Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
dissabte, de febrer 16, 2019
diumenge, de gener 29, 2012
25 anys de la mort de J.V. Foix.
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
(...)
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
El Port de la Selva,
Nadal de 1953
Avui es commemoren els vint-i-cinc anys de la mort del poeta · La xarxa li ret homenatge · La Fundació J.V. Foix fa una lectura de poemes davant de la seva tomba · Quaderns Crema recupera 'Sol, i de dol', un dels seus llibres majors i més coneguts
Notícia a Vilaweb
diumenge, de desembre 18, 2011
Una llarga i persistent imposició...
Pel seu interés recomane la lectura d'un article al Levante-emv sobre el paper de la inquisició espanyola en la repressió de tot allò fora de la seua manera estreta de veure el món. A propòsit de la publicació de En nom de Déu: La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (Edicions del Bullent), de l'historiador Albert Toldrà
http://www.levante-emv.com/valencia/2011/12/18/brutal-oficio-inquisicion/865945.html
http://www.levante-emv.com/valencia/2011/12/18/brutal-oficio-inquisicion/865945.html
dimecres, de novembre 03, 2010
L'estany de foc - Silvestre Vilaplana
Vaig llegint aquesta novel·la que t'atrapa des de la seua dedicatòria: "Per a Ariadna i Arnau, perquè siguen conscients que la nostra ha estat sempre una llengua d'oprimits, però també una llengua de resistents."Notícia a l'AVUI
Entrevista a CERCLE.CAT
dissabte, d’abril 17, 2010
dimecres, d’abril 14, 2010
Josep Pla. El carrer Estret.
"I això és tot el que jo sabria dir després d'una investigació preliminar del carrer en el qual hauré de viure. És certament ben poca cosa, però si se'm permetés faria una confessió: les "poques coses" cada dia m'apassionen i m'agraden més. Estic tan fatigat de constatar que darrera de les "grans coses" no hi ha absolutament res, que tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les seves dimensions externes."
dilluns, de febrer 22, 2010
Espriu, vint-i-cinc anys.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
-
- Oh, que cansat estic de la meva
- covarda, vella, tan salvatge terra,
- i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
- nord enllà,
- on diuen que la gent és neta
- i noble, culta, rica, lliure,
- desvetllada i feliç!
- Aleshores, a la congregació, els germans dirien
- desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
- així l'home que se'n va del seu indret",
- mentre jo, ja ben lluny, em riuria
- de la llei i de l'antiga saviesa
- d'aquest meu àrid poble.
- Però no he de seguir mai el meu somni
- i em quedaré aquí fins a la mort.
- Car sóc també molt covard i salvatge
- i estimo a més amb un
- desesperat dolor
- aquesta meva pobra,
- bruta, trista, dissortada pàtria.
- Espriu a Vilaweb
- Celebrant Espriu a la blocosfera
- Espriu a llibertat.cat
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble»
per sempre més al servei d'aquest poble»
Per a saber-ne més:
Selecció de poemes a càrrec d'Albert Folch
Selecció de poemes musicats a Musicadepoetes.cat
Ruta literària per Sinera
Entrevista de Joaquín Soler Serrano al programa 'A fondo'
Intervenció d'Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price (1970)
diumenge, d’octubre 04, 2009
La Comtessa de Vagar vs. La Comtessa de Tornabous
És el que té això de portar diverses lectures al mateix temps. La casualitat ha fet que aquests dos personatges, la Comtessa de Vagar i la Comtessa de Tornabous, es creuen el mateix dia.La història és la mateixa als dos llibres, un personatge golafre que balafia tota la seua fortuna en àpats suculents, cau en la misèria i es posa a demanar almoina, li ofereixen pa amb nous i contesta:
- "Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra la senyora de Vagar!"
- "Si jo hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la comtessa de Tornabous!"
-Era el prodigi de les paraules, el resum de tota la faula en un parell de versos que ens quedarien gravats al cap per sempre més, la lliçó poètica i moral, el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap esclexa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir. (E. Teixidor, Pa Negre)
-Els relats tenen també, dins la comunitat rural, la funció d'esbarjo, d'entreteniment. Per uns moments, hom oblida la feina de cada dia i s'obre un món d'imaginació, de fantasia. Deixem de tocar de peus a terra i ens posem a somniar desperts (...). De la mateixa manera, doncs, que els nostre cos necessita un descans físic, a l'ànima li'n cal un d'espiritual. Un poble sense relats fantàstics- que no somniés despert- fóra un poble sense il·lusió, un poble sense futur. (Pep Coll, Quan Judes era fadrí...)
dilluns, de juliol 27, 2009
INCERTA GLÒRIA - "The uncertain glory of an april day"
Ja ho deia la setmana passada Sebastià Alzamora a l'Avui que calia llegir Incerta Glòria no sols per recuperar la memòria sinó sobretot la dignitat.Ho he fet, i tret d'algunes alusions catòliques, sí que la veig com la gran novel·la de la guerra i de la joventut i també de la postguerra i la pèrdua de la joventut.
"... la fam, la misèria i la desesperació d'aquells anys mentre les ràdios vomitaven discursos triomfals i se succeïen les commemoracions i les parades victorioses, ¿qui sabrà dir mai tot això?"
"... envejava els que havien mort a la guerra, que morint abans dels trenta anys no havien traït la seua joventut, que s'havien refusat a envellir, que no coneixerien mai l'angoixa d'envellir i no caurien mai als peus de la Mentida que és la reina del món."
Més informació a Lletra i a Vilaweb
diumenge, de maig 31, 2009
VIDA PRIVADA Josep Maria de Sagarra
VIDA PRIVADA Josep Maria de Sagarra
EDICIONS PROA, S.A.
Col·lecció: A Tot Vent, 201
Pàgines: 416
Any d'edició: 2007
La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. D'ençà la seva publicació, ara fa 75 anys, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible. Per aquesta raó, Edicions Proa es complau a festivar el 75è aniversari de la novel·la amb aquesta edició especial, amb textos de Lluís Permanyer i de Xavier Pla. Ressenya de LLibres.cat
Una altra ressenya aquí a Sega de mots
Una altra ressenya aquí a llibròfags
Una altra ressenya aquí a Corpus literari Ciutat de Barcelona
Una altra ressenya aquí de Carles Miró Bloc de Manuel Trallero
Entrevista a Joan de Sagarra a Vilaweb
divendres, de novembre 09, 2007
Colom, Servent, ara Llàtzer de Tormos i l'autor de la Celestina,... em roda el cap!!!
Després de les convincents qüestions sobre la falsificació de la història proposades per Bilbeny, em sembla que això és tensar massa la corda, hi ha qui ja veu conspiracions per tot arreu.
Convindria no passar-se'n alhora de reclamar-los les glòries als castellans, nosaltres d'aquestes en tenim en història, art, literatura, etc... sols necessitem mostrar-les i que tots les coneguen, ens fan falta uns mitjans de comunicació veritablement nacionals per crear els nostres propis referents; cal mirar el futur sinó en lloc de preocupar, farem riure.
Com que n'hi ha que es resisteixen a creure que les dimensions de l'apropiació de la nostra història, la nostra literatura i el nostre art siguin tan descomunals, aquí deix unes dades d'una altra obra del segle d'or que els valencians van donar a la literatura catalana i que la Corona espanyola va fer desaparèixer i convertir en castellana:
Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.
A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu "Con los argumentos nuevamente añadidos" . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.
Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.
Au, que ho gaudiu dient que tot açò són invencions d'en Bilbeny sense haver d'esperar que en facin un llibre! Per cert, que en aquest cas l'investigador és l'Alejandro Sendra.
"La vida de Llàtzer de Tormos" no és "La vida de Lazarillo de Tormes", ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca. Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel·la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà.
Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies.
Aquestes són algunes de les tesis que defensen els responsables de la present edició. L’estudi preliminar de l’historiador Jordi Bilbeny, però, va més enllà, plantejant que una part substancial del Siglo de Oro de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la "Celestina" a "La vida de Lazarillo de Tormes").
http://llibresindex.com/llibresindex/node/324
Convindria no passar-se'n alhora de reclamar-los les glòries als castellans, nosaltres d'aquestes en tenim en història, art, literatura, etc... sols necessitem mostrar-les i que tots les coneguen, ens fan falta uns mitjans de comunicació veritablement nacionals per crear els nostres propis referents; cal mirar el futur sinó en lloc de preocupar, farem riure.
LA CELESTINA també es va escriure en català!
per Talaiòtic Divendres, 9 de novembre de 2007 a les 16:56
Com que n'hi ha que es resisteixen a creure que les dimensions de l'apropiació de la nostra història, la nostra literatura i el nostre art siguin tan descomunals, aquí deix unes dades d'una altra obra del segle d'or que els valencians van donar a la literatura catalana i que la Corona espanyola va fer desaparèixer i convertir en castellana:
Una sèrie d'articles d'Alejandro Sendra sobre aquesta obra d'origen absolutament misteriós deixen clara també la ma de la censura, la reelaboració dels textos i la desaparició de l'original. Del seu suposat autor, Fernando de Rojas, no se'n coneixen gaires dades ni cap altra obra.
A La Celestina i la llengua catalana escriu: "La primera edició coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l’autor, i on hi diu "Con los argumentos nuevamente añadidos" . És a dir, que hi va haver almenys una edició anterior hui desaparescuda". La llista de catalanades i errors de traducció que apareixen a l'obra de La Celestina és espectacular.
Sendra fa Dues reflexions més sobre La Celestina en què es demana sobre la localització geogràfica de l'acció de l'obra, i sembla que en aquella època a Toledo i Salamaca deien "¡Ce!", i des dels terrats de les seves cases es podia "gozar de la deleytosa vista de los navíos". En un segon article sobre la localització temporal i geogràfica de l'acció de La Celestina en Sendra es fixa en la menció d'un Eclipsi que es fa a l'obra, i que podria coincidir amb l'eclipsi total que va ser visible a tota la costa valenciana el 29 de juliol de 1478, de Castelló a Alacant. Finalment, Sendra aprofundeix en un nou article amb el tema dels "navíos" de la Messeta i denuncia que fins i tot quan és evident la localització catalana de La Celestina els castellans s'ho fan venir bé per no mencionar-ho i estan disposats a admetre Lisboa abans que València o Castelló.
Au, que ho gaudiu dient que tot açò són invencions d'en Bilbeny sense haver d'esperar que en facin un llibre! Per cert, que en aquest cas l'investigador és l'Alejandro Sendra.
El "Lazarillo de Tormes" va ser escrit en català
per Nules85 Dijous, 8 de novembre de 2007 a les 14:20
"La vida de Llàtzer de Tormos" no és "La vida de Lazarillo de Tormes", ni el protagonista neix al riu Tormes ni la narració passa a Toledo ni a Salamanca. Llàtzer neix al lloc de Tormos (Marina Alta) i la seua vida s’esdevé a València i a Gandia. La narració és el testimoni que el protagonista adreça al Pare d’Òrfens de València per assabentar-lo dels amos a qui ha estat afermat. La novel·la, de la qual no coneixem l’autor, malgrat que s’especula que pot ser l’humanista Joan-Lluís Vives o l’escriptor Joan Timoneda, fou escrita originalment en llengua catalana i posteriorment retocada i traduïda al castellà.
Les edicions castellanes de "La vida de Lazarillo de Tormes" són possiblement edicions d’estat i l’obra, que presenta una lectura simbòlica en clau política, és una al·legoria de la revolta de les Germanies.
Aquestes són algunes de les tesis que defensen els responsables de la present edició. L’estudi preliminar de l’historiador Jordi Bilbeny, però, va més enllà, plantejant que una part substancial del Siglo de Oro de la llengua castellana podria ser una apropiació en bloc d’autors catalans (de Joan Timoneda a Miguel de Cervantes o de la "Celestina" a "La vida de Lazarillo de Tormes").
http://llibresindex.com/llibresindex/node/324
diumenge, de setembre 30, 2007
TIRANT LO HEAVY del bloc Esclafamuntanyes
per a qui li agrade l'excés, la crònica del País és espectacular.
Entreu, entreu i llegiu la crònica que fa el periòdic El País de la versió que s'han muntat a Berlín el Calixto Bieito i el Carles Santos del Tirant lo Blanc... ho titulen "Una mascletà artúrica", i pel que conten ha sigut una bogeria espectacular. Dóna unes immenses ganes de viure-la...
Beth fent de Carmesina mig en pilotes? Castellers? Bou embolat? El text de Martorell-Galba-qui siga, en versió immaculada? Diafebus i Carmesina follant? El rei de Tunísia ofegat amb l'aparell del gota a gota... un Duc de Macedònia cagat a Eduardo Zaplana?
Tirant dóna per a molt, per a tot i per a més. Una alegria que els alemanys l'hagen conegut pel costat més transgressor...!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
