JAUME I 800 ANYS DESPRÉS: ACTUALITAT A VILAWEB

Demà farà vuit segles del naixement de Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor, anomenat el Bon Rei Jaume pels seus súbdits, va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, fill de Pere el Catòlic. Demà dissabte, doncs, farà vuit segles de l'esdeveniment. En aquest vídeo podeu veure el perfil biogràfic d'aquest gran rei: pràctic, realista, religiosament poc fanàtic, no tan sols va doblar el territori de la Corona Catalano-aragonesa (va menar la conquesta de Mallorca i de València), ans va bastir una potent administració.

També va intentar una croada a Terra Santa, però no hi reeixí.

A la casa de la ciutat de València encara es conserva el penó que, segons sembla, van hissar els musulmans en signe de derrota. Aquest rei és, segurament, la figura històrica que més agermana els territoris de parla catalana.

Crida a reproduir demà un fragment del 'Llibre dels feits' als blocs

Una bona colla de blocaires criden, de fa dies, a commemorar d'una manera especial els vuit-cents anys del naixement de Jaume I, i fan aquesta proposta: que cada blocaire escrigui demà un apunt i que hi inclogui un fragment del 'Libre dels feits' (aquí en teniu el text) i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins van hissar a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

Perquè tothom pugui seguir la crida, la pàgina EstatPropi.cat brinda un penó que tothom pot incloure al bloc. N'hi ha prou de copiar el codi html que trobareu en aquesta pàgina.

Entre els blocs que secundaran la iniciativa hi ha L’home dibuixat de Xavier Caballé, Bloc Caldesplugues, Dignitat Nacional per Catalunya, Pep Roselló, Indústries i caminars, Les aigües turbulentes de Jordi Casadevall i Mails per a Hipàtia de Vicent Partal.

divendres, 1 de febrer de 2008

Jaume I: el rei que ens uneix a tots

Tots els pobles del món veneren el seu origen, i se'n serveixen per legitimar allò que són avui. 'Els nostres ancestres els gals...' recitaven, o qui sap si reciten encara, els improbables xiquets francesos de la Polinèsia mentre Bravehearth continua fent somniar els escocesos, o els Pares Fundadors són invocats en el debat electoral americà fins i tot pel primer descendent d'africans que aspira a arribar a la Casa Blanca. Ho hauríem de saber també nosaltres que demà tenim una cita amb la història, amb els vuit-cents anys rodons del rei que va assentar les bases de la nació que som avui, el Rei En Jaume.

Especialment per als valencians i els mallorquins el Rei En Jaume ho és tot. El rei fundador, 'el Barceloní' com el designaven els andalusins, ens va dur literalment ací on som. Fuster va afirmar que dir-nos valencians era la nostra manera de ser catalans. Però Nadal Batle ho va explicar d'una manera amb què encara estic més d'acord: és perquè fórem catalans que som valencians. El nostre origen és el nostre sentit. És perquè fórem que som. Fórem regnes independents per la seua voluntat, sense gens de submissió, igual els uns als altres, però també fórem i ens reconeguérem com un sol poble, especialment per la força de la llengua que ell parlava, en la qual va dictar el 'Llibre dels fets' i els Furs, la qual va portar pràcticament a cada poble que avui encara la parla. La nació que som avui, de Salses a Guardamar, no té cap arquitecte comparable a Jaume I; beu directament de la seua vida.

En el futur serem allò que voldrem ser. És el futur i no pas el passat que compta. I és pel futur, pel nostre futur, que treballem cada dia de cada any. Però un dia tan especial com demà no pot passar de llarg sense més ni més. Ni que siga perquè la batalla pel Rei En Jaume, pel 'bon rei' que la meua àvia Rita honorava fins i tot en la fosca nit de Franco, la vam guanyar, com bé explica Pau Viciano. No era una batalla òbvia, i va ser potser la principal victòria dels patricis de la Renaixença. Contra la desmemoriada València del Cid que maldaven a imposar-nos es va alçar la València de Jaume I. I amb ella l'estàtua del Parterre amb la mà del Conqueridor assenyalant Barcelona i les senyeres, qualssevol i totes, i els dracs alats als escuts, els rats-penats eixits de l'elm de qui baixà del cavall i besà la terra quan va veure voleiar sobre les portes de València les quatre barres. Avui el seu record és un cordó umbilical que ens relliga, com la mata de jonc que explicava Ramon Muntaner, perquè ni els valencians més anticatalanistes no poden esquivar la seua figura central en la història comuna de tots. I perquè la seua presència és molt més que un record històric. És una promesa de futur. Ens obliga a interrogar-nos sobre la nostra unitat i a treballar la nostra diversitat. Ens uneix.

Per això tot d'institucions de tota mena, classe i condició, li retran homenatge demà. Començant pel govern valencià i pel de les Illes i acabant per la comunitat internauta, pel nou país.cat que també assenta els seus fonaments en aquell xiquet nascut a Montpeller que va tombar per sempre cap al sud la nació que som.

Vicent Partal director@vilaweb.cat