Ja ho deia la setmana passada Sebastià Alzamora a l'Avui que calia llegir Incerta Glòria no sols per recuperar la memòria sinó sobretot la dignitat.Ho he fet, i tret d'algunes alusions catòliques, sí que la veig com la gran novel·la de la guerra i de la joventut i també de la postguerra i la pèrdua de la joventut.
"... la fam, la misèria i la desesperació d'aquells anys mentre les ràdios vomitaven discursos triomfals i se succeïen les commemoracions i les parades victorioses, ¿qui sabrà dir mai tot això?"
"... envejava els que havien mort a la guerra, que morint abans dels trenta anys no havien traït la seua joventut, que s'havien refusat a envellir, que no coneixerien mai l'angoixa d'envellir i no caurien mai als peus de la Mentida que és la reina del món."
Més informació a Lletra i a Vilaweb
2 comentaris:
Encara no he llegit mai aquest llibre, ara mateix l'apunto a la llista.
quin gran llibre
Publica un comentari a l'entrada