Les notícies no han sigut bones aquesta setmana i els pensaments se'n van amb el company malalt.
El 13 de febrer de 1999, a la matinada, el cantant barceloní Carles Sabater va morir d'una aturada cardiorespiratòria. Era just després d'un concert a Vilafranca del Penedès, el primer de la ronda 'XII' que acabava de començar Sau. Tenia trenta-sis anys i havia aconseguit una bona colla d'èxits. Amb ell també moria Sau, un dels grups més importants de la fornada del 'rock català', que va deixar cançons com 'Boig per tu' i 'Tren de mitjanit'.
Havia vist el nº 0 i ara que aquesta setmana han començat amb el primer número toca donar-los a conéixer, grans col·laboracions i bons reculls d'articles.
Se n'ix, això sí, com sempre, la figura de Pep Gimeno "Botifarra", escolteu sinó el que diu dels pobles de La Costera, real com la vida mateixa...
Pica’m és un espai digital que naix amb vocació majoritària i intenció d’utilitzar les últimes novetats tecnològiques. El nostre és un producte modern i fresc, obert a tota la societat valenciana, que vol crear i provocar temes per al debat. Pica’m és el pal de paller del món informatiu valencià.
L’equip que conforma Pica’m està format per un ample grup de professionals de les noves tecnologies i la comunicació que aposta per un nou mitjà de comunicació valencià en el que se senten representats els valencians i les valencianes del segle XXI.
Pica’m és, en definitiva, una altra manera d’entendre la informació.
Pica’m som: Carles Andrés, Maria Josep Picó, Harca, Vicent Ibànyez, Ignasi Mora, Toni de l’Hostal, Alfons Llorenç, Xavi Bellot, Víctor Labrado, Vicent Contrí, Voro Sendra, Josep M.Ganyet, Vicent Sangermés, Artur Balaguer, José Antonio Monteagudo, Vicent Galduf, Tona Català, Pere Fuset, Guillem Sanchis, Javier Ubieto, Nando Morales, Javi Serra i el gran Pep Gimeno “Botifarra”
PEP GIMENO: ELS POBLES DE LA COSTERA
A
A cagar
A fer la mà(PV)
Així baixés el cel encès de foc i la terra fos una olla plena de pólvora (GI, gitanos)
Així baixessin picasses esmolades de nou, de cap per avall, i te partissin pel mig(CN)
Aixís et rebentessis (GI)
Aixís plogués fins que els ànecs de la terra pessiguessin els collons de Déu (GI)
Això ja comença a fer pudor
A pendre pel cul, cabró, malparit...(GI)
Aquest tema ja fa caguera
L'edat de ferro Autor: J. M. Coetzee
Col·lecció: labutxaca Núm edició: 0
Traducció: Dolors Udina
Text de contraportada
Ciutat del Cap, últims dies de l'apartheid. Un càncer acaba de sentenciar a mort la senyora Curren. Els dubtes, la por i la implacable soledat se li claven a l'ànima com agulles fines.
Només la valentia, la lucidesa, l'amor i l'estranya companyia d'un rodamón li donaran les forces per afrontar amb dignitat el que li queda de vida i escriure una llarga carta a la seva filla, que fa anys que ha marxat a Amèrica. A través d'aquesta carta, la senyora Curren gosarà, ara sí, estimar-la, perdonar els vius i morir sense amargor.
Amb milers de lectors a tot el món i guanyadora del Premi Llibreter 2003, L'edat de ferro ha estat reconeguda internacionalment per la crítica com una novel·la insuperable, d'una qualitat excepcional.
mireu més ressenyes i comentaris
Dijous, 29 de gener a les 20:00 hores al Casal Jaume I d'Elx:Presentació-Xerrada del llibre “MÀGIA PER A UN POBLE”. A càrrec del seu autor Francesc Gisbert i Muñoz.
Presenta l'acte Miquel Àngel Pérez Jarabo (Membre de la Junta del Casal Jaume I d'Elx)
Aquest llibre d'edicions del Bullent, és una guia de criatures, creences i tradicions relacionades amb la màgia. En la primera part, “Criatures màgiques”, l’autor revisa els mites en què creien els nostres avantpassats: les bubotes, els donyets, les encantades, els gegants, els ogres, els dracs, les serps… amb exemples extrets de la tradició oral dels nostres pobles. La segona part del llibre, “Costums i creences màgiques”, ofereix als lectors més aventurers una ruta de tresors amagats; explica quins eren i en què consistien els oficis màgics tradicionals (curanders, oracioners, tallanúvols…), amb els mètodes i rituals per a curar malalties; recorre els dies més assenyalats del calendari màgicoreligiós, per recordar els orígens ancestrals de les nostres celebracions; i per últim, dóna a conèixer les plantes més importants amb propietats màgiques i medicinals. Tot això, acompanyat d’un estil senzill i una clara voluntat divulgativa, que fa la lectura amena, divertida i estimulant, de la primera a l’última pàgina.
Aquesta terra és la nostra terra!!!!
As I went walking I saw a sign there
And on the sign it said "No Trespassing."
But on the other side it didn't say nothing,
That side was made for you and me.
In the shadow of the steeple I saw my people,
By the relief office I seen my people;
As they stood there hungry, I stood there asking
Is this land made for you and me?
Nobody living can ever stop me,
As I go walking that freedom highway;
Nobody living can ever make me turn back
This land was made for you and me.
Imatges preses durant la concentració d'ahir pel portal eselx.com.
Tot s'acaba, fins i tot el vi del porró. Demà serà el dia de tornada a les rutines i les obligacions; avui, però, encara gaudim de les darreres hores de vi i roses.
A un preu ridícul us podeu fer amb aquesta obra de Joan Blaeu de l'any 1665. A part de veure com era la geografia del moment i com entenien el món i l'univers, trobareu "curiositats actuals" com la Catalunya Nord encara dins Catalonia; Villena, Requena i Utiel a Castella i Cabdet al Regne de València, per no parlar de com eren Amèrica i Àfrica al segle XVII.
Ahir vaig baixar a Barcelona, tal com diuen aquí a Sant Andreu anar al centre de la ciutat, i vaig passejar pels llocs habituals, ho sento Xulio ja no podràs tornar a escriure que un personatge passa per la botiga de Happy Books de Passeig de Gràcia, ja no existeix...
Entreu en aquesta pàgina i desfogueu-vos llançant-li sabates a la cara de Bush.
