En aquestos dies de trànsit intens...
dimarts, de març 30, 2010
diumenge, de març 28, 2010
dilluns, de març 08, 2010
Vida i destí - Lectures i Garzón
Després de veure el vídeo de l'hora del lector i el post entusiasta de Xavier Aliaga tenia ganes de llegir aquesta novel·la, o millor aquest tros de vida i història, patiment i superació.Ara, després d'alguns mesos d'haver-la paït encara impressiona aquest volum monumental. I més encara quan s'estableixen alguns paral·lelismes entre la situació actual del jutge Baltasar Garzón, vegeu el post de Vicent Partal d'avui a Vilaweb, i alguns dels protagonistes com el comunista Krímov empresonat a la presó de la Liubianka i que no se'n sap avenir de com és que està sent processat, ell que havia dut a tants a la presó durant les porgues de 1937.
L'individu contra l'ESTAT, nacionalsocialista o estalinista tant fa, el silenci i la por a la repressió, l'ànsia de llibertat i les petites lluites de les persones sota l'amenaça de la guerra.
Al final, després d'un llarg hivern rus, arribarà la primavera.
El nacionalsocialisme havia creat un nou tipus de presoner polític: el dels criminals que no havien comès cap crim.
(...) Se'ls acusava de ser sospitosos de poder ser-ho. (
La relació de desequilibri entre la fragilitat del cos humà i la potència colossal de l'Estat se li va aparèixer en la seva concreta i imponent realitat; va tenir la sensació que l'Estat el mirava fixament a la cara amb uns ulls enormes, clars. D'un moment a l'altre s'abalançaria contra seu, i ell, fent carrisquejar les dents, deixaria anar un gemec, un crit i desapareixeria per sempre.
Indispensable.
PS: Pel camí s'han quedat altres lectures com Noverint Universi de Joan Andrés Sorribes, l'antologia Els altres mons de la literatura catalana, Les quatre estacions de Piera, Monjo i Mora, El nou Atles d'Història de l'Enciclopèdia, a més d'exàmens, grips, etc...
dissabte, de març 06, 2010
Censura ara i ací.
A València el 2010 i encara continuarà més, ja ho veureu ja...
La Unió de Periodistes Valencians ha decidit retirar l’exposició “Fragments d’un any. Fotoperiodistes valencians 2009” (feu clic per a la fotogaleria) que es va inaugurar anit al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) després que aquest matí s’hagen censurat deu de les fotografies exposades (feu clic per a veure les imatges) sense donar cap explicació.
El catàleg de l'exposició es pot consultar ací
Pàgina de la Unió de Periodistes
La Unió de Periodistes Valencians ha decidit retirar l’exposició “Fragments d’un any. Fotoperiodistes valencians 2009” (feu clic per a la fotogaleria) que es va inaugurar anit al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) després que aquest matí s’hagen censurat deu de les fotografies exposades (feu clic per a veure les imatges) sense donar cap explicació.
El catàleg de l'exposició es pot consultar ací
Pàgina de la Unió de Periodistes
divendres, de febrer 26, 2010
TIRANT DE CANÇÓ 2010
Aquesta nit viurem el somni de pensar que vivim en un país normal, 11 concerts, 9 ciutats.
Més informació a TIRANT DE CANÇÓ
Programa
Una vegada més ACPV aposta per la música en català. Una vegada més ens constituim en fil conductor entre creadors i públic. El proper divendres 26 de febrer la música en valencià sonarà amb força al nostre país: 11 concerts, 9 ciutats.
| Localitat | Músics | Hora | LLoc | Preu |
| Vinaròs | Els amics de les arts | 22:00h. | Auditori municipal Venceslao Aiguals d'Izco (Pl. Mercat, s/n) | Entrada lliure |
| Onda | Feliu Ventura | 20:00h. | La Cassola (Balmes, 2) | Entrda lliure |
| L'Eliana | Miquel Gil | 22:30h. | Auditori Municipal (Pl.Jutge Miquel Comes s.n.) | Entrada lliure |
| València | El petit de cal Eril | 20:00h. | Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran 12) | 5 € |
| Xàtiva | Batà+Hugo Mas | 23:00h | Pub Cap i Cua (Corretgeria, 5) | Entrada lliure |
| Alcoi | Quimi Portet | 22:00h. | Teatre Principal (Sant Tomàs, 5) | 10 € / 8 € |
| Gandia | Òscar Briz | 20:30h. | Espai d'Art (c/Fund. Vicent Ferrer) | Entrada lliure |
| Alacant | Clara Andrés | 20:00h. | Club Información (Avgda. Doctor Rico, 17) | Entrada lliure |
| Elx | Senior i el Cor Brutal Arthur Caravan | 22:00h. | Sala La Llotja (Pl. La Llotja s/n) | Entrada lliure |
dilluns, de febrer 22, 2010
Espriu, vint-i-cinc anys.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
-
- Oh, que cansat estic de la meva
- covarda, vella, tan salvatge terra,
- i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
- nord enllà,
- on diuen que la gent és neta
- i noble, culta, rica, lliure,
- desvetllada i feliç!
- Aleshores, a la congregació, els germans dirien
- desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
- així l'home que se'n va del seu indret",
- mentre jo, ja ben lluny, em riuria
- de la llei i de l'antiga saviesa
- d'aquest meu àrid poble.
- Però no he de seguir mai el meu somni
- i em quedaré aquí fins a la mort.
- Car sóc també molt covard i salvatge
- i estimo a més amb un
- desesperat dolor
- aquesta meva pobra,
- bruta, trista, dissortada pàtria.
- Espriu a Vilaweb
- Celebrant Espriu a la blocosfera
- Espriu a llibertat.cat
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble»
per sempre més al servei d'aquest poble»
Per a saber-ne més:
Selecció de poemes a càrrec d'Albert Folch
Selecció de poemes musicats a Musicadepoetes.cat
Ruta literària per Sinera
Entrevista de Joaquín Soler Serrano al programa 'A fondo'
Intervenció d'Espriu al Festival de Poesia Catalana al Price (1970)
diumenge, de febrer 14, 2010
Balearix 2 - Es meu homo és valencià
L'humor entre els diferents territoris dels Països Catalans escasseja. Que un català se'n foti dels valencians o dels nord-catalans és considerat ofensiu. Que un valencià es burli dels menorquins o dels andorrans, també. Que un franjolí faci humor d'un alguerès, també.
En aquest context, és motiu d'alegria que l'excel·lent programa d'humor Balearix d'IB3 s'hagi animat a fer un gag sobre la valencianitis i de com de fàcil és que s'encomani entre els mallorquins.
A gaudir-ne!
Procedent de directe.cat
dimecres, de febrer 10, 2010
10.02.2010 Açò és l'andèu
M'ha agradat el Mail Obert de Josep Albinyana a Vilaweb d'avui. A la Costera també ho diem i també espere que continuem referint-nos al del segle XX, encara que...
"Efectivament, hem entrat en el 2010, i molts valencians recordem que l’any 10, el 1910, va ser un any catastròfic al nostre país. La fil·loxera es va afegir sense remordiments a una trista sequera i va portar la mort a les vinyes. La situació, que empentà moltíssima gent a l'emigració, provocà una restructuració econòmica i laboral de gran magnitud. I si ho recordem, no és per la nostra longevitat, sinó perquè els fets van marcar tant la societat que ha quedat en la cultura tradicional com un referent de la desgràcia o del destrellat.
A casa, a totes les cases de la comarca, quan diem que alguna cosa o alguna situació és l’’Any Deu’ volem donar a entendre que això és un desastre, un desgavell, un descontrol.
I mira: ara tornem a passar un any deu que arriba justament en època de crisi, d’ajustos econòmics amb pocs miraments. Vejam si aconseguim que 'l'Any Deu' es mantinga entre nosaltres com una forma d’expressió habitual, però que continue referida al segle XX. Que el del XXI siga només una anècdota econòmica.
Però tinc mala quimera."
Article complet al Mail Obert de VILAWEB de Josep Albinyana
"Efectivament, hem entrat en el 2010, i molts valencians recordem que l’any 10, el 1910, va ser un any catastròfic al nostre país. La fil·loxera es va afegir sense remordiments a una trista sequera i va portar la mort a les vinyes. La situació, que empentà moltíssima gent a l'emigració, provocà una restructuració econòmica i laboral de gran magnitud. I si ho recordem, no és per la nostra longevitat, sinó perquè els fets van marcar tant la societat que ha quedat en la cultura tradicional com un referent de la desgràcia o del destrellat.
A casa, a totes les cases de la comarca, quan diem que alguna cosa o alguna situació és l’’Any Deu’ volem donar a entendre que això és un desastre, un desgavell, un descontrol.
I mira: ara tornem a passar un any deu que arriba justament en època de crisi, d’ajustos econòmics amb pocs miraments. Vejam si aconseguim que 'l'Any Deu' es mantinga entre nosaltres com una forma d’expressió habitual, però que continue referida al segle XX. Que el del XXI siga només una anècdota econòmica.
Però tinc mala quimera."
Article complet al Mail Obert de VILAWEB de Josep Albinyana
dissabte, de febrer 06, 2010
El català, llengua global . VILAWEB
Estan bé les notícies i les opinions positives.'El català com a llengua global'
Podeu descarregar-vos un document pdf amb el discurs de Vicent Partal a la Fira Expolangues sobre l'impacte d'internet a la llengua catalana
dilluns, de gener 25, 2010
dimarts, de gener 05, 2010
dimarts, de desembre 29, 2009
dimecres, de desembre 16, 2009
diumenge, de desembre 13, 2009
dissabte, de desembre 05, 2009
divendres, de novembre 27, 2009
Sobre les tres lleis de la robòtica-política
LES TRES LLEIS DE LA ROBÒTICA
Substituïu robot per polític i ésser humà per ciutadà o elector.
Pot ser som més visionàris, fantàstics, especulatius i utòpics que el propi mestre Asimov.
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que això no contradigui la primera llei o la segona.
Substituïu robot per polític i ésser humà per ciutadà o elector.
Pot ser som més visionàris, fantàstics, especulatius i utòpics que el propi mestre Asimov.
dimarts, de novembre 03, 2009
Una sorpresa agradable i una decepció
Una agradable sorpresa l'ambientació, m'han vingut ganes de visitar Guernsey. El món tancat d'una illa i com la literatura ens permet enfrontar-nos a situacions límit. Bonic video
Una decepció, potser per partir d'unes expectatives molt altes i més encara, en veure el desplegament mediàtic eljocdelangel.cat. Bon començament i bon final encara que li sobra tota la novel·la policíaca del mig.
divendres, d’octubre 23, 2009
Botifarra a Xàtiva. Ja tinc les entrades per a demà
Avui és el gran dia, ho podeu comprovar en aquesta notícia a Vilaweb i en aquest video de Vilaweb.tv.Mireu també l'entrevista-xat a Levante-emv.
Ja tinc les entrades per a demà.
diumenge, d’octubre 04, 2009
La Comtessa de Vagar vs. La Comtessa de Tornabous
És el que té això de portar diverses lectures al mateix temps. La casualitat ha fet que aquests dos personatges, la Comtessa de Vagar i la Comtessa de Tornabous, es creuen el mateix dia.La història és la mateixa als dos llibres, un personatge golafre que balafia tota la seua fortuna en àpats suculents, cau en la misèria i es posa a demanar almoina, li ofereixen pa amb nous i contesta:
- "Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara fóra la senyora de Vagar!"
- "Si jo hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara seria la comtessa de Tornabous!"
-Era el prodigi de les paraules, el resum de tota la faula en un parell de versos que ens quedarien gravats al cap per sempre més, la lliçó poètica i moral, el món perfecte, clos, dels contes de la vora del foc que no deixava cap esclexa pel dubte, un món rodó on tot encaixava i que ens deixava un gust de perfecció a la boca, la imatge d'un altre planeta més complet i acabat que el que vivíem i al qual només podíem accedir amb les paraules, un món imaginari que només les paraules podien obrir. (E. Teixidor, Pa Negre)
-Els relats tenen també, dins la comunitat rural, la funció d'esbarjo, d'entreteniment. Per uns moments, hom oblida la feina de cada dia i s'obre un món d'imaginació, de fantasia. Deixem de tocar de peus a terra i ens posem a somniar desperts (...). De la mateixa manera, doncs, que els nostre cos necessita un descans físic, a l'ànima li'n cal un d'espiritual. Un poble sense relats fantàstics- que no somniés despert- fóra un poble sense il·lusió, un poble sense futur. (Pep Coll, Quan Judes era fadrí...)
dissabte, d’octubre 03, 2009
Ruperto Chapí (1851-1909) censurat per catalanista
Ben bé censurarien també Ramon Muntaner per dir que "som vers catalans i parlem del bell catalanesc del món" o Ausiàs Marc "cavallero valenciano de nacion catalan", o els papes Borja "Oh Dio, la chiesa romana en mani di catalani", o Vicent W. Querol i les seues Rimes Catalanes, i tants altres...La paranoia anticatalana arriba al ridícul, veieu la notícia a Racocatalà i a El Mundo. Ara que les justificacions d'un suposat "ciudadano del mundo" sí que són ben patètiques, veieu la notícia a Levante-emv.
És bo conéixer els seus noms i les seues caretes i no oblidar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
