diumenge, de maig 25, 2008

X ANIVERSARI CASAL JAUME I D'ELX




Anit vam celebrar el desè aniversari del casal Jaume I d'Elx.

Vam gaudir de la conversa i de la companyia dels premiats i amb ells vam viatjar des de l'Ítaca de Salvador Valero fins al conte sobre el camp de concentració nazi que ens va regalar Isabel Clara Simó passant pel compromís amb Elx i el País Valencià d'Alfons Llorens.

Vam riure amb el monòleg de Marian Díez i vam escoltar les cançons d'Enèsima Veu, potser amb un repertori no gaire adequat per un sopar. No es pot fer la revolució amb la panxa plena.

Finalment cap a la 1:30 de la matinada vam tornar cap a casa després d'haver-nos retrobat amb la nostra gent.

Per molts anys, Casal Jaume I.

dijous, de maig 08, 2008

Els profes també tenim una vida, una opinió i un compromís.

A propòsit de la sortida de l'armari dels autors del bloc MIREIA.

Mira, m'ha fet gràcia que s'haja resolt el misteri, i més gràcia em fa que de veritat siguen profes i a més de la Franja.

Ho podeu llegir tot en aquest post del bloc de Saül Gordillo.
Llegiu, llegiu i viatgeu a l'univers de Mireia a partir dels enllaços de l'article i descobrireu les raons d'aquest fenomen de la catosfera; per a majors de 18 anys.

sgordillo | Observatori internauta | dimarts, 6 de maig de 2008 | 14:12h
La catosfera ha permès que alguns ciutadans diguem-ne "desconeguts" hagin construït uns personatges, que s'hagin conreat un públic fidel i hagin guanyat influència i notorietat. L'originalitat, el talent i l'obstinació són determinants a l'hora d'obtenir alguna d'aquestes coses a través d'un bloc. En el cas que ara ens ocupa, la gràcia és que els seus autors eren "anònims". Han mantingut el secretisme de l'autoria, però no han parat d'escriure. Van parlar de l'Estatut amb molt de pebre, amb les calcetes sempre a mà, construïnt un relat que enganxava perquè contenia ironia i un to divertit, però al mateix temps una opinió molt fonamentada des del sobiranisme i un treball d'enllaços i referències documentals envejable. La qüestió és que finalment els amics del bloc Mireia, Manel Riu i Mir Roy, surten de l'armari. Ho faran amb motiu de la presentació del seu llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), el dimecres, 21 de maig, a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Catalònia de Barcelona. Allà sortejaran les mítiques calcetes del pollet (foto). Aquests professors de la Franja de Ponent han estat anys d'incògnit darrere d'un dels blocs d'èxit de visites de la catosfera, combinació de conya, sexe picant i sobiranisme polític. Van sortir de l'armari dissabte en el programa de COMRàdio de Mònica López. Ara els seus seguidors, que no en són pocs, podran conèixer-los en viu i en directe. Un privilegi que jo vaig tenir fa més d'un any, un dia de pluja a Barcelona després que em fessin un xat-entrevista collonut. Molta gent em preguntava qui era la Mireia, i he hagut d'estar mesos mantenint la confidencialitat. Mesos mossegant-me la llengua en les coverses de blocadictes. És una? Són dues? És un home? És una parella? Realment és profe? O és una alumna que va de profe? Està bona? És tan catxonda com sembla? Etcètera. Totes aquestes preguntes i moltes més [Per què el meu cony es diu "carlitos"] tindran la seva resposta en la presentació del seu llibre a Barcelona. I els que sigueu del Maresme i tingueu més paciència, espereu a una presentació que es farà a Sant Pol de Mar i a la qual m'han convidat a participar-hi. D'això se'n diria la primera "desvirtualització sorpresa" de la catosfera.

diumenge, d’abril 27, 2008

ALACANT 26 D'ABRIL: SÍ A TV3



Molta gent i molt bon ambient, he saludat amics, companys i coneguts a la majoria de blocs, a Esquerra, Psan, Bloc, l'EI i la gent del Baix Vinalopó.
En un altre moment ens hem arribat a trobar 5 oriünds de Rotglà davant de l'estació de trens.
Malgrat la febre i després de participar a la IX Olimpíada d'Història de la literatura a Mutxamel durant tot el dia hem marxat cap a casa, sense veure el final, cap a les 20:30h.
Encara quedava recollir la família d'un aniversari i tots cap a casa.
Els dissabtes no eren per descansar?

dimecres, d’abril 23, 2008

ALIMARA: CANÇONS I DANSES DEL PAÍS VALENCIÀ



Recentment vaig comprar per un preu ridícul aquest vinil amb carpeta doble i unes petites joies de fa 30 anys, com sé que alguns costeruts passeu per aquí us deixe les cançons de la nostra comarca.

CANÇÓ DE BATRE- BARXETA
L'assot i la ferradura,
la ferradura i l'assot
fa anar l'animal al trot
i fa la palla menuda

L'U - XÀTIVA
Ma mare em diu que em farà
jupetí i faixa de seda;
tota la vida he sentit:
"Gos que lladra no mossega"

Una llauradora plora
a la vora d'un sequiol
i un llaurador la consola
amb una fulla de col

Quan Santa Anna s'encapota
i Vernissa fa capell,
llaurador si vas a l'horta
torna a casa i fes cordell

Els dansers de la Triaca
porten mocador d'a duro
algun dia portaran
la tafarra del meu burro

JOTA DE QUINTOS - EL GENOVÉS

Els quintos quan se n'anaren
digueren "Adiós Alzira"
les fadrines respongueren
"Adiós quintos de ma vida".

En este carrer està
la que diu que trenta en té
vint-i-nou que no la volen
i jo que me la deixaré.



CANÇÓ DE BATRE - ROGLÀ

Jo tenia un conill roig
i ma mare no ho sabia;
jo li pegava calbots
per veure si xillaria

divendres, d’abril 11, 2008

GUILLEM AGULLÓ

Aquesta és una de les coses que podem fer per demostrar que no oblidem.

"El proper divendres farà 15 anys de l'assassinat del jove Guillem Agulló. Fou l'11 d'abril del 1993 quan aquest jove antifeixista de Burjassot (l'Horta) fou apunyalat mortalment. El seu assassí només complí quatre anys de condemna i recentment es presentà a les darreres eleccions municipals per una partit d'extrema dreta.

Enguany, 15 anys després del seu assassinat, aquesta impunitat s'ha saldat amb més de 600 agressions al País Valencià com les darreres pallisses a immigrants gravades en vídeo, la punyalada que gairebé li costa la vida a un jove de València, l'esvàstica gravada en la cara a un altre jove a Castelló o les desenes d'atacs contra centres socials, llibreries, seus de partits polítics i altres locals de tot tipus. I tot, davant la indiferència mediàtica i governamental que caracteritza aquest país.

Per aquest motiu diversos companys blocaires ens hem decidit a llançar una crida per al proper divendres 11 d'abril. Es tracta d'escriure aquest dia, o durant el cap de setmana, un apunt amb el títol '15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ'. D'aquesta manera, unint i multiplicant les nostres veus, posarem la nostra engruna de fermesa contra el silenci i la vergonya.

En record de Guillem Agulló.
Perquè el següent podem ser qualsevol de nosaltres.
"

divendres, de març 21, 2008

MUSIQUETES.CAT

El projecte Musiquetes per la Bressola

Aquest projecte musical vol reconèixer la Bressola, ajudar a divulgar la seva tasca, i si és possible fer una aportació al seu creixement. I tot plegat ho vol fer amb unes quantes premises bàsiques:

  • Prendre com a base la música popular i tradicional de tots els territoris de parla catalana.
  • Com que es tracta d’un treball relacionat amb les escoles catalanes de la Catalunya del Nord, no s’oblida del component pedagògic: es tracta d’un CD per cantar, però no només per a infants.
  • Fer una aportació de qualitat i original al panorama musical del país. Per això compta amb un bon grapat de músics i intèrprets reconeguts


Un projecte artístic, original i de qualitat

De bon principi s'ha volgut que el projecte del CD de la Bressola sigui una proposta artística original i de qualitat, que representi per si mateixa una aportació al panorama musical del país. Per això no es va voler treballar en un format de CD recopilatori que convencionalment es fa per recaptar fons per a causes diverses. Aquest CD és un treball de recerca musical, de relectura del patrimoni de la música popular i tradicional i de formulació de noves sonoritats.

La direcció artística del projecte musical ha estat responsabilitat de la Núria Lozano (La Carrau), en Marc Serrats i en Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis), tots tres músics reconeguts dins el seu àmbit d’actuació. El projecte ha comptat amb nombrosos músics convidats de tot els Països Catalans que han aportat el el seu toc personal a cadascuna de les peces. La supervisió de l’equip de la discogràfica Propaganda pel Fet, que s'ha encarregat de tot el procés previ i posterior a l'enregistrament i la seva edició, ha estat un element de qualitat que ha ajudat a materialitzar l'èxit del projecte.


diumenge, de març 09, 2008

El Pirineu a la xarxa - vilaweb d'avui

Un diari en línia i una plataforma de blocs informen de l'actualitat d'aquesta part del territori

Una plataforma de blocs i un diari en línia han irromput fa poc a la xarxa amb l'actualitat informativa dels Pirineus. Són projectes d'Edicions Salòria, que ha debutat recentment a internet amb la intenció de consolidar-se com el principal grup de comunicació pirinenc. Blocairesdelpirineu.com aplega blocaires d'aquesta part del territori, amb coses a dir sobre la realitat política i social, i també amb blocs de caire més personal. El diari en línia Viure els Pirineus és hereu de la revista en paper que du el mateix nom, i inclou principalment notícies locals, tant de política, com socials i culturals.

Dirigit pel periodista de la Seu d'Urgell Marcel·lí Pascual, el diari ambiciona cobrir l'actualitat de la vegueria de l'Alt Pirineu, i té corresponsals a diferents comarques.

Una de les seccions amb és èxit del diari és la de vídeos, que inclouen reportatges de tot tipus, des de literatura fins a fenòmens meteorològics, passant per esdeveniments culturals.

A la publicació també hi ha un recull de recursos sobre turisme, costums i tradicions dels Pirineus, i un directori de les poblacions del territori.

dissabte, de març 08, 2008

JOSEP PLA - EL QUADERN GRIS A LA XARXA - VILAWEB

DISSABTE, 08/03/2008 - 06:00h

Xarxa de Mots estrena avui la publicació del dietari de Pla en un bloc, quan fa noranta anys que l'escriptor el va començar a escriure

El 8 de març de 1918, Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981) va començar un dietari de joventut, que va anomenar 'El quadern gris'. Les entrades d'aquest quadern es van allargar fins el 15 de novembre del 1919, just abans que Pla marxés a París com a corresponsal del diari La Publicitat. Avui, noranta anys després de l'inici d'aquest projecte, l'associació Xarxa de Mots comença també la publicació d'aquest dietari en un bloc. 'El quadern gris' al bloc s'anirà publicant coincidint amb les dates del dietari.

Segons expliquen els responsables de Xarxa de Mots: 'Amb les mateixes dates en què Josep Pla va anotant impressions i pensaments dels anys 1918 i 1919 –anys finals del seu aprenentatge i d’inici en l’activitat periodística i literària–, aquesta versió bloc reproduirà els textos originals íntegres de 'El quadern gris', acompanyats de fotografies i altra documentació complementària.'

Per seguir amb més facilitat l'edició digital de 'El quadern gris', Xarxa de Mots ha creat un butlletí electrònic a través del qual tothom que s'hi subscrigui rebrà els paràgrafs inicials de l’apunt diari de Pla, amb l’enllaç a la pàgina del dia. La subscripció és de franc. El projecte es fa en col·laboració amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

Una obra imprescindible

'El quadern gris' és una de les obres imprescindibles de la literatura del segle XX, segons Josep Maria Castellet, crític literari, editor i estudiós de l'obra. El llibre es va publicar íntegre per primera vegada l'any 1966 a Destino, com a primer volum de l'Obra Completa de Josep Pla. Incloïa una extensa introducció de Joan Fuster.

En paraules de Fuster, 'El Pla escriptor és un dels intel·lectuals més perseverants, infatigables i —a la seva manera— meticulosos que mai hagin nascut als Països Catalans. Tota la seva vida s'ha consumit en literatura, o s'hi ha traduït.' En l'inici de l'estudi, l'assagista de Sueca compara Pla amb Llull, per l'abast d'ambdues obres: 'Garbellant bé la història sencera de la literatura catalana, l'únic exemple de facúndia i de força creadora que en podríem extreure, similar al de Josep Pla, seria el de Ramon Llull. Llull fou un grafòman esperitat i genialoide, i Pla ha estat, fins avui mateix, un grafòman reticent i púdic. Tant se val, la diferència —i qualsevol altre diferència. En tots dos casos, el resultat constitueix un bloc enorme d'escriptura, sòlid, decisiu. Per a una llengua d'àrea petita i d'una subsistència literària tan intermitent i confusa com és la nostra, aquesta mena d'excepcions ciclòpies, agradin o no, són fites memorables.'

I també: 'Pla ha descrit cada dia allò que l'atzar de cada dia li posava al davant. Ho ha descrit, o escrit, 'tot': la mòdica anècdota de cafè de Palafrugell, una frase captada al vol, les peripècies d'un viatge, els trets de qualsevol cara, un color fugaç de cel, la política i les collites, la xafarderia d'una tertúlia, una escena de carrer; literalment tot. No hi ha res que sigui insignificant per a ell, com a matèria d'escriure. (...) 'El quadern gris' n'és una mostra. D'aquesta paperassa oculta i incontinent, torrencial, es desprenen, reelaborats, els textos que arriben a la impremta.'

M. S.

tornada del parèntesi

Calor, fred, salut, mal de queixal-extracció, ensenyar, exàmens-correccions, política, campanya electoral, el País Basc, ETA. El millor i el pitjor s'ajunten durant uns dies i fan que un se n'allunye i mire amb perspectiva. Viviu i deixeu viure redéu!!!!
Calor, fred, salut, mal de queixal-extracció, ensenyar, exàmens-correccions, política, campanya electoral, el País Basc, ETA. El millor i el pitjor s'ajunten durant uns dies i fan que un se n'allunye i mire amb perspectiva. Viviu i deixeu viure redéu!!!!

dimecres, de febrer 20, 2008

ENCICLOPEDIA.CAT, UNA NOVA EINA


DE VILAWEB D'AVUI

Avui l'Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar a internet de franc. L'obra, que va començar a publicar-se fa quaranta anys, ha estat fonamental per a la cultura i la normalització lingüística del nostre país. Ja feia deu anys que es podia consultar a internet, des del portal grec.net, però per subscripció. Però ara, sota el nom l'enciclopèdia.cat, s'ofereix a tothom gratuïtament, amb els continguts de la 'Gran Enciclopèdia Catalana', del 'Gran Diccionari de la Llengua Catalana' i de 'Encyclopaedia' (en anglès), amb un sistema de navegació molt complet que, segons els responsables, no té parió en cap més enciclopèdia en línia.

DEL LEVANTE-EMV D'AVUI
Europa Press, Barcelona
La Gran Enciclopèdia Catalana es pot consultar des d´ahir per Internet de forma gratuïta en la web «enciclopèdia.cat» gràcies a una «iniciativa privada» «estrictament cultural» de la Fundació Enciclopèdia Catalana, que té una «dimensió equivalent» a l´aparició de l´enciclopèdia en paper fa 40 anys, segons va explicar el president de la fundació, Agustí Montal.
El projecte «L´Enciclopèdia» contindrà, a la fi de 2010, un total de 575.000 entrades, 250.000 connexions hipertextuals internes i 50.000 fotografies, xifres que la convertiran en una de les millors enciclopèdies del món.
De moment, el projecte ja conta amb un total de 270.000 documents entre la Gran Enciclopèdia Catalana posada al dia, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i 30.000 articles de la Gran Enciclopèdia Catalana en anglès. Fins a llavors, el pressupost anual de 300.000 euros propiciarà que un equip de manteniment, format per quatre persones, actualitze permanentment la base de dades i renove el 40% dels articles que conté l'enciclopèdia.

divendres, de febrer 08, 2008

AVANCEM DEL NORD AL SUD

No tot seran males notícies i he vist això al racocatala.cat, endavant cap a una situació normal.
Dimecres, 6 de febrer de 2008 a les 14:00
Informa: Guillem
perpinya_50.jpegEl consistori de Perpinyà ha començat a aplicar la resolució aprovada l'octubre de 2007 en la que va decidir per unanimitat traduir al català la major part de la senyalització de les vies que passen per l'interior de la vila. Perpinyà, que destinarà un pressupost anual d'entre 150.000 i 450.000 euros a aquest fi, fa coincidir aquesta acció amb la capitalitat de la Cultura Catalana 2008.

Així doncs la vila de Perpinyà disposa ja dels primers cartells amb retolació bilingüe català-francès als seus carrers, tal i com informa avui Vilaweb Catalunya Nord. L'aplicació d'aquesta resolució de l'Ajuntament de Perpinyà coincideix amb la Carta feta pública aquesta setmana pel Consell General dels Pirineus Orientals en el sentit de considerar de forma oficial la llengua catalana com a llengua de la Catalunya del Nord.


Notícies relacionades:

NAT, PUNT FINAL

Aquesta setmana he rebut l'últim número de la revista NAT, a la imatge, a la qual estic subscrit des dels seus inicis emocionants.
Molt interessant una publicació d'àmbit dels Països Catalans i que podies trobar arreu dels quioscos del País Valencià, el primer número el vaig comprar a l'estació d'autobusos d'Elx i l'últim el podreu trobar encara al quiosc de la Plaça dels Penjats.
He rebut també una carta on m'avisa del final d'aquesta publicació (una llàstima) i m'ofereixen seguir amb la subscripció a Descobrir (no, gràcies).
Trobe que l'empresa no aposta el suficient per aquesta publicació i sí per altres, Time Out, per les quals obtenen sucoses subvencions. Per no parlar de la manca de suport institucional amb subscripcions per als centres d'ensenyament i biblioteques públiques.
Espere tornar-vos a trobar i gaudir d'un producte semblant, amb fotografies magnífiques i amb el reflex del territori que es veu a les rutes que proposeu.

CULTURA 03 TANCA LA REVISTA NAT

l'empresa addueix que la publicació no és econòmicament viable

El grup Cultura 03 deixarà de publicar, el març vinent, la revista Nat, dedicada a qüestions de natura de Catalunya i del món a un públic no especialitzat. L'empresa addueix que la revista ha anat perdent, progressivament, lectors i ingressos publicitaris, de manera que ja no és econòmicament viable. Tot amb tot, Cultura 03 mirarà de posar la capçalera a mans d'editors, institucions o col·lectius professionals que en puguin assegurar la continuïtat.

La directora de Nat, Maria Josep Picó, ha fet un comunicat lamentant la fi de la revista, malgrat el guany que ha significat per al país en aquests tres anys d'existència. Ha representat un pas endavant de la ciència i la cultura del nostre país, ha fet caure molts tòpics, ha tingut molta acceptació al País Valencià i ha demostrat que es pot fer comunicació ambiental i científica rigorosa per a un públic no especialitzat.

El primer número de Nat es va publicar el febrer del 2005.

El bon funcionament de Sàpiens

El grup Cultura 03 en publica més, de revistes. Sàpiens, per exemple, s'ha consolidat entre les vint revistes mensuals més llegides del nostre país, amb uns 96.000 lectors, segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. I aquest mateix grup té previst de fer sortir una nova revista la setmana entrant: 'Time Out Barcelona', sobre el lleure i la cultura a la ciutat, amb una tirada setmanal de 40.000 exemplars.

dimarts, de febrer 05, 2008

Article al levante-emv d'avui

done per acabat aquest enfitament monàrquic amb un article interessant sobre el camí al qual ens vol dur una determinada visió centrípeta i castellanocèntrica de l'estat.

Jaume I o el Cid?


JESÚS PUIG Potser la disjuntiva és falsa. Potser el País Valencià és un híbrid de tots dos: del Rei En Jaume I i del mercenari don Rodrigo, àlies el Cid. Alguns diran que això és enriquidor; però com sap qualsevol criador de mules, els híbrids són estèrils, i per tant infecunds. L´hibridisme, doncs, no té futur. Per al país, és un model optimista però impossible; de cremallera avariada que, conforme avança cap a la Castella del Cid, s´obre pel darrere separant-nos de l´antiga corona d´Aragó. Ho emfatitza la Generalitat Valenciana quan constitueix un consorci amb Castella-Lleó i Castella-la Manxa per celebrar el novè centenari de la mort del Campeador, i es nega a signar un conveni amb Catalunya i Balears per recordar el vuitè centenari del naixement del Conqueridor.
Acceptar sempre de bon grat les propostes de col·laboració que bufen de ponent, i rebutjar sistemàticament les que venten de tramuntana no és cap resolució innocent, ja que pretén remarcar els nostres vincles castellans i al mateix temps afeblir els que ens uneixen amb l´antiga corona d´Aragó. Suposa una visió castellanitzada de la nostra història. Esperit menendezpidalià compartit per les tres diputacions valencianes que recolzen, per vertebradora, la Ruta del Cid unint Burgos amb València, però rebutgen l´itinerari cultural i turístic en torn de Jaume I, que des de Montpellier anés a les Balears, passant per Catalunya, Aragó i País Valencià.
De moment, el Consell ha iniciat aquest dissabte l´homenatge a Jaume I amb repic de campanes, bandes de música, discursos, sermons, mascletà i Te Deum. Religiositat aparatosa i folklore populatxer. Bé, i ara pare i pregunte: Si amb l´arribada del Papa ompliren València de banderes vaticanes, per què no han fet el mateix amb el Penó de la Conquesta que es conserva a l´arxiu històric del cap i casal? Ui, què dic ara! En fi, que ens quedem en la cotna i no arribem a la cansalada. En un dia que passa i tot torna a ser com era. Una data que s´allunya i fuig així que s´alça un bri d´aire...
[jesuspuig@hotmail.com]

divendres, de febrer 01, 2008

JAUME I 800 ANYS DESPRÉS: ACTUALITAT A INFORMACIÓN

Jaume I, el Rei fundador - HÈCTOR CÀMARA I SEMPERE

E
l 2 de febrer de l'any 1208 va nàixer a Montpeller Jaume I. Sembla mentida que la imatge i els fets d'un personatge que va venir al món fa ni més ni menys que vuit-cents anys encara tinguen ressò i siguen recordats, especialment per mallorquins i valencians. I no pot ser d'una altra manera, Jaume I va ser el fundador dels antics Regnes de Mallorca i València, és a dir, el que va dotar-los d'entitat territorial, política, cultural i lingüística.
Encara que el seu engendrament i el seu naixement van ser força especials (val la pena llegir la narració, entre llegendària i messiànica, d'aquests fets en la versió que Ramon Muntaner, mestre de l'èpica catalana, va escriure a començaments del segle XIV en la seua Crònica), la infantesa del rei va ser poc afortunada: el pare va morir quan tenia cinc anys a Muret defensant els seus vasalls càtars, va ser ostatge de l'enemic de son pare -el francés Simó de Monfort-, va ser educat pels templers i als nou anys va començar a regnar uns estats, els nobles dels quals estaven sublevats. A pesar d'aquests inicis, temps a venir va ser un dels monarques més importants de l'Europa occidental, admirat i recordat per les seues conquestes.
Els valencians li devem la creació del Regne de València com a entitat política independent, regida per un conjunt de lleis pròpies, els Furs, una de les primeres mostres de la recuperació del dret romà a l'edat mitjana (d'altra banda, com diu Joan F. Mira, pocs regnes compten amb data exacta de naixement, 9 d'octubre de 1238, i també de defunció, 29 de juny de 1307). Certament, la tasca de legislador ha estat moltes vegades bandejada per les gestes militars, molt més enlluernadores, però va ser Jaume I qui, a banda de la promulgació de privilegis i franqueses per als diferents estats de la Corona d'Aragó, va establir la convocatòria periòdica de Corts o va crear les primeres entitats polítiques municipals.
En vida de Jaume I, Elx no pertanyia al Regne de València, va ser el seu nét qui hi va incoporar la vila, però va donar les primeres passes. L'any 1265 el regne musulmà de Múrcia, protectorat de Castella, s'havia sublevat contra Alfons X. Aquest, ocupat d'apaivagar altra revolta a Andalusia, va demanar al seu sogre, el rei Jaume, que l'ajudara a sufocar la sublevació a Múrcia. El rei hi va acudir, i vila rere vila, va fer capitular tot aquest territori. A Elx va entrar el 20 de desembre i aquí va establir una colònia de persones que havien vingut amb ell. Aquesta política repobladora, d'una banda, permetia controlar de forma més eficaç la comunitat musulmana que romania a les seues terres, encara que marginats políticament i econòmica; i, d'altra, va facilitar que a finals de segle Jaume II es fera fàcilment amb tot el territori al sud de la frontera del primigeni Regne de València. Passat el temps, ja al segle XVII, Jaume I encara era considerat un fundador, i així ho recullen els historiadors locals Cristòfol Sanç i Gaspar Soler, fins al punt que aquest darrer el considera el "creador" de la Festa d'Elx.
No podem tampoc quedar-nos amb una imatge excessivament complaent d'aquest monarca. No oblidem que l'edat mitjana era una època permanentment en guerra, la crueltat de la qual no tenia miraments i, en aquest cas, l'entrada del rei a la Ciutat de Mallorca va ser una veritable matança sense contemplacions. Jaume també va ser titlat de massa sever, fama que potser va guanyar-se per les seues condemnes exemplaritzants, com ara quan va manar que tallaren la llengua al bisbe de Girona, que havia deixat anar els seus secrets de confesió, o quan el seu fill Pere, amb el benaplàcit seu, va ofegar al seu germanastre per haver defensat els interessos de la noblesa. Sense parlar de la tan discutida divisió dels regnes entre els seus dos fills. En tot cas, és indubtable que es tracta del personatge més important de la història valenciana ja que els seus fets van afectar, per a bé o per a mal, el destí de moltes persones durant segles. q

JAUME I 800 ANYS DESPRÉS: ACTUALITAT A VILAWEB

Demà farà vuit segles del naixement de Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor, anomenat el Bon Rei Jaume pels seus súbdits, va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte, doncs, farà vuit segles de l'esdeveniment. En aquest vídeo podeu veure el perfil biogràfic d'aquest gran rei: pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa (va menar la conquesta de Mallorca i de València), ans va bastir una potent administració.

També va intentar una croada a Terra Santa, però no hi reeixí.

A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és, segurament, la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana.

Crida a reproduir demà un fragment del 'Llibre dels feits' als blocs

Una bona colla de blocaires criden, de fa dies, a commemorar d'una manera especial els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, i fan aquesta proposta: que cada blocaire escrigui demà un apunt i que hi inclogui un fragment del 'Libre dels feits' (aquí en teniu el text) i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins van hissar a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

Perquè tothom pugui seguir la crida, la pàgina EstatPropi.cat brinda un penó que tothom pot incloure al bloc. N'hi ha prou de copiar el codi html que trobareu en aquesta pàgina.

Entre els blocs que secundaran la iniciativa hi ha L’home dibuixat de Xavier Caballé, Bloc Caldesplugues, Dignitat Nacional per Catalunya, Pep Roselló, Indústries i caminars, Les aigües turbulentes de Jordi Casadevall i Mails per a Hipàtia de Vicent Partal.

divendres, 1 de febrer de 2008
Jaume I: el rei que ens uneix a tots

Tots els pobles del món veneren el seu origen, i se'n serveixen per legitimar allò que són avui. 'Els nostres ancestres els gals...' recitaven, o qui sap si reciten encara, els improbables xiquets francesos de la Polinèsia mentre Bravehearth continua fent somniar els escocesos, o els Pares Fundadors són invocats en el debat electoral americà fins i tot pel primer descendent d'africans que aspira a arribar a la Casa Blanca. Ho hauríem de saber també nosaltres que demà tenim una cita amb la història, amb els vuit-cents anys rodons del rei que va assentar les bases de la nació que som avui, el Rei En Jaume.

Especialment per als valencians i els mallorquins el Rei En Jaume ho és tot. El rei fundador, 'el Barceloní' com el designaven els andalusins, ens va dur literalment ací on som. Fuster va afirmar que dir-nos valencians era la nostra manera de ser catalans. Però Nadal Batle ho va explicar d'una manera amb què encara estic més d'acord: és perquè fórem catalans que som valencians. El nostre origen és el nostre sentit. És perquè fórem que som. Fórem regnes independents per la seua voluntat, sense gens de submissió, igual els uns als altres, però també fórem i ens reconeguérem com un sol poble, especialment per la força de la llengua que ell parlava, en la qual va dictar el 'Llibre dels fets' i els Furs, la qual va portar pràcticament a cada poble que avui encara la parla. La nació que som avui, de Salses a Guardamar, no té cap arquitecte comparable a Jaume I; beu directament de la seua vida.

En el futur serem allò que voldrem ser. És el futur i no pas el passat que compta. I és pel futur, pel nostre futur, que treballem cada dia de cada any. Però un dia tan especial com demà no pot passar de llarg sense més ni més. Ni que siga perquè la batalla pel Rei En Jaume, pel 'bon rei' que la meua àvia Rita honorava fins i tot en la fosca nit de Franco, la vam guanyar, com bé explica Pau Viciano. No era una batalla òbvia, i va ser potser la principal victòria dels patricis de la Renaixença. Contra la desmemoriada València del Cid que maldaven a imposar-nos es va alçar la València de Jaume I. I amb ella l'estàtua del Parterre amb la mà del Conqueridor assenyalant Barcelona i les senyeres, qualssevol i totes, i els dracs alats als escuts, els rats-penats eixits de l'elm de qui baixà del cavall i besà la terra quan va veure voleiar sobre les portes de València les quatre barres. Avui el seu record és un cordó umbilical que ens relliga, com la mata de jonc que explicava Ramon Muntaner, perquè ni els valencians més anticatalanistes no poden esquivar la seua figura central en la història comuna de tots. I perquè la seua presència és molt més que un record històric. És una promesa de futur. Ens obliga a interrogar-nos sobre la nostra unitat i a treballar la nostra diversitat. Ens uneix.

Per això tot d'institucions de tota mena, classe i condició, li retran homenatge demà. Començant pel govern valencià i pel de les Illes i acabant per la comunitat internauta, pel nou país.cat que també assenta els seus fonaments en aquell xiquet nascut a Montpeller que va tombar per sempre cap al sud la nació que som.

dilluns, de gener 14, 2008

Barbaritats a la conselleria de...


Un amic m'ha enviat aquesta foto farcida de faltes d'ortografia, busqueu-les, no és molt difícil. Millor, no cal buscar-les, fan mal a la vista, fer-ho més malament és impossible.
El desprestigi al qual sotmeten la nostra llengua és malaltís. Volen reduir-la a un patuès mal parlat, escrit i estudiat del qual ens avergonyim.

diumenge, de gener 13, 2008

BLOCS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

DIUMENGE, 13/01/2008 - 06:00h

Neix Tradiblog, la xarxa de blocs sobre cultura popular i tradicional

La cultura popular i tradicional catalana compta, des de l’1 de gener, amb una nova eina de difusió i intercanvi d’experiències: Tradiblogs, una xarxa que agrupa 44 blocs d’arreu dels Països Catalans relacionats amb el món festiu. Impulsada pel blocaire de MésVilaWeb Bonaventura Escoda, Lo Consueta de Reus, l’agregador aplega les entrades de blocs tant destacats com La Teiera, de Salvador Palomar, Botarga, de Manel Carrera, o el mateix Consuetudinàrium, entre d’altres.

L’agregador temàtic, que va néixer amb 25 blocs i que ja gairebé ha doblat aquesta quantitat, els classifica en deu categories, segons el seu contingut, des dels que parlen preferentment de foc i diables als que se centren en el món casteller, els gegants o les tradicions.

Tradiblogs també llista les cinc últimes actualitzacions de cada bloc, amb independència de la seva data, propiciant així que aquells internautes que actualitzen menys la seva pàgina aconsegueixin la mateixa visibilitat que els que tenen més activitat.

Bonaventura Escoda lidera el projecte després d'haver-ho comentat amb d'altres blocaires especialitzats en la mateixa temàtica, que trobaven a faltar un espai que reflectís la vitalitat del món popular i tradicional.

AVUI A ELX PER TV3, UN ÈXIT DE CONVOCATÒRIA

Com molt bé explica vilaweb avui un èxit de convocatòria davant de la gent del PP. Un parell ha vingut a provocar, sense èxit i molta gent s'ha arrimat a preguntar i informar-se, molts dels quals han signat per reclamar TV3, despistats, curiosos, esquizofrènics o simplement que n'hi ha qui no sap què signa, vota, o fa.

La notícia en...

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2287_13_711763__Elche-Firmas-para-poder

http://www.laverdad.es/alicante/20080114/elche/firmas-sindic-greuges-20080114.html

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2697379
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/18545/accio/suport/tv/pais/valencia.html

http://www.eselx.com/ficha.aspx?id=12515 (FOTOS DE L'ACTE)

10 FOTOS DE L'ACTE:
http://www.ringo.com/photos/share/photo.html?photoId=251469430&id=jj941dOUq6y0

Un centenar de persones es concentren a Elx per reclamar TV3

La setmana entrant es lliuraran les signatures recollida fins ara al Síndic de Greuges

El col·lectiu Volem TV3 d'Elx ha fet avui al matí una concentració a les portes del Centre Municipal de Congressos, on el PP hi feia el primer acte de precampanya. Un centenar de persones s'hi han aplegat i el col·lectiu també ha aprofitat per instal·lar una taula de recollida de signatures contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. A les dues taules instal·lades fins avui, ja s'han recollit més de tres-centes signatures de suport.

Totes aquestes signatures es faran arribar al Síndic de Greuges d'Alacant durant la pròxima setmana. Demà mateix, la taula es tornarà a instal·lar, coincidint amb l'acte de presentació d'Iniciativa del Poble Valencià farà al Centre de Congressos d'Elx. En aquesta taula s'informa els ciutadans sobre el tancament del repetidor de la Carrasqueta, que distribuïa des de feia més de vint anys el senyal de TVC.

Segons membres del col·lectiu amb qui ha parlat VilaWeb, alguns simpatitzants del PP que han acudit a l'acte de precampanya han signat a favor de la represa de les emissions. Els càrrecs del partit no han entrat per la porta principals, ans per la del darrere.

Les mobilitzacions al País Valencià no s'aturen. Divendres vinent, a la plaça d'Espanya d'Alcoi s'hi farà una concentració per reclamar la llibertat d'expressió. Dissabte, es repetirà la convocatòria a Alacant, a la plaça de l'Ajuntament.