica apreciable que puede desarrollarse de forma sostenible, pero para eso es fundamental que mejore su comunicación a la población en cuanto a sus

dilluns, de juny 11, 2007

i a partir d'ara...


HELP!!!!

això faltava!!!!

Després d'aquest llarg parèntesi, eleccions (sense comentaris), final de curs, etc... ja sols faltava això.
Divendres, última hora, cap a casa a per llibres a Ali i Truc, a pels taulells, a l'Abdet i després a Santa Pola i .... Tot a fer la mà!!!! Tres graons en un, giró de peu i regolant per terra, esquinç al turmell i quinze dies de baixa i tantes coses per fer.
Qui és desgraciat amb els collons entropessa!

p.s. si més no actualitzaré una mica aquest abandonat bloc.