Després de veure el vídeo de l'hora del lector i el post entusiasta de Xavier Aliaga tenia ganes de llegir aquesta novel·la, o millor aquest tros de vida i història, patiment i superació.Ara, després d'alguns mesos d'haver-la paït encara impressiona aquest volum monumental. I més encara quan s'estableixen alguns paral·lelismes entre la situació actual del jutge Baltasar Garzón, vegeu el post de Vicent Partal d'avui a Vilaweb, i alguns dels protagonistes com el comunista Krímov empresonat a la presó de la Liubianka i que no se'n sap avenir de com és que està sent processat, ell que havia dut a tants a la presó durant les porgues de 1937.
L'individu contra l'ESTAT, nacionalsocialista o estalinista tant fa, el silenci i la por a la repressió, l'ànsia de llibertat i les petites lluites de les persones sota l'amenaça de la guerra.
Al final, després d'un llarg hivern rus, arribarà la primavera.
El nacionalsocialisme havia creat un nou tipus de presoner polític: el dels criminals que no havien comès cap crim.
(...) Se'ls acusava de ser sospitosos de poder ser-ho. (
La relació de desequilibri entre la fragilitat del cos humà i la potència colossal de l'Estat se li va aparèixer en la seva concreta i imponent realitat; va tenir la sensació que l'Estat el mirava fixament a la cara amb uns ulls enormes, clars. D'un moment a l'altre s'abalançaria contra seu, i ell, fent carrisquejar les dents, deixaria anar un gemec, un crit i desapareixeria per sempre.
Indispensable.
PS: Pel camí s'han quedat altres lectures com Noverint Universi de Joan Andrés Sorribes, l'antologia Els altres mons de la literatura catalana, Les quatre estacions de Piera, Monjo i Mora, El nou Atles d'Història de l'Enciclopèdia, a més d'exàmens, grips, etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada